Frank Van den Bleeken vol morir (què n’hem de dir?, o fer?)
Frank Van den Bleeken fa més de la meitat de la seva vida que està tancat en una institució psiquiàtrica, condemnat per un assassinat i diverses violacions. No en vol sortir, tret de per morir.
La certesa que continua sent un perill per a la societat produeix a aquest belga "un patiment psicològic insuportable" que l'ha portat a presentar una sol·licitud d'eutanàsia. Fa tres anys que espera una resposta de metges, psiquiatres, polítics i jutges.
El sistema s'ha bloquejat davant un cas que no només és "molt trist", com subratlla el seu advocat, sinó que mesurarà els límits de l'aplicació de la llei del dret a morir dignament a Bèlgica, on és legal des de l'any 2002. Aquesta setmana s'acaba d'ampliar als menors d'edat, sota condicions molt més estrictes que per als adults.
Són pocs els casos en què el demandant d'eutanàsia al·lega exclusivament "patiments psicològics" insuportables i impossibles d'apaivagar per justificar una demanda d'eutanàsia. En general, el dolor psicològic sol acompanyar com a raó el dolor físic, causat per una malaltia sense cura tot i que no necessàriament en fase terminal.
Segons els últims informes de la comissió federal que avalua les sol·licituds d'eutanàsia, el 2012 es van autoritzar 1.432 demandes, un 25% més que l'any anterior i el doble que el 2008. Aquestes dades evidencien la creixent normalització d'aquest dret a Bèlgica, exercit majoritàriament per persones majors de 60 anys malalts de càncer.
Els germans bessons Marc i Eddy Verbessem, de 45 anys, sords de naixement, també van al·legar un patiment psicològic insuportable i impossible d'apaivagar quan se'ls va diagnosticar a tots dos una malaltia ocular degenerativa que aviat els privaria també del sentit de la vista. Van decidir posar fi junts a les seves vides. Un altre cas que complia els criteris legals però que va sorprendre l'opinió pública belga és el de Nathan Verhelst, un transsexual de 44 anys. Després de diversos anys de tractaments per transformar el seu cos de dona en un d'home i una operació fallida de canvi de sexe, va tirar la tovallola. La seva sol·licitud d'eutanàsia va ser també atesa a raó del patiment psicològic que li causava la seva condició i la falta de solucions mèdiques.
En aquest context, el cas de Van den Bleeken, de 50 anys, posa de manifest la dificultat per jutjar algunes situacions en teoria recollides per la llei.
Dos metges que han avaluat la seva sol·licitud reconeixen que el pres pateix un patiment psicològic insuportable. "Sóc un perill per a la societat. Si demà m'alliberen, no puc garantir que no torni a fer ximpleries", va declarar en un reportatge de la televisió pública flamenca l'any passat.
Van den Bleeken mai no ha demanat el seu alliberament. Pot continuar per tota la vida en aquesta presó psiquiàtrica, però només vol morir.
Els metges, no obstant això, no tenen clar que no hi hagi alleujament possible per als seus patiments. Creuen que la seva situació podria millorar si Van den Bleeken fos atès en una institució psiquiàtrica més adequada.
La comissió federal d'avaluació de l'eutanàsia li ha demanat que primer esgoti totes les possibilitats terapèutiques. "Els metges han de jutjar si el seu patiment està relacionat amb la seva malaltia o si està relacionat amb les condicions deplorables de la seva vida a la presó", explica el seu advocat, Jos Vander Velpen, des del seu despatx a Anvers. El problema rau en el fet que Bèlgica no és capaç d'oferir-li aquest tractament. El seu sobrecarregat sistema penitenciari, objecte de freqüents crítiques del Consell d'Europa, no té instal·lacions adequades per a presos psiquiàtrics.
Van den Bleeken ha sol·licitat el seu trasllat a Holanda, on hi ha almenys una institució psiquiàtrica pensada per a aquest tipus de malalts, sense possibilitats de curació, on l'internament és més humà.
La saturació de les presons belgues va portar el Govern a negociar amb l'Haia fa un parell d'anys un acord per traslladar a les seves instal·lacions prop de 500 presos.
L'advocat de Van den Bleeken reclama que es busqui una solució similar per al seu client i ha denunciat l'Estat per no oferir-l'hi, de manera que bloqueja així les seves possibilitats d'exercir el dret a l'eutanàsia.
"El Ministeri de Justícia diu que Holanda no és partidària però ens consta que els problemes no vénen d'aquest costat", explica el lletrat, membre de la lliga flamenca dels drets humans. Tant si el traslladen a una institució psiquiàtrica al país veí (una cosa que ell no creu que hagi de reduir el seu patiment) com si oficialment es deixa clar que no és possible, s'hauran esgotat totes les vies mèdiques. Arribats a aquest punt, el demandant espera que se li pugui aplicar l'eutanàsia.
Reclama que sigui en un hospital, i no a la seva cel·la, on passa 23 hores al dia. El judici ha estat ajornat en diverses ocasions. Van den Bleeken té cita amb el jutge el 12 de maig.
16-II-14, B. Navarro, lavanguardia