la vil i infame malparidesa d’enverinar, de convertir en tòxica, la terra de la que mengem

Els terratrèmols no són l'únic perill que sotja els Abruços, regió central d'aquesta espina dorsal muntanyosa que travessa Itàlia. En un dels paratges naturals més bonics del país, un territori en el qual viuen óssos bruns, cérvols i llops, hi ha l'abocador de Bussi sul Tirino, considerat l'abocador de residus tòxics més gran d'Europa, una autèntica bomba ecològica que requeriria una inversió de 600 milions d'euros per ser desactivada.

L'abocador de Bussi, descobert pel cos forestal de l'Estat el 2006 i sota segrest des de l'any següent, és una ferida sagnant, un exemple de negligència criminal de la indústria i de complicitat de les administracions públiques. Es tracta d'un cas especialment escandalós perquè la catàstrofe mediambiental s'ha consumat en una vall que separa dos parcs nacionals: Gran Sasso i la Maiella. Una terrible paradoxa italiana. Als cims hi ha la glacera de Calderone, la més meridional d'Europa. A la vall, un dipòsit de substàncies supertòxiques enterrades il·legalment per la multinacional química Montedison que va contaminar durant decennis un riu subterrani i l'aigua de les aixetes de Pescara i d'una àrea costanera a l'Adriàtic.

N'hi va haver prou amb un grapat d'hectàrees per amuntegar fins a sis i set metres de materials ultratòxics com ara cloroform, tetraclorur de carboni, percloroetilè, tetracloroetilè, triclorobenzè, a més de metalls pesants de tot tipus i altres elements, residus de processos químics, capaços d'enverinar lentament diverses generacions.

L'abocador de Bussi sul Tirino ha tornat a ser notícia després que s'hagi conegut, fa dues setmanes, un informe pericial de l'Institut Superior de Sanitat que confirma els pitjors temors. Durant anys -fins al 2007- unes 700.000 persones de l'àrea de Pescara i Chieti van estar exposades a aigua contaminada, incloses escoles i hospitals. Una altra investigació anterior, el 2004, ja havia donat motius d'alarma, però no es van prendre mesures.

Pel que fa a l'àmbit judicial, el procés contra els responsables de l'abocador està sent molt polèmic.

De moment s'ha suspès el judici fins a esperar el resultat d'un recurs davant el Tribunal Suprem. Els advocats de Montedison pretenen traslladar el procés a un lloc allunyat dels Abruços, per evitar que els qui jutgen es vegin influïts emocionalment per l'ambient ciutadà d'indignació i per la mateixa por d'haver estat ells mateixos víctimes de la toxicitat.

El verí enterrat als Abruços és una realitat molt menys coneguda dins i fora d'Itàlia que la catàstrofe de la Terra dels Focs, la zona de la Campània, entre les províncies de Nàpols i Caserta. En aquesta regió la Camorra, durant anys, ha enterrat o cremat residus tòxics industrials procedents d'empreses del nord d'Itàlia i de l'estranger. Aquesta activitat ha produït guanys astronòmics als clans mafiosos.

L'escriptor antimàfia Roberto Saviano, autor de l'èxit mundial Gomorra, va dedicar l'últim capítol del llibre a la Terra dels Focs. Saviano, gran coneixedor de la psicologia dels mafiosos i dels seus mètodes, va provar de donar una explicació a la seva conducta. "Els capos no han tingut cap tipus d'inconvenient a folrar de verins els seus propis pobles, a deixar que les terres que envolten les seves pròpies mansions i les seves pròpies finques se podrissin -va escriure l'escriptor napolità-. La vida d'un boss és breu; el poder d'un clan, entre guerres mafioses, detencions, matances i cadenes perpètues, pot no durar gaire. Ofegar de residus tòxics un territori, envoltar els seus pobles de cadenes monstruoses de verí pot resultar un problema només per a qui posseeix una dimensió de poder a llarg termini i amb responsabilitat social".

La magnitud real de l'enverinament a la Campània s'ha anat coneixent a poc a poc, i ha tornat a reafirmar-se gràcies a les declaracions d'un mafiós penedit, Carmine Schiavone. Aquest home, del clan dels Casalesi, va acusar l'Estat, inclòs el president de la República, Giorgio Napolitano -que va ser ministre de l'Interior entre el 1996 i el 1998, - d'haver ocultat informació vital a la ciutadania.

La contaminació de la terra i l'aire ha obligat recentment a segrestar 64 hectàrees de sòl agrícola per impedir que s'hi conreïn productes per al consum.

Es dóna la circumstància que la mozzarella més apreciada i una de les excel·lències culinàries italianes amb fama mundial procedeix de la zona de Caserta, en plena Terra dels Focs.

El Govern de Matteo Renzi està donant prioritat al problema i ja ha traçat un mapa dels terrenys sospitosos, en 57 municipis, un primer pas per començar una tasca de sanejament que s'endevina colossal i que de poc servirà, malgrat tot, si no s'aborda de debò el problema general de com es processen i controlen els residus industrials.

