la Ucraïna europea pren el carrer per a poder ser-ho
Ianukóvitx i Putin es van aliar i van guanyar la batalla per Ucraïna l'any passat, quan el primer es va negar de sobte a signar un acord d'associació amb la Unió Europea a finals de novembre i, poques setmanes després, el segon li va donar un crèdit per rescatar la malparada economia ucraïnesa. Però la contesa no s'ha acabat. Ahir l'oposició al president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, que es nega a acceptar el tomb cap a Rússia, va desafiar les noves lleis que ha aprovat el Parlament per contenir les protestes. Desenes de milers de persones van tornar a concentrar-se a la plaça de la Independència de Kíev.
La plaça central de la capital ucraïnesa, coneguda simplement com a Maidan, es va vestir ahir de desafiament. Perquè quedés clar, fins i tot líders dels partits de l'oposició van pujar a la tribuna d'oradors amb un casc d'obra, cosa expressament prohibida per la nova legislació.
El dia 15 de gener un tribunal de justícia va prohibir les protestes multitudinàries de forma temporal fins al proper 8 de març. El boxejador i líder del partit opositor UDAR, Vitali Klitxkó, va dir que la decisió permet "actes repressius contra manifestants pacífics". Un dia després, la Rada suprema (el Parlament unicameral ucraïnès) va aprovar en una ràpida sessió una sèrie de lleis que, entre altres coses, prohibeixen la instal·lació sense permís de tendes de campanya, d'escenaris o l'ús d'altaveus als llocs públics. Augmenten, a més a més, les penes de presó per participació en "desordres públics", per anar emmascarats o per portar cascos com a protecció. També prohibeix la distribució de libels i d'informació "extremista" sobre els líders del país.
Les lleis també permeten al Govern prohibir l'ús d'internet. I li concedeix la potestat de classificar determinades organitzacions com a "agents estrangers" si reben finançament provinent de fora del país.
Aquesta mesura ha servit a l'oposició per criticar el tomb cap a Rússia de les autoritats ucraïneses. Després que el president rus, Vladímir Putin, va prendre possessió del seu tercer mandat el maig del 2012, la Duma russa va aprovar una llei molt criticada pels grups de drets humans russos perquè els obligava a registrar-se amb aquest mateix qualificatiu si els seus recursos econòmics procedeixen de l'exterior. A les repúbliques exsoviètiques aquesta denominació té connotacions negatives, ja que s'aplicava a l'URSS per referir-se als espies.
De moment, les mesures aprovades gràcies a la majoria del Partit de les Regions de Ianukóvitx no han dissuadit l'oposició de continuar amb les protestes. Al contrari, sembla que han servit per donar més impuls a les manifestacions.
Arseni Iatseniuk, del partit Batkivsxina (Pàtria), i el nacionalista Oleg Tiagnibok, que dirigeix Svoboda (Llibertat), van optar per cascos d'obra. Molts manifestants van ser més originals. Entre les desenes de milers de persones que col·lapsaven ahir la plaça de la Independència de Kíev es podien veure cascos militars vells i arrugats, cassoles i fins i tot coladors.
Les noves lleis han rebut la crítica dels Estats Units i de la Unió Europea, ara per ara els perdedors en aquesta batalla global a l'antic espai soviètic, i les han qualificades d'antidemocràtiques. L'oposició, que pretén recollir firmes contra la decisió de la Rada, va acusar el Govern de fer, amb aquesta legislació, un cop d'Estat.
Les protestes contra el Govern van començar a finals de novembre, quan Ianukóvitx va cancel·lar la signatura de l'acord amb la Unió Europea. Des d'aleshores els manifestants n'han demanat la dimissió, la del Govern i la convocatòria d'eleccions anticipades. Les presidencials s'han de celebrar el 2015.
El Govern ucraïnès va justificar la seva decisió per la mala situació econòmica del país, amb la qual a Ucraïna li hauria resultat impossible fer front a la pèrdua del mercat rus si signava l'acord amb Brussel·les.
Les protestes d'ahir, que van començar pacíficament, van degenerar en violència quan centenars de manifestants radicals van intentar trencar el cordó policial i van organitzar una marxa cap a la Rada. Els manifestants van intentar bolcar un autobús de la policia, malgrat les crides de Vitali Klitxkó perquè es mantingués la calma. El boxejador i líder d'UDAR es va acostar al lloc dels enfrontaments per intentar tranquil·litzar els manifestants. Però el van ruixar amb un extintor d'incendis.
El Ministeri de l'Interior ucraïnès, que conclosa la protesta va obrir una investigació, va indicar ahir que els manifestants volien "ocupar físicament el Parlament".
Segons un comunicat de la policia, els agents antiavalots van intentar aturar la marxa al costat de l'estadi del Dínamo de Kíev. Llavors els manifestants, que portaven cascos i màscares, "van intentar provocar els agents d'ordre, llançant-los bombes de fum, bengales, pals de fusta, pedres i altres objectes". Hi va haver 20policies ferits.
L'oposició ha celebrat manifestacions contra Víktor Ianukóvitx cada diumenge des que va començar aquesta onada de protestes, la més gran que té lloc a Ucraïna des de la revolució taronja de l'any 2004. Però la protesta va començar a perdre força després de la signatura de l'acord entre Rússia i Ucraïna el 17 de desembre passat, i després amb les festes d'Any Nou. Moscou va rebaixar el preu del gas que ven al seu veí i, a més a més, va concedir un rescat a terminis de 10.800 milionsd'euros.
La protesta va revifar ahir. Segons els organitzadors, a la plaça hi va haver prop de 100.000 persones. Segons altres recomptes, només unes 10.000.
20-I-14, G. Aragonés, lavanguardia