la molt patriòtica (re)escriptura de la Història (d’Espanya) segons Wert (i l'educació -...- és obligatòria!)

El Ministeri d’Educació té molt clar què han d’aprendre els alumnes a classe. Tant és així que el nou currículum escolar precisa fins a l’últim detall els continguts d’història, filosofia, literatura... a primària, ESO i batxillerat. Això és el que es desprèn de l’esborrany del decret de continguts curriculars que desenvolupa la Lomce, més de mil pàgines que confirmen aquest control ferri sobre totes les matèries essencials.

El currículum de la llei anterior, la LOE, amb prou feines ocupava una desena de pàgines per a cada matèria. El de França rarament supera els quatre folis, dóna indicacions generals, i després cada centre escolar decideix com desenvolupar-lo. Però la nova llei educativa del PP, la Lomce, no deixa espai per a interpretacions ni afegits complementaris.

“L’estudi de la història d’Espanya és essencial per al coneixement i comprensió no només del nostre passat, sinó també del nostre món actual. No menys important és el seu caràcter formatiu (...)”. És el que diu la introducció del contingut curricular de la història d’Espanya de 2n de batxillerat, segons aquest esborrany del decret, exposat a debat públic fins al 3 de gener i pendent també d’un dictamen no vinculant del Consell Escolar de l’Estat. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, sempre ha dit que un dels objectius de la llei era homogeneïtzar els continguts de les matèries troncals. El ministeri decidirà el cent per cent del contingut, encara que les comunitats autònomes podran complementarlo amb matèries pròpies. Però després hi ha les revalides a final de cada etapa, uns exàmens externs que preguntaran pels continguts que ha fixat el ministeri, de manera que els professors se centraran a impartir-lo, perquè si els alumnes d’ESO i batxillerat no els superen, no aconseguiran el títol...

Una primera anàlisi del nou currículum dóna algunes pistes de com vol enfocar l’ensenyament de la història, el Govern central. Tant a la primària (ciències socials) com a l’ESO (geografia i història), el temari inclou des de la prehistòria fins a l’actualitat. I no només estableix els continguts, sinó també els criteris d’avaluació i els anomenats “estàndards d’aprenentatge” (un concepte que segons Ancaba “és estrany a la tradició pedagògica espanyola, i fins i tot europea, i sembla importat de currículums llatinoamericans”). Dins aquest darrer concepte, a l’ESO es fan propostes de treball a l’aula de l’estil: “Realitza un mapa conceptual amb els principals déus del panteó egipci”; “Concepció del parlamentarisme per Chamberlain i Goebbels”; “Distingir entre contextos diferents del mateix procés, p. ex. Àfrica subsahariana (1950s-60s) i la Índia (1947); “Utilitza el recurs web per crear continguts multimèdia sobre la capacitat d’interrelació de diferents grups periodístics”...

A l’assignatura d’història d’Espanya, de 2n de batxillerat, el document divideix la matèria en 12 blocs i 51 capítols...

L’informe que han elaborat els catedràtics d’institut assenyala que aquest currículum és d’“un grau de detall, concreció i dirigisme excessius”. I afegeix que ni tan sols els currículums previs a la Logse no van ser “tan extremadament detallistes”. Un dels exemples que posen és el de la matèria de filosofia, del batxillerat. El currículum “arriba a assenyalar explícitament una relació de textos de determinats filòsofs per ser comentats a classe. Mai cap currículum anterior no havia arribat a aquest extrem. Quedava a la llibertat de cada professor l’elecció d’aquells textos que li semblaven més apropiats”. Ara ja no. L’informe assenyala també que “la història de la filosofia no és un repàs del pensament occidental, com era d’esperar. Es limita a una selecció imposada de nou filòsofs elegits amb quin criteri? (...) Respecte del programa encara vigent de la LOE s’ha eliminat un filòsof de la talla de sant Agustí, per exemple. (...) A l’últim bloc s’inclou Habermas, per què aquest filòsof i no Heidegger o Popper o Bergson o Hannah Arendt...?

23-XII-13, M.Gutiérrez/J. Playà Maset, lavanguardia