l’exèrcit espanyol deixa penjats els seus traductors afganesos

"Si treballàvem tant, tot el dia, era per tenir una millor esperança de futur". Són paraules de Sanjar Eltaaf. Al seu costat, Mumtaz Ahmad Ahmadi assenteix, ja que la seva tasca llavors sempre va estar unida a la visió d'un futur més diàfan. Fins al setembre del 2013 i durant més de tres anys els dos joves afganesos van treballar de costat amb alts caps de l'exèrcit espanyol a l'Afganistan,

Ara, sense poder viure al seu país perquè les seves vides corren perill -els talibans els acusen de col·laborar amb l'enemic- han trobat tancades les portes d'Espanya.

El Govern considera que hi ha 28 afganesos amb dret a indemnització i asil, i 22 més amb dret només a indemnització, però encara no els ha facilitat cap visat.

Altres països que han format part de la coalició internacional a l'Afganistan, com els Estats Units, la Gran Bretanya o Nova Zelanda, han acollit desenes d'intèrprets.

Sanjar Eltaaf, de 26 anys, i Mumtaz Ahmad Ahmadi, de 23, estan atrapats a Istanbul, sense poder tornar al seu país i sense poder asilar-se a Espanya.

A més de ser els traductors de les tropes espanyoles, treballen en la formació dels nous soldats afganesos. "Als càrrecs avançats -explica Ahmad Ahmadi- planificàvem les operacions als pobles contra els talibans. En concret, controlàvem el batalló d'artilleria de l'exèrcit afganès".

El seu excel·lent castellà era de gran ajuda per a Espanya ja que la traducció en operacions d'elevada responsabilitat ha de ser molt precisa per no posar en perill la vida de les persones. "Si tu fallaves les coordenades- reconeix Ahmad Ahmadi-, el tret anava a un altre lloc".

Ara treballa de forma precària alhora que extenuant en un taller tèxtil localitzat en un barri als afores d'Istanbul. Quasi no guanya res, però almenys pot vestir com li plau i no témer per la seva vida com ho feia tan sovint a l'Afganistan. Quan estava de permís no podia tornar al seu poble, on tots es coneixen, i solia vestir "com un captaire" a Kabul perquè ningú no sabés que treballava "per als estrangers". La por no era tant als talibans -ja per si mateixa considerable- sinó a les màfies de la capital afganesa.

"Ens ha passat de tot. Hem estat en combat, hem traslladat els ferits espanyols... És a dir, hi hem estat en tots els moments, tant en els bons com en els dolents", assevera Eltaaf.

Els dos traductors es van conèixer quan estudiaven filologia hispànica a la Universitat de Kabul. Van començar a treballar d'intèrprets a la base espanyola de Qala i Naw, a la província de Badghis, nord-oest de l'Afganistan.

La feina tenia greus conseqüències per a ells i les seves famílies. Al perill dels talibans calia afegir el dels infiltrats dins de l'exèrcit afganès.

Malgrat estar bloquejats a Istanbul, no perden l'esperança. Eltaaf vol fer un màster de relacions internacionals, mentre que a Ahmad Ahmadi l'atreu la informàtica. Per això "seria una alegria si Espanya ens donés el visat".

20-I-14, R. Ginés, lavanguardia