el Preu de Venda al Públic de la Ciutadania Europea està, de moment, car
Pel preu d'un Porsche aviat serà possible comprar una cosa més valuosa: el passaport d'un país europeu, fet que implica poder viure a la UE i moure's lliurement per tot el continent i bona part del món.
És el que es disposa a fer Malta, l'últim dels països que s'ha sumat a la tendència d'atreure milionaris amb el reclam d'obrir-los les portes d'Europa. Tot i que els governs nacionals tenen plena sobirania per decidir qui en pot ser ciutadà, el pla maltès ha enfurismat les institucions comunitàries. Va molt més lluny que Espanya, Grècia, Xipre, Portugal, Irlanda o el Regne Unit, per exemple, països que ofereixen permisos de residència a canvi de comprar immobles o invertir en el país una quantitat variable de diners (500.000 euros en el cas espanyol). El Govern de Malta ha trobat una via fàcil per millorar la salut de les arques públiques: oferir la nacionalitat (i la ciutadania europea) a qualsevol que disposi d'1,15 milions d'euros. El preu original encara era més baix (650.000 euros), però l'oposició va obligar l'Executiu laborista de Joseph Muscat a elevar les exigències. A banda de pagar 650.000 euros a un "fons de desenvolupament nacional", els interessats hauran d'invertir durant almenys cinc anys 350.000 en béns immobiliaris a l'illa i 150.000 en bons maltesos. A cònjuges i fills menors d'edat se'ls fa un preu especial: només han d'aportar 25.000 euros més.
El Govern maltès s'ha compromès a no concedir més de 1.800 passaports per aquesta via i a fer públics els noms de les persones que els aconsegueixin. El programa es dirigeix a persones i famílies amb un altíssim patrimoni net", explica al seu lloc web l'empresa Henley and Partner, encarregada pel Govern de la gestió. Suposa obtenir la nacionalitat d'un país de la Unió Europea i implica el dret a establir-se en qualsevol dels 28 països comunitaris. Hi ha un avantatge addicional: no és necessari passar cap temps a Malta per aconseguir el passaport.
Estrasburg va rugir la setmana passada contra el pla. La ciutadania europea no és a la venda, "no s'ha de convertir en una mercaderia", va advertir el Parlament Europeu en una dura resolució en què demana al Govern de l'illa mediterrània que revisi el programa. "El fet de disposar de recursos no hauria de ser el criteri principal per atorgar la ciutadania de la Unió Europea", indica el text, que adverteix de la possible relació d'aquestes sol·licituds "amb el frau o el blanqueig de capitals". La venda directa d'una nacionalitat europea "soscava la confiança mútua en què es basa la Unió", els seus èxits i valors "no poden portar enganxada una etiqueta amb un preu", subratlla.
El Govern maltès va fer cas omís de la crida de l'Eurocambra. "Tenim ben present el que s'ha dit. Avancem", va replicar des de La Valletta el primer ministre maltès dijous passat. El pla començarà a funcionar aquest febrer. El Govern assegura que serà "molt selectiu". Ho haurà de ser si no vol que es percebi el país com un colador de criminals, com va passar a algunes illes caribenyes després de l'11-S, amb el risc afegit que països tercers comencin a demanar visat als nacionals.
Viviane Reding, comissària europea de Justícia, no es resigna al fet que la Unió Europea no tingui competències en la matèria, i els serveis jurídics de l'executiu comunitari estudien si hi ha alguna base per demanar al Govern maltès que faci marxa enrere.
L'Eurocambra ja li ha demanat que "avaluï els diferents règims de concessió de la nacionalitat" des del punt de vista dels "valors europeus, la lletra i l'esperit de la legislació". Reding es va mostrar categòrica durant el debat parlamentari en la seva oposició a aquestes pràctiques, conegudes com a cash-for-passport. "Els governs només haurien de concedir la nacionalitat a persones que tenen un vincle o connexió autèntica amb el país en qüestió", va reivindicar la comissària.
L'Institut Universitari Europeu, amb seu a Florència, ha preguntat a diversos experts si la nacionalitat hauria de ser a la venda. Malgrat que la majoria dels professors consultats coincideixen amb la coordinadora, la canadenca Ayelet Shachar, en el fet que és el tipus de bé immaterial que no s'hauria de monetitzar i en la injustícia que suposa per als sol·licitants sense recursos, les respostes aborden qüestions més polèmiques. Per exemple, l'arbitrarietat dels criteris amb què es concedeix la nacionalitat en molts països (naixement, descendència, mèrits científics o artístics) o la pèrdua de significat de la nacionalitat en si mateixa com a conseqüència de la globalització.
Però si posar un preu a un passaport el devalua, planteja el professor Vesco Paskalev, augmentem-ne el valor concedint-lo als qui més ho mereixen: manifestants egipcis, filtradors nord-americans o punkies russes... "Si ets ric, tindràs passaport de Malta. Si ets honest, potser aconseguiràs el de Suècia", diu.
És possible que als potencials candidats dels programes cash-for-passport els sigui completament indiferent mentre el paper els obri les portes d'Europa de bat a bat.
20-I-14, B. Navarro, lavanguardia