creixent importància de la violació de dones com a estratègia militar

"Quina és la diferència entre un home que ha perdut un ull i una dona que ha estat violada durant la guerra?". És la pregunta que es planteja Imhamad Xuhaib, viceministre de Justícia de Líbia, per explicar a aquest diari que el seu país anunciés ahir una mesura inèdita al món àrab: les dones violades seran considerades víctimes de guerra i, com a tals, tindran dret a compensacions i a ajuts per recuperar-se. "És un pas imprescindible en el procés de reconciliació", conclou Xuhaib, un advocat opositor que es va estar 15 anys a les presons d'Al-Gaddafi.

En un país sumit en el caos, les autoritats han decidit escoltar aquelles dones de totes les edats, militants o no, que es van manifestar l'any passat per exigir justícia. A l'antiga plaça Verda de Trípoli, ara dels Màrtirs, o a l'entrada del Congrés Nacional (parlament) es van col·locar perquè els diputats sentissin el dolor de les que havien estat violades. "No violeu", en lloc de "No sigueu violades", deien algunes pancartes.

Com en tants altres conflictes, el coronel Al-Gaddafi va utilitzar la violació de les dones dels rebels com a arma de guerra per minar la seva moral. Així ho testifiquen les dades recollides pel Tribunal Penal Internacional. Hi ha proves, enregistraments i testimonis. Xuhaib calcula que hi podria haver milers d'afectades, tot i que la guerra va ser relativament curta (del febrer a l'octubre del 2011) gràcies al suport proporcionat als rebels per una coalició internacional emparada per una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides.

Algunes dones van tenir un paper secundari durant la guerra que va derrocar la dictadura que Muammar al-Gaddafi havia imposat al país després de la revolució del 1969. Van aportar el seu granet de sorra en un desert masculí.

Si la violació és un delicte que estigmatitza la víctima a gairebé tot el món, marca encara més als països àrabs o islàmics. La legislació líbia recull la possibilitat del violador de sortir-ne impune si es casa amb la víctima. Una llei similar es va derogar el gener passat al Marroc. Cap home no vol casar-se amb una dona que un altre ha convertit en impura. "En aquests casos és molt difícil aplicar aquesta llei, però és que, a més a més, em sembla inacceptable. S'ha de castigar l'agressor, no deixar que es casi amb la víctima", afirma taxativament el viceministre de Justícia des de Trípoli.

El decret elaborat pel Govern es començarà a aplicar immediatament, sense esperar que l'aprovi el Congrés Nacional. Al Ministeri de Justícia una dona s'encarregarà de l'aplicació de la llei i de posar-se en contacte amb les víctimes i proporcionar-los ajuda psicològica, econòmica i suport social. Tot això dins de la discreció més absoluta, com la qüestió requereix.

Entre les mesures previstes hi ha la de costejar el pelegrinatge a la Meca dels pares de les víctimes. Ser hajj, pelegrí, dóna prestigi a tota la família. De moment, una drecera. L'objectiu de canviar la mentalitat d'un poble de fort caràcter patriarcal i tribal és una tasca de llarg recorregut: primer perquè no hi hagi violacions i, si n'hi ha, perquè la dona violada no sigui condemnada a l'ostracisme.

Les víctimes de violació durant la guerra tindran prioritat en atenció sanitària, escolarització -algunes "no poden anar a l'escola... estan patint en silenci", va declarar ahir el ministre de Justícia, Salah al-Margani, a la BBC- i altres serveis socials.

El viceministre Xuhaib afirma que escoltaran les organitzacions socials abans d'aprovar definitivament la llei que traurà a la llum els abusos que partidaris d'Al-Gaddafi van cometre durant el conflicte. El mateix dictador havia donat a entendre que tenien via lliure per això en la seva arenga del 25 de febrer. Com ell mateix havia fet, segons un recent documental de la BBC.

21-II-14, I. Ramos Rioja, lavanguardia