El Nostre Diner News: després de salvar bancs, ara ens toca Sacyr, i la Marca España
L'acabament de les obres del canal de Panamà pel consorci liderat per les empreses constructores Sacyr (espanyola) i Impregilo (italiana) no només pot tenir conseqüències sobre la denominada marca Espanya. També pot provocar un efecte sobre les arques públiques. I precisament per això ha provocat un intens debat al si del Govern de Mariano Rajoy, que pretén assegurar que l'obres s'acaben per reduir al màxim possible el desgast de la imatge de les empreses a l'exterior però que tampoc no vol acabar obrint un conflicte públic per l'efecte econòmic sobre els contribuents.
Un sector del consell, encapçalat pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, postula que una part d'unes fiances d'uns 320 milions d'euros, 173 milions, concedides per l'anterior govern de José Luis Rodríguez Zapatero a l'empresa que llavors presidia Luis del Rivero es converteixin ara en una garantia directa per aconseguir el finançament que l'empresa que presideix Manuel Manrique necessita per continuar les obres segons el principi d'acord assolit amb les autoritats del canal de Panamà.. En canvi, Luis de Guindos, el ministre d'Economia, defensava el punt de vista que el canvi de sistema de garantia, que implicava passar d'un compromís públic de pagament en cas sobretot d'incompliment de contracte a un altre que obligarà a assumir el deute si la constructora no pot pagar, empitjoraria la situació de l'Estat espanyol.
De fet, la decisió final sobre aquesta qüestió tan difícil correspon a aquest últim ministeri, ja que és la Secretaria d'Estat de Comerç qui té adscrita la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (Cesce), companyia que va concedir les fiances a Sacyr l'any 2009. De tota manera, en les negociacions està també involucrat el ministeri de Montoro, gelós guardià dels comptes públics de l'Estat.
Les fonts consultades asseguren que certificar un incompliment de contracte implica un debat complex en el qual s'han de tenir en compte molts factors, inclosos els sobrecostos denunciats per la constructora Sacyr, mentre que l'aval d'un crèdit amb prou feines admet discussió.
En cas d'impagament, s'ha de fer efectiu, i cal tenir en compte l'evolució econòmica de l'obra del canal de Panamà, amb sobrecostos xifrats pel grup constructor en uns 1.200 milions d'euros, que l'autoritat panamenya no accepta.
La conversió en aval del compromís esmentat del Cesce és clau per com, segons algunes fonts, la companyia d'assegurances Zurich, una de les signants de l'últim pacte per reprendre les obres, ha d'aportar en forma de crèdit 400 milions d'euros. Aquests serien els que l'Estat espanyol avalaria amb el canvi del suport a la constructora. Aquest pacte, assolit entre l'Autoritat del Canal, les empreses constructores i la companyia d'assegurances, i que ha impulsat el Govern espanyol a través de la ministra de Foment, Ana Pastor, s'ha de tancar la setmana que ve, per la qual cosa el Govern espanyol hi hauria de donar el vistiplau mitjançant un acord dijous vinent a la comissió delegada d'Afers Econòmics.
El debat al Govern espanyol sobre aquest tema va arrencar en paral·lel amb l'anunci de l'acord a començaments de la setmana passada. Segons algunes fonts, al Consell de Ministres de fa dos dies ja es va posar sobre la taula i es van exposar els diferents punts de vista, malgrat que encara no s'ha definit el sentit de la decisió.
Algunes fonts governamentals assenyalaven que si l'aval no es formalitzés, les obres no es reprendrien, la qual cosa deixaria Sacyr en una posició econòmica delicadíssima, i deterioraria encara més la imatge de les empreses espanyoles a l'exterior.
Els arguments contraris posaven l'accent que la imatge ja s'havia deteriorat amb tot el que ha passat i que, econòmicament, l'activitat de la constructora espanyola al canal amb prou feines tenia repercussió en l'economia espanyola.
El culebrot del canal de Panamà va començar a finals de l'any passat, quan el consorci constructor va reclamar a l'Autoritat del Canal 1.200 milions d'euros de sobrecost quan ja havia executat el 70% de l'obra. Finalment, la setmana passada es va pactar un principi d'acord en el qual no es reconeixien aquests sobrecostos, pendents del dictamen d'un tribunal d'arbitratge, però l'Autoritat del Canal acceptava que les constructores ajornessin el pagament d'uns 600 milions que els havia lliurat, mentre que aquestes rebrien un crèdit de la companyia d'assegurances Zurich de 400 milions.
El problema és que fins i tot en el cas que les obres es reprenguin, per a la qual cosa el crèdit de Zurich és el primer pas, els problemes financers es mantindran mentre les constructores no recuperin part del sobrecost de 1.200 milions que asseguren estar suportant i és el que ha provocat l'estrangulació financera que ha paralitzat les obres.
És a dir, que mentre Sacyr no aconsegueixi garanties de cobrament de la part del sobrecost que ha gastat, i que segons algunes fonts augmenta a un ritme proper als 100 milions mensuals mentre les obres estiguin en marxa, l'equilibri financer de la companyia sembla més precari i inabastable.
Fonts governamentals també han estat molt crítiques amb l'anterior govern de José Luis Rodríguez Zapatero, al qual han atribuït que va actuar amb opacitat quan va fer la concessió de les garanties a Sacyr sense passar per la comissió delegada d'Afers Econòmics, com, asseguren. passarà ara en el cas que finalment s'aprovi el canvi.
En aquell moment, Pedro Solbes era el vicepresident econòmic del govern i Miguel Sebastián el ministre d'Indústria, Turisme i Comerç.
16-II-14, M. Pérez, lavanguardia
El deute públic espanyol va arribar el 31 de desembre als 961.555 milions d'euros, bat un rècord històric i situa el passiu del conjunt de les administracions públiques lleugerament per sobre del 94% del Producte Interior Brut (PIB), segons la informació elaborada pel Banc d'Espanya.
Més greu que l'abast del deute és, per descomptat, la velocitat meteòrica amb què la crisi l'ha catapultat, ja que l'any 2008 va acabar amb un passiu públic de 436.984 milions d'euros. Això vol dir que els diners que deuen les administracions s'han incrementat un 120% en només cinc anys, i han passat del 40% del PIB -el 2007 va arribar a baixar fins al 36%- a l'al·ludit 94%.
18-II-14, L. Izquierdo, lavanguardia