no sabem ni quant, ni en què, ni on el Govern es gasta els Nostres Diners

Sorprèn que a hores d'ara unes dades que s'haurien de fer públiques de forma obligatòria i anual -només es van saber una vegada, el 2008, i amb xifres del 2005, després de la pressió sobre el govern del socialista Rodríguez Zapatero- continuïn sent motiu de polèmica política i d'obscurantisme per part de l'Administració de l'Estat. A ningú no se li acut que el ministeri deixi de publicar l'IPC mensual amb l'argument que els ciutadans no estan prou preparats per saber la dada, com si encara ens trobéssim en temps del despotisme il·lustrat. La resistència a la publicació del saldos, els subterfugis en forma de fórmules alternatives com els comptes territorialitzats així com l'argument tòpic que no són els territoris els qui paguen sinó els ciutadans abonen la tesi que el repartiment de fons estatals no només no és just sinó que és causa de greuges entre ciutadans i entre territoris, com s'adverteix des de fa temps.

Després de més de 36 anys de democràcia a Espanya, no hi hauria d'haver cap obstacle per saber de quina manera es gasten i es reparteixen els fons públics. La publicació de les balances fiscals permetrà tenir a l'abast una visió de conjunt i posar les bases per a un millor repartiment en el futur. Gairebé fa posar vermell recórrer a la cèlebre frase de Dürrenmatt -"quins temps, aquests, en què cal lluitar pel que és obvi"- per posar de manifest la desraó de tanta opacitat.

6-II-14, lavanguardia

nddr: mapa de http://www.irph.es/balanzas_fiscales.php