quan escollim com a mestres a fracassats escolars...

> el 70% dels futurs mestres han suspès matèries bàsiques (a Finlàndia s’exigeix un 9 de mitjana)
> "La millor política educativa del món (no, no és la catalana)", Timo Riiho

Les persones que vulguin estudiar Magisteri l'any que ve estrenaran les proves especials que Ensenyament, la Secretària d'Universitats i Recerca i les universitats han posat en marxa per seleccionar aquests universitaris. A més de la selectivitat, aquests alumnes hauran de superar un examen específic que mesurarà les competències, habilitats que una persona que vulgui dedicar-se a l'ensenyament ha de tenir de bon principi.

L'acord es va aprovar al gener i segueix el model de països com Finlàndia, amb una extraordinària selecció de mestres i amb uns resultats educatius molt bons. Són mesures que, segons els experts, ajudaran a millorar la qualitat del sistema educatiu. La versió catalana és més descafeïnada que la finlandesa, però tot i així és un començament i supera la selecció que es fa ara.

          Les proves específiques encara s'estan dissenyant i aquest juny, de forma provisional, els aspirants a mestre hauran d'obtenir un cinc de mitjana en els exàmens de castellà i català. Els que vinguin de batxillerat no hauran de fer cap tràmit addicional, però els que vulguin accedir a la universitat a través de l'FP sí que hauran de formalitzar una matrícula especial. Pot ser que exigir un suficient en llengües als estudiants que treballaran com a mestres en el futur sembli una qüestió de sentit comú, però ara hi ha alumnes que entren a les facultats de Magisteri amb algun dels exàmens de llengua suspesos en selectivitat.

Al principi de les negociacions la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, era partidària de ser més exigent i requerir un sis en els exàmens de llengua de selectivitat, però els degans de les facultats d'Educació s'hi van oposar perquè si no s'haurien quedat sense bona part dels seus estudiants. Només el 10% dels alumnes de Magisteri va obtenir més d'un 7 en els exàmens de llengua el curs 2011-2012, segons un estudi de la Generalitat i les universitats. Un 60% més tenia entre 6 i 7 punts, mentre que un 30% es va quedar en el 5 o menys -la selectivitat s'aprova amb un 4-. La Generalitat va proposar llavors de crear una escola d'elit per a mestres, però les universitats també van rebutjar aquesta idea. Finalment, es va acordar crear un doble títol de mestre en Educació Infantil i Educació Primària per atreure estudiants molt motivats i amb millor nota en selectivitat. Aquest curs cinc universitats públiques i una de privada ofereixen aquesta titulació, i la nota de tall és més alta que en els graus simples d'Educació Infantil o Educació Primària.

26-IV-14, M. Gutiérrez, lavanguardia