tarifes elèctriques: una Gran, i insultant, Presa de -l nostre- Pèl

El desgavell actual del sector elèctric espanyol no pot continuar ni un dia més. Ara el Ministeri d'Indústria ha endarrerit dos mesos, fins a l'1 de juny, l'entrada en vigor del nou mecanisme de revisió del preu domèstic de l'electricitat, atesa la complexitat tècnica d'implantar-lo. Però això és només la punta de l'iceberg d'un problema de fons molt més ampli: la demostrada ineficàcia del Ministeri d'Indústria per afrontar una reforma elèctrica a fons, amb visió de futur i amb voluntat d'estabilitat.

No és estrany que el problema del sector elèctric que té Espanya sobrepassi la capacitat d'un simple departament ministerial, perquè s'ha convertit en una qüestió d'Estat que, en vista dels fets, el Govern no aconsegueix gestionar adequadament, ni tampoc els partits de l'oposició en les propostes que plantegen. Això és gravíssim per al país.

En primer lloc perquè col·loca en una incertesa econòmica constant les famílies i empreses espanyoles sobre un cost tan vital com és la tarifa de la llum, que no deixa d'encarir-se. I, en segon lloc, perquè la inseguretat jurídica del marc elèctric lesiona els interessos de les companyies del sector -tant les tradicionals com les renovables- i posa en perill els seus programes d'inversions, que són bàsics per al sosteniment i la millora d'un subministrament estratègic per a tothom.

Ningú no diu que el problema sigui fàcil o que hi hagi una solució que pugui satisfer tothom. D'entrada perquè Espanya arrossega un colossal deute de 30.000 milions d'euros per electricitat consumida i no pagada en els últims quinze anys i, en segon lloc, perquè la tarifa de la llum incorpora costos aliens al mateix sector elèctric, a diferència del que passa en altres països, cosa que la converteix en una de les més cares d'Europa, amb la pèrdua de competitivitat que això provoca. És evident que darrere de tot això hi ha un enorme dèficit públic ocult que el Govern es nega a assumir, per no incrementar els límits pactats amb la Unió Europea, que podrien provocar un seriós problema de credibilitat internacional, just ara que el país acaba d'iniciar la recuperació.

El que intenta el Ministeri d'Indústria és sortir del pas a través de la reducció de costos del sistema, que castiga totes les empreses del sector, i de l'augment d'ingressos, la càrrega del qual recau sobre els consumidors. Però aquesta equació és impossible de resoldre sense causar danys irreparables al conjunt de l'economia, si l'Estat no hi aporta la seva part. Per això, la necessitat d'un gran pacte d'Estat sobre l'energia entre els partits majoritaris de l'arc parlamentari, i entre totes les parts implicades, per acordar un full de ruta a curt, mitjà i llarg termini, és fonamental per definir un marc regulatori que aporti confiança i seguretat jurídica, dins i fora del país.

El que no pot ser és que el Govern intenti legislar sense dialogar amb les empreses del sector, que són les més directament implicades, ni buscar acords ni complicitats amb l'oposició. Perquè aquesta posició s'ha traduït, en els últims dos anys, en la promulgació de nombroses iniciatives legislatives i de normes que han provocat moltes friccions i han solucionat poques coses. I es continuarà així en el futur, molt probablement, mentre no s'aconsegueixi aquest gran pacte elèctric que ha de ser fruit del debat, de la transparència i de la responsabilitat col·lectiva.

11-III-14, lavanguardia

El Govern ajorna l'aplicació de la nova fórmula per facturar la llum segons el preu del mercat majorista com a mínim fins a l'1 de juliol. D'aquesta manera el Ministeri d'Indústria, malgrat que aprovarà la mesura abans de l'1 d'abril, cedeix a les peticions de les elèctriques, que insistien que era impossible adaptar els seus sistemes informàtics i comptadors digitals per a l'1 de maig, com estava previst.

