Espanya cañí -152: (els nostres) Arxius d’Exteriors ni estan accesibles ni diuen perquè (els han perdut?!)
Els historiadors discrepen de la política d'arxius del Ministeri d'Afers Exteriors, i amb raó. Quan sol·liciten l'accés als arxius que guarden les incidències de les relacions externes d'Espanya per documentar treballs històrics, es troben amb una negativa obstinada: "Aquesta documentació no està disponible", diuen els arxivers, Desconcerta que els professionals de la història hagin de recórrer a arxius d'altres països per investigar la història espanyola, i és vergonyant, a més, que el secretisme no vagi acompanyat del mateix zel a l'hora de custodiar els documents. Un catedràtic va denunciar que el Govern espanyol no va trobar als seus arxius els documents que acreditaven la propietat espanyola de l'illot Perejil i va haver de sol·licitar-los als francesos, que gairebé se'ls escapava el riure. No només per un deure de transparència democràtica, sinó també per facilitar la tasca de construir una història objetiva, el ministeri hauria d'escoltar els historiadors.
4-II-14, lavanguardia
Els arxius d'Exteriors ja havien fet parlar abans de les restriccions que avui es denuncien. Els fons presenten, segons els especialistes, deficiències de catalogació que també perjudiquen l'Executiu. El catedràtic Juan Carlos Pereira recorda alguns casos. "Quan es va produir l'incident de Perejil, el Govern no va trobar els papers que provaven la propietat de l'illa. Va haver de demanar-los a França", recorda.
El recent trasllat dels fons també hauria causat problemes. Com, segons Pereira, l'originat el 1975, aniversari de la nit dels vidres trencats a Alemanya: "Espanya va ser l'únic país que no va aportar les notes del seu ambaixador. Per la raó que l'arxiu estava 'en obres'".
4-II-14, lavanguardia
Quines ordres van rebre i quines informacions van aportar els ambaixadors d'Espanya a Alemanya i França en esclatar la Gran Guerra europea, de la qual ara es compleixen cent anys? Si vostè, lector inquiet o investigador professional, vol endinsar-se en l'assumpte més enllà del ja publicat sobre això, val més que faci les maletes per anar a preguntar als arxius de Berlín i París. Perquè aquí, a Espanya, el Ministeri d'Exteriors té tancats els fons històrics. "Impossible. La documentació no està disponible", responen els custodis dels fons i els altres milions de papers que il·lustren l'acció i relacions externes d'Espanya des del segle XV fins fa 25 anys. L'assumpte té els historiadors en peu de guerra.
Els arxius d'Exteriors continuen inaccessibles des de fa gairebé un any i mig, encara que els problemes havien començat abans. Les primeres denúncies daten de la tardor del 2011, quan els arxivers del ministeri van negar verbalment informació històrica als investigadors Carlos Sanz y Álvaro Jimena. El primer havia demanat documents sobre les relacions d'Espanya amb Alemanya entre el 1970 i el 1982; el segon, sobre les mantingudes amb la Xina, el Japó i les Filipines del 1975 al 1982. Tots dos van obtenir una explicació de la negativa per escrit. La resposta va arribar mig any després. El no es devia a un acord del Consell de Ministres d'octubre del 2010 sobre classificació com a "secretes" de catorze matèries de les relacions d'Espanya amb l'exterior.
La disposició, que no es va publicar al BOE, vetava o dificultava greument l'accés a la informació sobre pràcticament totes les activitats de la diplomàcia espanyola al llarg de la seva rica història. Ho feia en atorgar la classificació de secret "amb caràcter genèric" a qualsevol document, informe o dada la revelació del qual pogués posar en risc no només "la seguretat i defensa d'Espanya" -com ja establia la legislació sobre això- sinó també qualsevol "interessos polítics, socials, econòmics i comercials", sense més concreció. Com que en aquest calaix de sastre d'"interessos" hi cabia gairebé tot, els directors generals en qui requeia la responsabilitat de donar o no accés a cada informació solien curar-se en salut -segons els historiadors consultats- denegant les peticions.
L'acord sobre extensió del secret l'havia proposat el ministre Miguel Ángel Moratinos tres mesos després de les primeres filtracions de Wikileaks (sobre la guerra de l'Afganistan), i quan encara ressonaven els ecos de l'escàndol per l'autorització governamental de les escales dels vols de la CIA per conduir presos a Guantánamo. De fet, un dels assumptes que es classificaven era el relatiu a pactes relacionats amb sobrevols, estades i escales de vaixells i aeronaus".
