el desvergonyiment de Sacyr no hauria de costar-nos, als contribuents, ni un euro
El daltabaix produït a les obres del canal de Panamà evidencia la necessitat que les administracions públiques observin una extrema cautela abans d'intervenir. Les dificultats per les quals ha passat el grup Sacyr són ben conegudes i les seves connexions polítiques, també. 
En una de les seves desafortunades iniciatives en el camp empresarial, el govern Zapatero va intentar interferir en el govern d'un dels nostres grans bancs. L'intent va fracassar, però el govern sempre va considerar Sacyr too big to fail. Les entitats creditores de la constructora van contribuir també a donar-li respiració assistida. En aquest context, Sacyr va aconseguir, amb gran sorpresa per a molts, entre els quals m'incloc, l'adjudicació de les obres del canal de Panamà a un preu que ara es demostra inassumible. No és procedent aquí pronunciar-se sobre qui va ser-ne el culpable, si l'Estat panameny o el consorci liderat per Sacyr. El que sí que s'evidencia és que l'oferta era massa arriscada. És un cas típic de moral hazard (risc moral), en el qual el risc l'assumeix un i les conseqüències les paguen d'altres. Atesa la situació difícil en la qual es trobava en formular l'oferta, si prosperava i l'Estat panameny acabava assumint les previsibles desviacions, guanyava Sacyr i els seus accionistes. Si no, ho paguen tercers.
El tema no tindria cap repercussió si queda com una qüestió privada. El problema és que l'obra té una dimensió global, amb conseqüències molt nocives per a Espanya si es resol malament, i ja comencen a sonar cants de sirena de suport públic. La Marca Espanya pot veure's malmesa. El Govern ja hi està fent molt, potser més del compte, mitjançant per a la resolució de la disputa, però en cap cas hauria de costar ni un euro als contribuents. El que continuarà perjudicant la Marca Espanya és que hi hagi empreses constructores espanyoles que vagin pel món presentant ofertes que no poden complir. Sobretot si confien que després se les rescatarà.
A Catalunya ja vam viure la trista experiència d'una empresa que no podia caure perquè l'aeroport de Barcelona no resultés danyat. Per això, la Generalitat va cometre l'immens error de prendre el control de Spanair i injectar-hi fons que la van mantenir com una empresa zombi fins que es va fer evident la seva manca total de viabilitat.
Després de la seva caiguda, el trànsit al nostre aeroport no ha parat de créixer, cosa que ha desmentit taxativament les lúgubres prediccions.
20-II-14, Miguel Trias Sagnier / Catedrático de Derecho Mercantil, lavanguardia