Espanya cañí -147: Aznar, un nou Felipe V davant l’imperialisme pancatalanista
Acabe de llegir en les (segones) memòries de José María Aznar un fragment esgarrifós: "Valencia tenía para nosotros un significado especial. El vínculo entre Valencia y Madrid generaría por razones de cercanía geográfica unas sinergias muy importantes (...) que contribuirían a fortalecer en ésta una posición propia frente al acoso del expansionismo nacionalista radical desde Cataluña (...) La primera instrucción que recibió el ministro de Fomento del primer Gobierno, Rafael Arias-Salgado, fue la de terminar la autovía Madrid-Valencia como fuera. Se diseñó una política específica para todo el Levante español...".
3-I-14, J.V. Boira, lavanguardia
Una vez ha hecho patente su estilo arrollador al hablar de los grandes beneficios del enlace ferroviario entre Barcelona y Perpiñán por el TGV, el alcalde Alduy relata su encuentro con el presidente Aznar durante la cumbre-franco española celebrada en la villa el pasado mes de octubre. "Le expliqué cómo veía la cuestión y nuestros proyectos. Ya ve usted que lo hago con entusiasmo, es mi forma de ser. Aznar me escuchó amablemente y al final me preguntó: ¿Y no teme que sus ciudadanos puedan pedir la anexión a Cataluña? Yo le contesté: "Señor presidente, hoy en día las fronteras no se desplazan, se borran".
13-II-02, lavanguardia
El Govern de la Generalitat de Catalunya i la força política que li dóna cos, Convergència i Unió, han pres la decisió de reduir l’activisme catalanista en el departament francès dels Pirineus Orientals, unitat administrativa que reuneix les velles comarques de parla catalana del Rosselló, Conflent, Vallespir, el Capcir, l’Alta Cerdanya i La Fenolleda (aquesta última de llengua occitana). En paral·lel, la Generalitat busca establir una millor relació amb París i afavorir una més fluida cooperació amb la República Francesa en els àmbits diplomàtic, econòmic i cultural.
Operació Petit Príncep. Més bona relació amb París i menys Catalunya Nord, sense arriar la bandera catalana. El magnífic personatge infantil d’Antoine de SaintExupéry no és aliè al canvi d’estratègia del principal partit catalanista. Enguany es compleixen 70 anys de la publicació de Le petit prince (6 d’abril del 1943) i la Generalitat pensa dedicar una especial atenció a aquest aniversari, en just homenatge a l’autor, l’aviador i escriptor SaintExupéry; en reconeixement d’un llibre molt llegit i estimat a Catalunya (no pocs adolescents catalans han somiat interpretar El petit príncep a la festa de final de curs), i amb la clara voluntat d’enviar un senyal de diàleg i complicitat a la diplomàcia francesa.
Primera decisió: Convergence Democratique de Catalogne, federació de CDC a Catalunya Nord, serà dissolta. Com a conseqüència de l’Operació Petit Príncep i, sobretot, pels pèssims resultats electorals obtinguts fins ara. “Un desastre. L’intent d’obtenir representació electoral a França ha estat un veritable fracàs”, assenyalava aquesta setmana a La Vanguardia un alt dirigent de CDC. Convergence va néixer el 2006 com a transformació del Bloc Català, organització amb data 2001 que va ser esperonada per l’intent del polític socialista francès George Frêche de rebatejar la regió de Llenguadoc-Roussillon com Septimania, nom que rebia part de la Gàl·lia del sud durant l’imperi carolingi. L’invent va fracassar (Septimania pretenia ser una marca politicocomercial), però l’impetuós Frêche –mort en el 2010– va aconseguir ser reelegit president regional malgrat l’hostilitat del seu propi partit.
Convergence serà neutralitzada i CDC ha suggerit ERC que faci el mateix amb la seva organització a la Catalunya Nord, per evitar l’animadversió de l’Estat francès i simplificar les línies d’actuació del projecte sobiranista català. ERC es troba en aquests moments entre l’estupefacció i la reflexió. L’evaporació de Convergence afavorirà la Unitat Catalana de Jean-Paul Alduy, alcalde centrista de Perpinyà, la formació catalanista més antiga a l’altre costat de la frontera, sense vinculacions orgàniques amb Barcelona. Un detall gens menor, aquest últim, pel potent aparell diplomàtic francès .
Operació Petit Príncep. Menys Catalunya Nord, sense arriar la bandera catalana del Castellet de Perpinyà. La delegació de la Generalitat a la capital del departament dels Pirineus Orientals continuarà funcionant, però es convertirà en una subdelegació de l’oficina de la Generalitat a París, segons han assenyalat a aquest diari fonts del govern català. Perfil més baix, prèviament acordat amb l’alcalde Alduy. Perfil més baix i menys pressupost. La recent eliminació de la delegació de TV3 a Catalunya Nord, en el marc dels ajustos econòmics que haurà d’afrontar la televisió pública catalana, podria situar-se també en aquest context.
