BARCELONA RADICAL
radicalparty

"El liberalisme d’enquesta", Josep Prat

El liberalisme d’enquesta

dilluns, 10 febrer 2014

Escrit per

Dades del CIS 2014

Dades del CIS 2014

L’últim baròmetre del CIS apunta que la ideologia amb què més s’identifica la societat espanyola és amb la liberal. Segons les últimes dades facilitades pel centre, la ideologia ‘liberal’ encapçala el rànquing amb un 12,7%, per davant de la socialista (12,6%) i la conservadora (11,8%).

Lluís Orriols escrivia a Piedras de Papel que mai es deixarà de sorprendre per aquells conservadors que avui es defineixen, sense cap mena de vergonya, amb l’adectiu ‘liberal’. “Seguramente, motivados por la menor aceptación social que actualmente tiene el término “conservador”, esta élite decide buscar cobijo en el más moderno y popular mundo del liberalismo. Sin embargo, se trata de un liberalismo para posar en el photocall, pues la supuesta defensa a ultranza de la libertad rápidamente se desvanece cuando lo que se tiene entre manos es el matrimonio entre individuos del mismo sexo, la despenalización del aborto o incluso derechos tan básicos como el de manifestación.”

Orriols apunta doncs l’atribució social negativa de la paraula ‘conservador’ que ha certament induït cap a una tendència on qui es considera com a tal ho amagui sota la capa d’una paraula tan ben sonant com és ‘liberal’ . I com el petroli que cau al mar a les roques de la costa s’enganxa, aquest anti-liberalisme que s’acosta a la ideologia de la llibertat, s’impregna i la fa canviar de color. I entre una cosa i altra, el terme queda totalment violat per tots cantons, traient-li tota la seva essència i fent molt de mal al que tants i tants autors han volgut definir més o menys en una línia.

De fet, Vargas Llosa deia encertadament fa uns dies que el progrés només pot venir garantit per una llibertat que operi en tots els camps. “La libertad política, económica, social, cultural, son una sola y todas ellas hacen avanzar la justicia, la riqueza, los derechos humanos, las oportunidades y la coexistencia pacífica en una sociedad. Si en uno solo de esos campos la libertad se eclipsa, en todos los otros se encuentra amenazada”. Els personatges del ‘sóc liberal en allò econòmic’ són un despropòsit en sí mateixos. És la hipocresia de pensar que s’és liberal quan es defensa la llibertat només en allò que a un li convé.

Però la hipocresia s’abalança per la dreta i l’esquerra i és en el corporativisme on hi trobem el major dany, majoritàriament, i més associat a la mala imatge de la ideologia que no tant en la definició. Perquè en un període de crisi on són necessàries unes retallades que millorin una situació que ens té endeutats fins l’any 2120, és freqüent utilitzar-les com una manera de fer favors a amics o a persones que t’ho tornin i en bona mesura. És tan fàcil com veure les polítiques de privatització mal fetes durant molts anys i curiosament seguides d’un nomenament de vells gats de la política retirats, impulsors de les mateixes al seu dia, per integrar els respectius consells d’administració de les empreses beneficiades…

Malauradament, i no només per aquests dos factors, però principalment, el liberalisme avui gaudeix de molt mala imatge. Pocs són els que ho són i encara menys els que llavors poden pronunciar-se sense que una onada de demagogs i populistes s’hi tirin al damunt. Perquè aquells que ho fan com per exemple, la recent creada organització estudiantil Students for Liberty Barcelona, veuen com cada dia els hi arranquen els cartells penjats a la universitat i els increpen per defensar les idees de la llibertat, tan legítimes com qualsevols altres. I una cosa és la discussió i l’altra és l’amenaça i la coacció en el debat lliure. Si aquesta és la democràcia real que demanen, a mi les cames em tremolen, i ho dic seriosament. Espanya necessita una revolució liberal, però no s’hi arribarà a base de confiar en enquestes de carrer que no entenen del concepte real del liberalisme.