El ministeri, capitanejat per José Manuel Soria, va remetre al Consell d'Estat a finals de la setmana passada l'esborrany del reial decret, a què ha tingut accés La Vanguardia, pel qual s'estableix la metodologia de càlcul dels preus voluntaris per al petit consumidor (que substituirà la tarifa d'últim recurs) i el seu règim jurídic de contractació. Ahir, el ministre Soria va admetre que es trigarà "mesos" a aplicar la nova fórmula.

Això significa que les elèctriques continuaran facturant el preu de 48,41 euros el mega- watt-hora (MWh), com va fixar el Govern per al primer trimestre, després de la invalidació de l'última subhasta del desembre. La mitjana del pool elèctric durant els dos primers mesos del 2014 ha estat de 25,37 euros (al gener va estar a 33,62 euros i al febrer, per la ciclogènesi explosiva, va baixar a mínims, fins a 17,12 euros). Això fa que el preu del mercat majorista sigui un 47% inferior al que va fixar l'Executiu. La nova normativa recull explícitament que es tornarà als usuaris el pagat de més fins que s'estableixi el sistema definitiu.

El problema continua sent que dels 16 milions de punts de subministrament que tenen dret a la nova fórmula, només cinc milions tenen instal·lats comptadors digitals amb telegestió i telemesura. A la resta, onze milions de consumidors, se'ls classificarà en perfils i se'ls facturarà amb mitjanes aritmètiques.

El reial decret fixa la lletra petita amb les dues opcions que les elèctriques hauran d'oferir als consumidors: preu de mercat de cada dia, més vulnerable, però real; o un preu anual amb sobrecost, però més estable. Si s'opta per aquesta última opció, s'obliga a un any de permanència com a mínim.

La nova normativa detalla alguns aspectes interessants. Un dels quals és que els consumidors podran conèixer un dia abans a la pàgina de l'operador del sistema el preu real de la llum "de les 24 hores de l'endemà". Així, podran planificar l'ús dels electrodomèstics per engegar-los quan el preu de l'energia sigui més barat i estalviar diners.

El decret també inclou el model de carta que les elèctriques hauran d'enviar per explicar totes les modificacions. Fixa que Endesa, Iberdrola, Gas Natural, E.ON i EDP continuaran sent comercialitzadores de referència, encara que s'hi podran sumar noves firmes si compleixen certs criteris empresarials i econòmics. El decret detalla que les noves factures es compondran de tres termes (potència, energia activa i a partir de l'any 2019 s'afegirà energia reactiva), als quals caldrà sumar els impostos i el lloguer del comptador.

Com que la ponderació de la part fixa (potència) s'ha incrementat en els últims mesos, la nova legislació assenyala que si

la potència màxima demanada és inferior al 85% de la contractada s'haurà de facturar per aquest concepte només pel 85% i no pel 100%.

La nova normativa ofereix als consumidors la possibilitat de contractar amb una companyia l'energia i amb una altra l'accés a la xarxa, però això ara com ara només ho fan les grans empreses, ja que les noves factures podran tenir fins a 1.488 preus diferents. També fixa els criteris dels clients més vulnerables, ja que desapareix el bo social, però se'ls aplicarà un 25% de descompte en tots els conceptes del rebut.

Sigui com sigui, d'aquesta manera, les companyies elèctriques guanyen temps en aquesta pugna amb Soria, ja que creuen que els seus ingressos disminuiran amb la nova metodologia. Els seus arguments són tècnics, però alguns experts apunten que l'ajornament respon més a criteris econòmics. És cert que la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència també va recomanar al Govern ajornar un mes la seva posada en marxa. Finalment, segons figura a la disposició addicional desena de l'últim esborrany, "aquesta obligació serà exigible a partir de l'1 de juliol del 2014". És a dir, que el Govern tenia previst concedir un mes a les elèctriques per adaptar els sistemes i, ara, n'hi dóna tres.

11-III-14, C. Lafraya, lavanguardia