Espanya i el Regne Unit: un mateix desig (el no a la secessió) i dues cultures polítiques, civils, oposades

> les comparacions sempre són odiables (per exemple, entre el Regne Unit i Espanya)
> “España debería seguir el ejemplo del Reino Unido”, canal Bloomberg

El primer ministro británico, David Cameron (a la izda.), y su homólogo español, el presidente Mariano Rajoy.Dos governs centrals (Londres i Madrid), dos desitjos similars (el rebuig de la independència), però dues actituds polítiques completament diferents. Mentre que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, està enrocat en el rebuig de la consulta, el primer ministre britànic, David Cameron, defensa amb fervor la unió, justifica la seva posició amb arguments i diu que el debat incumbeix a tots els habitants del Regne Unit, però admet que la decisió final és només dels escocesos.

En la seva intervenció més apassionada per evitar la ruptura, Cameron va parlar al país des de la Vila Olímpica de Londres, escenari dels Jocs del 2012, per evocar-ne l'esperit d'unitat i exhortar els escocesos que no se'n vagin en el referèndum del 18 de setembre. "Volem que us quedeu", els va dir. Encara que el no a la independència continua guanyant clarament, les enquestes apunten un avanç significatiu de la causa sobiranista, que sembla que ha recuperat fins a cinc punts. I encara queda temps...

"Tenim set mesos per salvar el país més extraordinari de la història -va assenyalar Cameron-. La decisió correspon als escocesos, però a tots (anglesos, gal·lesos, nord-irlandesos) ens incumbeix intentar persuadir-los que es quedin, per raons tant racionals com sentimentals". El titular de Downing Street, però, s'ha negat a debatre a la televisió els pros i contres de la independència amb el premier escocès, Alex Salmond, gest que aquest darrer ha qualificat de "covard".

"M'agradaria que el senyor Cameron m'expliqués davant de les càmeres, i de passada a tots els escocesos, quins són per a nosaltres els avantatges d'una política cada vegada més restringida en matèria d'immigració, de la retallada de l'Estat de benestar, de la privatització progressiva de la sanitat i l'educació, d'unes polítiques econòmiques que afavoreixen les elits i eixamplen les diferències entre rics i pobres... Però pel que sembla no s'hi atreveix", va respondre amb sorna el líder de l'SNP.

El conservador David Cameron, en el seu discurs més elaborat fins ara sobre la independència d'Escòcia, va dir que hi ha quatre grans arguments a favor de la unió: els avantatges financers de ser un país gran, la influència internacional que això comporta (l'escó al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, etcètera), les "connexions entre la gent" i "l'impacte cultural". Va explicar que el seu cognom és escocès i vol dir "nas tort", i la seva identitat també ho és una mica (encara que el percebin com un producte de les classes dirigents angleses, educat a Eton i Oxford). El primer ministre va al·legar que institucions com l'NHS (sanitat pública) o la BBC (radiotelevisió estatal) són part del capital cultural comú, i seria una pena desballestar-les. Va afirmar que Escòcia sortiria perdent si deixa de formar part de l'OTAN i el G-8. I va esmentar Sherlock Holmes i el whisky com a part de la cultura comuna. "Junts constituïm una marca internacional molt potent que a tots ens convé preservar", va assegurar. Cameron volia que la seva intervenció tingués un to positiu, d'exhortació i no pas d'amenaça, de ma- nera que va prescindir d'advertir -com han fet alguns dels seus assessors o sosté Madrid en relació amb la qüestió catalana- que la independència comportaria la sortida automàtica de la Unió Europea i la necessitat de presentar una nova sol·licitud d'ingrés que els altres membres podrien vetar. La gran majoria d'analistes polítics britànics considera que, si bé pot ser tècnicament cert, a la pràctica l'interès general seria que dues regions de tant de pes com Escòcia i Catalunya continuessin formant part de la Unió Europea i del mercat únic. I que la Realpolitik sol imposar-se.

El líder tory va demanar als qui es conformen amb més sobirania fiscal i transferència de poders a Edimburg que votin no, i suggereix que Londres atendrà les seves peticions si la majoria d'escocesos rebutgen la independència al setembre vinent. Quatre milions de persones a partir dels 16 anys (incloent-hi els nacionals d'altres països de la UE residents a Escòcia) tenen dret a votar en una consulta que encara té un nombre considerable d'indecisos.

8-II-14, R. Ramos, lavanguardia

La baralla jurídica entre partidaris i detractors de la independència d'Escòcia sobre com aquest territori, en cas d'independitzar-se del Regne Unit, podria continuar formant part de la Unió Europea s'ha traslladat a Brussel·les. Edimburg assegura que seria possible accedir al club mitjançant un procediment simplificat i indolor, mentre que Londres -malgrat que no amenaça de vetar l'ingrés- assenyala que la via seria molt més tortuosa i llarga.

En un intent d'aclarir quin article del tractat de la UE s'aplicaria en cas que un territori que ja pertany al club abandonés l'Estat amb què hi va entrar, la comissió d'Assumptes Constitucionals del Parlament Europeu ha decidit plantejar la qüestió al servei jurídic de la institució. La decisió la van adoptar el 21 de gener passat els coordinadors d'aquesta comissió i està impulsada per eurodiputats probritànics, com el laborista David Martin, la conservadora Ashley Fox o el liberal Andrew Duff.

La pregunta fa referència a la pertinència de l'article 48 del tractat de la UE per gestionar aquest procés. És a dir, busca l'opinió del Parlament Europeu a la possibilitat que la revisió dels tractats europeus necessària per admetre un soci nou es faci per la via simplificada. És el que asseguren Edimburg i els defensors del concepte "d'ampliació interna" del territori comunitari de la UE per acollir territoris que s'han separat dels Estats originals. Només caldrien petits canvis al tractat que es resoldrien en 18 mesos, asseguren, i no s'enfrontaria a l'amenaça de vetos nacionals perquè el territori no hauria deixat mai de pertànyer a la Unió Europea.

En canvi, Londres, com els impulsors de la pregunta parlamentària, afirma que s'aplicaria l'article 49 del tractat, la via prevista per gestionar tota solicitut d'ampliació, que en última instància l'han d'acceptar tots els socis del club.

La Comissió Europea, a la qual s'ha preguntat un gran nombre de vegades sobre l'escenari a què s'enfrontarien una hipotètica Escòcia o Catalunya independents, coincideix amb la posició del Govern britànic. En diverses ocasions Brussel·les ha expressat que el territori escindit es convertiria en un Estat tercer respecte a la UE, i es remet a l'article 49 per gestionar-ne l'ingrés, com qualsevol altra sol·licitud d'ingrés.

8-II-14, B. Navarro, lavanguardia