Tot un llenguatge de senyals que la diplomàcia francesa no trigarà a desxifrar, si no ho ha fet ja. El Govern de la Generalitat vol comunicar a les autoritats franceses que el projecte sobiranista català es refereix al Principat, sense plantejaments irredemptistes. “Ni cap al nord, ni cap al sud”, segons paraules textuals d’un membre del Govern aquesta setmana. Les vies de comunicació amb París es troben obertes.
Operació Petit Príncep. Promoció de la cultura catalana als territoris francesos de parla catalana i revalorització de la cultura francesa a Catalunya, on París va arribar a tenir una gran influència. Replantejament que acaba de ser certificat pel notable èxit català en la Setmana del Llibre de París, sota la bandera de la ciutat de Barcelona i amb autors en català i en castellà. Acords entre universitats i d’aquí a uns mesos una significativa commemoració del 70è aniversari de Le petit prince a Barcelona. Realisme polític i ressons de l’educació de francesa d’Artur Mas. Un dels seus antecessors, el president socialista Pasqual Maragall, va arribar a proposar el 2005 l’ingrés de Catalunya en la francofonia, a canvi d’un millor reconeixement francès de la llengua i de la cultura catalanes. Catalunya, francòfona. A Madrid encara no s’han recuperat de l’ensurt.
Al mig de l’esfereïdora tempesta econòmica al sud d’Europa, les relacions entre França i Espanya pot dir-se que es troben en un moment estructuralment bo. Amb alguna ombra. Hi ha en aquests moments una notable irritació a París per la inhibició militar espanyola en la recent ofensiva contra les bases d’Al-Qaida a Mali. El Govern francès, que esperava un suport més gran de tots els seus aliats, creu que Espanya ha fet massa poc, en contrast amb els seus importants interessos econòmics i estratègics en la regió del Magrib. El discurs del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, molt emfàtic sobre els perills d’Al-Qaida i la importància estratègica de Mali, no s’ha traduït en acció. La prioritat del ministre de Defensa, Perdro Morenés, és l’estalvi. I a Mariano Rajoy, polític prudent, només li faltaven els tambors de guerra a Tombuctú. En el Quai d’Orsay esperaven més empenta espanyola.
14-IV-13, Enric Juliana, lavanguardia
No era una data fixada oficialment, però el 28 d’abril havia estat assenyalat com el dia del primer viatge d’un tren d’alta velocitat entre Barcelona i París. No podrà ser. L’estrena ha estat posposada per raons “tècniques” i es produirà més endavant. S’especula amb la data del 26 de maig.
Raons del retard: un problema d’idiomes. Cada país té els seus propis sistemes de navegació. Per entrar a França, els AVE (Alta Velocitat Espanyola) han de saber llegir les balises i senyals de la xarxa francesa. Per entrar a Espanya, les màquines del Train à Gran Vitesse (TGV) han de saber llegir les balises i els senyals de la xarxa espanyola. Les balises franceses –molt proteccionistes– només parlen francès: el seu sistema és exclusiu de França, com ho va ser el sistema telefònic de transmissió de dades Minitel, o la televisió en color Secam (Séquentiel Couleur à Mémoire).
Les balises espanyoles parlen esperanto. El 1998, en plena expansió de la turboeconomia espanyola i dels plans per connectar amb alta velocitat totes les capitals de província, el Govern de José María Aznar –amb el prestigiós enginyer català Albert Vilalta al capdavant de la Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Transports–, es va postular per desenvolupar tecnològicament un sistema de navegació obert, que facilités l’objectiu, a mitjà-llarg termini, d’un únic espai ferroviari europeu. D’aquesta iniciativa en va sorgir el sistema ERTMS (European Rail Traffic Management System). En el cas que ens ocupa, l’homologació tècnica dels AVE depèn de la Société Nationale des Chemins de Fer Français (SNCF). I l’homologació dels TGV es troba en mans de Renfe.
Els AVE sembla que ja han après a llegir francès, però els TGV tenen alguns problemes amb l’esperanto. Renfe encara no ha donat l’homologació per raons “tècniques”.
Fonts del sector ferroviari han assenyalat a aquest diari que darrere del problema hi ha una tensió política. (Efectivament, darrere de tot conflicte lingüístic hi ha sempre una qüestió política). Renfe s’ha endurit davant SNCF, en conèixer els plans de la companyia estatal francesa de jugar fort –i sense aliança amb la companyia estatal espanyola– en la propera liberalització del servei ferroviari espanyol. El Govern de Mariano Rajoy, segons les esmentades fonts, també ha decidit endurir els termes de la liberalització.
Junt amb la Deutsche Bahn alemanya, SNCF és la principal operadora de ferrocarril a Europa. Els alemanys tendeixen a l’hegemonia en el transport de mercaderies, i els francesos, en el de passatgers. En els últims mesos, SNCF ha expressat el seu interès pel corredor Madrid-Barcelona i per la xarxa de rodalies de Barcelona. La companyia francesa té obertes vies de cooperació amb Ferrocarrils de la Generalitat. També els ferrocarrils estatals italians (Ferrovie dello Stato) han mostrat interès per la connexió del port de Barcelona amb la resta d’Europa. El president de la companyia pública italiana de ferrocarril va ser rebut fa poques setmanes pel president de la Generlitat.