Una de les figures més actives en la denúncia dels efectes nocius dels residus tòxics incontrolats a la Campània és l'oncòleg Antonio Marfella, que des de fa anys alerta de la incidència molt més gran de diversos tipus de tumors, com els hepàtics, pulmonars i de tiroide. "Estem vivint una situació d'enverinament crònic", subratlla el metge, mentre recorda la inquietant dada de la pèrdua de dos anys d'esperança de vida per als habitants de la Campània en les darreres dues dècades.

13-IV-14, E. Val, lavanguardia

Maurizio Patriciello pertany al nombrós grup de sacerdots italians en primera línia contra les màfies i a favor de la legalitat. Aquest rector de la localitat campana de Caivano és un conegut activista que lluita per sanejar la Terra dels Focs i per evitar que mai més no s'hi aboquin il·legalment residus tòxics que enverinin l'entorn. Maurizio, editorialista de premsa i autor de dos llibres -L'Evangeli de la Terra dels focs i No esperem l'apocalipsi- va dialogar amb La Vanguardia sobre la seva missió pastoral i cívica.

Per què es parla tant, una altra vegada, de la Terra dels Focs, un problema conegut des de fa anys?

La raó és que, penso, en aquests últims anys s'hi ha implicat l'Església, perquè era una cosa insuportable. Les persones que vivim en aquest territori ens adonem que estan augmentant terriblement les patologies tumorals. La gent emmalalteix i mor de tumors més que no pas en altres indrets.

En la seva qualitat de sacerdot, com gestiona l'angoixa, la ràbia de la població?

És molt difícil perquè, d'una banda, com a capellà, he de donar esperança i consol. Però d'una altra he d'afrontar aquesta ràbia i encaminar-la perquè es converteixi en motiu d'esperança, en motiu de protesta, sempre civilitzada i pacífica, i que sigui un estímul a les institucions perquè facin el seu deure. Al meu voltant s'han format centenars de comitès, amb milers de persones que demanen els seus drets. El passat 16 de novembre, a Nàpols, ens vam manifestar cent mil persones, sota la pluja. El Govern no pot no adonar-se'n.

És optimista que puguin desinfectar-se aquestes zones?

Aquest matí estava als Abruços en una convenció de metges d'alt nivell per estudiar el tema sanitari. No sóc optimista. Sóc realista. Sé que aquest problema és molt complex. Massa gent s'ha embrutat les mans. Hi ha hagut la Camorra, però també la indústria, i també la política mandrosa, negligent.

Ara és difícil perquè s'ha de sanejar i també cal fer passar per l'adreçador un sistema industrial que treballa d'una certa manera i que després, per la força de les coses, s'ha de desfer dels residus de manera il·lícita. Perquè el nostre problema, entengui-ho bé, no són els residus urbans, de la mestressa de casa, de l'àvia. Són els residus industrials, tones de verí que, per estalviar el cost de processar-les i eliminar-les, s'han donat a la Camorra, que s'ha encarregat d'enterrar-les o cremar-les.

Pensa que el nou Govern de Renzi és més conscient i té més voluntat política per afrontar aquest problema?

Almenys estic molt content perquè finalment hem elevat a escala nacional i també internacional un problema que semblava reduir-se a la Campània. Avui mateix (per divendres passat), la premsa parla de detencions per abocaments il·legals a la Campània, la Pulla i Calàbria. Això no passa només a la Campània, encara que l'opinió pública estigui més atenta. Jo

he dit que aquesta és una barca en la qual hi som tots. Si la barca s'enfonsa, morirem tots. És un sistema que el món no pot sostenir en absolut. Si es contaminen les aigües dels rius, es contaminen els mars, les terres. I l'home viu de la natura. És veritablement absurd. Jo crec que les futures generacions no ens perdonaran aquest exemple.

Enverinar la pròpia terra és un crim molt greu. Com és possible que les màfies hagin fet això? Potser també per ignorància?

La relació entre el bé comú i el bé privat és molt important. Perquè miri, han estat les màfies, és veritat, però amb les màfies han fet negocis els industrials, que no són mafiosos o almenys no ho haurien de ser. Tots han actuat per aquesta febre de poder, de diners. La gent no entén que pot posseir una mansió d'or, però, si l'ambient està contaminat, què menges?, què respires? És amb aquesta avidesa de posseir, dels béns privats, de tenir cada vegada més, que es trepitja el bé comú, es trepitja la Creació i es trepitja el proïsme. I es trepitgen sobretot les futures generacions. A mi em preocupen sobretot les futures generacions. No vull que ningú vingui a la meva tomba a maleir-me quan el Senyor em cridi a l'altre món. Perquè els hem fet un mal molt, molt greu.

Itàlia s'alliberarà algun dia de les màfies?

Crec que sí, però no penseu vosaltres, a Espanya, que no tingueu el mateix problema. El problema de les màfies és mundial, no només italià. Hi ha les màfies de l'est, que són encara més perilloses, i les xineses i altres. Tots els països hem de tenir parlaments i governs que es facin càrrec de la situació i que no tinguin necessitat de les màfies per guanyar vots. Per desgràcia s'ha creat un sistema molt lleig entre les màfies i la política. Hem de posar fi a aquesta abraçada mortal.

13-IV-14, E. Val, lavanguardia