’balances fiscals’: l’Executiu es passa el Legislatiu pel forro (forro?)

   Hi havia pocs dubtes que l'anunciada transformació de les balances fiscals estava directament relacionada amb el procés sobiranista de Catalunya, però, si en quedava cap, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, el va esvair ahir: "Hi ha persones que creuen que per la seva balança fiscal necessiten independitzar-se". I, de fet, el mateix Govern de la Generalitat denunciava que -no el canvi el metodologia, sinó en realitat la supressió de les balances fiscals- era efectivament una "represàlia".

Cristóbal Montoro va afirmar que les balances fiscals s'han utilitzat de forma "inadequada" i que, "lluny de racionalitzar el debat, l'han portat a un enfrontament", amb la qual cosa de forma implícita admetia que aquest és el motiu pel qual ha decidit transformar-les...

29-I-14, L. Izquierdo/J. Gisbert, lavanguardia

  Lo de las balanzas fiscales es de espanto: 40 años de democracia y continúa siendo imposible saber cuánto paga o recibe cada comunidad autónoma española. Me alucina escuchar lo complicado que resulta calcularlo (la excusa la comparten PP y PSOE), cuando en Alemania se publican anualmente desde 1950. En la web del Ministerio de Finanzas alemán se encuentra, negro sobre blanco, lo que cada uno de los länder aporta y/o recibe...

29-I-14, Ferran Porta, Berlín, cartasdeloslectores, lavanguardia

La gran patronal de Catalunya, Foment del Treball, també va demanar que es mantingui el càlcul de les balances fiscals amb la metodologia tradicional. "Resoldre el dèficit d'inversió pública a Catalunya, acumulat any rere any, i l'insuficient finançament de la Generalitat per atendre els serveis que ha de prestar és estratègic per a la competitivitat de l'economia catalana", va argumentar en un comunicat.

29-I-14, L. Izquierdo/J. Gisbert, lavanguardia

   Després d'haver llegit les declaracions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, només falta analitzar el que s'esdevé en altres països, amb una estructura territorial semblant a la d'Espanya (això sí, amb veritables institucions federals). Països com Austràlia, els Estats Units, Mèxic, Bèlgica i el Canadà han publicat balances fiscals, bé sigui per organismes públics bé per institucions independents. I totes amb els mateixos problemes metodològics que es van trobar en elaborar-les a Espanya i que va abordar un grup d'experts nomenat pel mateix Ministeri d'Hisenda que ara les rebutja.

Sorprèn l'acusació de mala interpretació perquè no hi ha res més fàcil que refutar els resultats d'algú que fa les estimacions exposant amb tot luxe de detalls la metodologia que utilitza. Esclar, si la informació està disponible a la xarxa. A més a més, qualsevol que hagi viscut, estudiat i visitat qualsevol d'aquests països sabrà que tenen poques tendències secessionistes.

És absurd pensar que les balances fiscals distorsionen per se el sentiment de pertinença a una nació. I, encara que així fos, no sembla lògic aquest tutelatge d'un ministeri per sobre de la demanda del Parlament, que és qui sol·licita al Govern que l'elabori, a través d'una comissió en la qual els sotasignats vam participar. Després d'hores de reunions i de rebre ajornaments, però no negatives, de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (les comunitats autònomes també són Estat) a les dades per a aquesta actualització, ens assabentem que el ministeri rebutja el compromís que havia assumit el mateix president de presentar les balances fiscals.

Ara s'escuden en un nou mètode que no respon a la pregunta a la qual s'intenten dirigir, si més no en aquest país, les balances fiscals: quants recursos surten de Catalunya i quants tornen per impactar en el benestar i la creació de riquesa.

29-I-14, G. López-Casanovas & J. Rosselló, profs. Hisenda Pública UPF & UIB, lavanguardia