l’enginyeria lingüística de la Generalitat valenciana carrega contra l’Acadèmia, contra la Filologia

> l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (re)afirma que català i valencià són el mateix idioma
> Alberto Fabra branda la Llei, autonòmica, contra la Ciència, lingüística
> el valencià, un idioma clandestinitzat?
> Espanya cañí -147: Aznar, un nou Felipe V davant l’imperialisme pancatalanista

Dilluns es va saber que l'acte de presentació del flamant Diccionari normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -que s'havia de celebrar dimarts- quedava cancel·lat sine die. Oficialment, els motius eren uns problemes tècnics al web, però tothom sabia que la realitat era tota una altra. El diccionari no ha agradat al president valencià, Alberto Fabra, que ha dit que no l'accepta perquè hi ha "certes qüestions que no són compartides amb l'esperit establert en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana". Seria sorprenent que un polític avantposés els seus gustos polítics per damunt de la filologia si no fos que, dels polítics de la mena de Fabra, ja no sorprèn res. Un munt d'estudiosos s'han passat dotze anys i han fet dues-centes reunions fins a completar el Diccionari normatiu i això, per al president valencià, no té cap mena de valor perquè ell n'esperava una altra cosa i perquè, segons ell, el que importa és el que diu l'Estatut. L'entrada que li cou és la de valencià: "Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català". És una definició magistral: dictamina que la llengua és la mateixa en tots aquests territoris i clava un mastegot als promotors de la incultura.

Dimecres a la tarda, al web, el diccionari ja es podia consultar. M'hi vaig passar hores, remenant-hi i descobrint-hi meravelles: "tindre molta fusta al cap", "veges si talla, ganivet de fusta esmolat amb palla", "ser els set paquets", "tindre la figa girada", "campanar de bajoques"... Com que compartia les troballes per Twitter, a última hora de la tarda un parell de tuiters em van fer arribar una accepció de llençolada que no he sentit mai al Principat: "Joc eròtic en el qual un grup d'hòmens s'asseuen al voltant d'una taula, de manera que la part inferior del cos quede tapada per un llençol gran, i després una persona situada davall de la taula practica una masturbació a un dels participants, que ha de fer creure als altres que no és ell qui rep l'estimulació genital". Acostumats que el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, impulsat a principis del segle XX per tot de senyors amb corbatí i actituds més aviat puritanes, menyspreés i deixés de banda bona part de la riquesa del lèxic sexual català, el diccionari de l'AVL és una feliç eina compensatòria.

Entenc la indignació d'Alberto Fabra. El 1998 no es van pas treure de la màniga l'Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè, ara, el Diccionari normatiu valencià remarqui la unitat de l'idioma. ¿Per arribar a això s'han passat dotze anys redactant-lo? Maleïts filòlegs que els pepers consideraven obedients al seu diktat i que ara els surten amb aquest estirabot catalanista. Els ha eixit el tir per la culata.

7-II-14, Quim Monzó, lavanguardia