la bombolla del futbol professional mostra de què està feta la nostra cultura política

    El futbol espanyol està endeutat fins més enllà del que és sostenible. La xifra s'eleva a uns 3.600 milions d'euros, amb el Reial Madrid i el Barcelona al capdavant. En aquest import s'inclouen els més de 600 milions que deuen a Hisenda i 17 més a la Seguretat Social. La qüestió és que el futbol va generar a Espanya, en la temporada 2012-2013, un negoci d'uns 1.700 milions anuals i els clubs se'n van gastar 2.100, amb la qual cosa el deute, lluny de disminuir, creix. Mentre hi ha clubs, com els dos més amunt esmentats, que poden fer front als compromisos financers contrets perquè els seus ingressos els ho permeten, d'altres en canvi estan amb l'aigua fins al coll. Pràcticament, en situació de fallida tècnica.

Vet aquí la insubordinació que els jugadors del Racing de Santander van fer dijous passat al camp d'El Sardinero per exigir la dimissió de la junta després de quatre mesos sense cobrar. O els greus problemes en què es troba un altre equip històric, el València: els deutes que té amb Bankia i la Generalitat són la prova de com s'han arribat a fer de malament les coses els últims anys en què el club ha estat pastura de polítics, empresaris i gent amb pocs escrúpols. No són els únics clubs amb problemes. La qüestió els afecta gairebé tots. Si l'exemple dels futbolistes del Racing s'escampés, la competició es col·lapsaria, i no és descartable que en el futur pugui passar.

Però el problema ja ha traspassat les fronteres. Fa poques setmanes, Brussel·les obria un expedient al futbol espanyol per presumpta competència deslleial, acusat per altres clubs europeus de rebre ajuts del sector públic. Una investigació que pot fer anar en renou diverses entitats, no només pels deutes que tenen amb Hisenda i els ajuts de governs i ajuntaments, sinó pels mercadejos urbanístics comesos per a la revaloració de terrenys i altres excessos intolerables en qualsevol societat madura.

Esclar que el món del futbol espanyol no és una illa de mala gestió i corrupció en un entorn angelical, sinó que projecta la imatge d'un mirall. La situació ha arribat tan lluny que o bé s'escomet una reforma en profunditat, que pel que sembla fins ara ningú no vol dur a terme, o el futbol espanyol acabarà en mans de grups d'inversors que pagaran deutes, potenciaran equips i els clubs es convertiran en franquícies globals i despersonalitzades. Unes franquícies que, al capdavall, també exigiran una reforma en profunditat de les estructures del futbol perquè no hi hagi competència deslleial. O sigui, reforma del futbol sí o sí. O la fan els uns o els la faran els altres.

4-II-14, lavanguardia