Altres matèries declarades secretes eren, i són -ja que la resolució continua vigent-, les referides a les "posicions bàsiques" i actuacions d'Espanya -en tot temps i situació-, ja sigui en negociacions normals o en conflictes internacionals; davant el terrorisme i el crim organitzat, o respecte a l'asil i altres drets.
Tal generalització del secret va conduir a la denegació de tota mena de consultes, des de per exemple una sobre les relacions entre Espanya i la Santa Seu al segle XVIII fins a una altra sobre les comunicacions entre el règim de Franco i els països soviètics.
El malestar dels investigadors va transcendir als mitjans de comunicació a mitjans del 2012. Llavors el ministre García-Margallo va anunciar una rectificació del supersecret mitjançant una nova resolució d'acord amb el projecte de llei de transparència. Però el que va arribar el setembre d'aquell any va ser la clausura total dels fons històrics d'Exteriors i la seva transferència, per raons operatives, a dues entitats de Cultura: l'Arxiu Històric Nacional (documents fins al 1931) i l'Arxiu General de l'Administració (del 1932 al 1980).
Avui dia totes dues institucions continuen denegant sistemàticament l'accés als papers amb l'argument que encara falta identificar la documentació i rebre instruccions sobre el "règim de consulta". Els arxivers no donen terminis de solució.
Prop de 300 historiadors i investigadors de més de cent entitats acadèmiques de 16 països van dirigir fa mesos al Govern i el Parlament una dura protesta contra el "tancament indefinit i injustificable" de l'arxiu d'Exteriors i la classificació com a secreta o reservada de "la pràctica totalitat" dels fons.
Aquestes decisions "degraden la qualitat de la democràcia espanyola" en impedir l'exercici del dret a la informació històrica, van dir.
Els promotors d'aquesta acció conjunta, entre ells el catedràtic de la Complutense de Madrid Juan Carlos Pereira i el professor de la mateixa facultat Carlos Sanz, renoven ara les seves crítiques pel que consideren un "menyspreu a la nostra Història amb un cost incalculable" per a professionals i ciutadans.
Centenars d'investigacions, tesis i llibres ja contractats estan aturats per culpa de la clausura de fons, denuncia així mateix l'historiador i catedràtic emèrit Ángel Viñas. Segons el seu parer, el trasllat de l'arxiu és un "episodi lamentable" del qual "sorgeix la sospita que s'intenta entorpir la tasca dels especialistes, en la idea, potser, que aquests arxius contenen massa cadàvers als seus armaris".
El ministre García Margallo va assegurar a l'agost que el Govern ja tenia a punt el projecte de nou acord que ha de substituir el de Moratinos del 2010.
La resolució permetrà "un accés més fàcil i lliure a la documentació, amb algunes exclusions", va assegurar. I va precisar que l'aprovació seria més oportuna després de l'entrada en vigor de la llei de Transparència, aprovada al mes de novembre passat.
Un portaveu del ministeri va confirmar ahir aquestes indicacions i va assenyalar que el departament "lamenta les molèsties" ocasionades. Els historiadors continuen esperant el nou acord anunciat per Margallo i la reobertura dels fons en la nova destinació.
4-II-14, F. García, lavanguardia
A la controvèrsia per la classificació com a secreta d'una d'àmplia encara que indefinida porció dels arxius d'Exteriors, s'hi afegeix la causada per l'aparent reticència del Ministeri de Defensa a desclassificar 10.000 documents de l'any 1939 al 1968, és a dir, de la Guerra Civil i la dictadura de Franco.
L'exministra Carme Chacón havia previst l'aixecament del secret, i fins i tot havia redactat l'esborrany de la mesura, tenint en compte que la documentació ja no representava cap risc per a la seguretat de l'Estat. L'acord no es va aprovar per falta de temps. Llavors va arribar el Govern del PP i el nou titular del departament, Pedro Morenés, va aparcar la desclassificació. Els historiadors crítics amb les restriccions d'Exteriors van veure en l'aturada un altre intent d'ocultació d'informes històrics i denegació de drets democràtics. No obstant això, el ministre va aclarir a l'octubre que l'assumpte està "en estudi". Ho va dir en resposta a una pregunta parlamentària de la portaveu d'UPyD, Rosa Díez, qui havia criticat la "limitació de transparència" per la classificació. Defensa va reiterar la resposta al desembre. Al mateix temps Exteriors va assegurar que els seus responsables aplicaven l'acord sobre classificació de matèries "en el sentit més favorable possible cap als investigadors".
4-II-14, lavanguardia