WebWeWant: necessària Carta Magna per una internet universal, gratuïta, descentralitzada, ...
En una trobada amb periodistes a Barcelona l'any 2008, quan va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'inventor del World Wide Web, Tim Berners-Lee, va fer una reflexió: "S'han adonat que totes les preguntes que em fan sobre la xarxa tenen connotacions ètiques?". Si fa cinc anys s'estranyava que li preguntessin per assumptes ètics relacionats amb internet, avui, 25 anys després de la creació d'aquest mitjà que ha transformat el món, Berners-Lee és avui el primer que demana un instrument fort per defensar els drets dels seus usuaris, amenaçats per interessos poderosos, com ens recorden les revelacions d'Edward Snowden amb certa freqüència.
Berners-Lee es va preguntar ahir durant una entrevista a BBC Radio: "Continuarem per aquest camí i permetrem que els governs tinguin més i més control i vigilància? O crearem una cosa així com una Carta Magna per al web, que realment ara és tan important i forma part de les nostres vides fins al punt que s'ha convertit en un assumpte de drets humans?".
Sense la invenció de Berners-Lee és molt probable que avui internet seria molt diferent de com el coneixem. Internet ja existia. Era un invent militar nord-americà, però aquest enginyer britànic, juntament amb el seu col·lega belga al CERN (organització europea per a la investigació nuclear) de Ginebra, Robert Cailliau, van proposar utilitzar hipertext per vincular i accedir a informació com una xarxa de nodes en els quals l'usuari podia navegar lliurement. Així va néixer la xarxa oberta, que en complir el seu primer quart de segle veu ara amenaçats alguns principis.
Com a president del consorci W3C, Berners-Lee encapçala la campanya "Web we want" (la xarxa que volem). Aquest moviment vol aprofitar els 25 anys del web per reclamar que avui no podem exercir els drets humans "sense un web obert i universal". "El web -analitza aquesta campanya- permet a tothom participar en un flux lliure de coneixement, idees, col·laboració i creativitat. I ha de ser nodrit i protegit". "Però ara les accions d'algunes companyies i governs amenacen les nostres llibertats fonamentals", sentència.El moviment de Berners-Lee és gairebé una crida a la rebel·lió contra les actituds d'alguns governs en els intents de controlar la xarxa: "En els últims anys, ciutadans de tot el món -de Finlàndia al Brasil, de Mèxic als EUA, de les Filipines a Rússia- s'han organitzat per bloquejar males lleis i crear una agenda positiva per al web que ens potenciï a tots". "Amb la teva ajuda -reclama la campanya- podem ajudar que aquests moviments creixin i obtinguin victòries a cada país".
Aquesta iniciativa coincideix amb les intencions de l'Icann, l'organisme que assigna els dominis d'internet, que el 23 i 24 d'abril organitzarà a São Paulo (Brasil) Net Mundial, una trobada que pretén unir totes les parts implicades en la governança d'internet (usuaris, empreses i governs). El president d'aquesta organització, Fadi Chehadé, va visitar el passat Mobile World Congress de Barcelona per convèncer la indústria del mòbil que la seva participació en aquest procés és molt important.
El març del 1989, Berners-Lee va presentar al CERN el document que plasmava la creació del web: Gestió de la informació: una proposta, la xarxa muntada més tard per Berners-Lee al CERN sobre aquestes bases va tenir com a primer servidor un ordinador NeXT (la companyia creada per Steve Jobs durant el temps en què va estar fora d'Apple).
Va ser el mateix Berners-Lee qui va crear el primer navegador que es podia fer servir. Una de les claus del World Wide Web, a diferència d'altres xarxes que utilitzaven l'hipertext com a forma de comunicació, és que només requeria que enllaços unidireccionals per funcionar. És a dir, que no feia falta que el propietari d'una pàgina fes res perquè un altre, a distància, tingués accés als seus recursos. Aquesta va ser una clau del seu èxit.
L'abril del 1993, el CERN va anunciar que l'accés al web seria gratuït per a tothom. El primer navegador gràfic per al sistema operatiu majoritari, Windows, i per a Mac va ser Mosaic, creat el 1993 per Marc Andreessen, de la Universitat d'Illinois, i va contribuir a popularitzar l'accés a la xarxa fins que van arribar productes més sofisticats, com ara Netscape.
Les característiques de la xarxa que va concebre Berners-Lee són quatre de molt senzilles. És universal, la qual cosa significa que pot treballar amb qualsevol tipus de dades, dispositius, software i llenguatge. Està descentralitzada, per la qual cosa qualsevol pot crear una pàgina. La seva tecnologia és gratuïta, i per tant no està sotmesa al pagament de royalties. I, finalment, és el resultat d'un procés de col·laboració global.
El seu creador tem que això canviï ara. "Els nostres drets són conculcats cada vegada més i el perill és que ens acostumem -va dir ahir al diari The Guardian-. Així que vull utilitzar el 25è aniversari perquè tots fem això: tornar el web a les nostres pròpies mans i definir-la per als propers vint-i-cinc anys".
13-III-14, F. Bracero, lavanguardia
17-III-14, internautas.org