el Tribunal Constitucional avala que l’Església catòlica no pagui l’IBI
El Tribunal Constitucional (TC) va declarar ahir contrària a la Constitució la llei de la comunitat navarresa que obligava l’Església a pagar la contribució urbana per tots els immobles, tret dels destinats al culte. El Govern central va presentar el recurs a través de l’Advocacia de l’Estat, fet que va suposar en primera instància que la norma quedés suspesa. Ara, el TC ha entrat en el fons de la qüestió i ha declarat el precepte inconstitucional.
El nucli del debat en aquest contenciós girava entorn de la suficiència o no de l’exclusió del pagament de l’impost de béns immobles (IBI) per als béns dedicats a les activitats relatives al culte. L’Estat considerava en el recurs que la norma foral incomplia “els compromisos de l’Estat amb l’Església catòlica i amb les comunitats evangèlica, israelita i islàmica”.
Sosté l’Advocacia de l’Estat en el recurs presentat que “en concret, es produeix la vulneració per tal com la llei foral només exclou del pagament de la contribució territorial urbana als béns destinats al culte, quan, conforme als compromisos al·ludits, aquesta exclusió inclou altres béns que la llei foral exclou del benefici fiscal”. El Tribunal Constitucional s’ha acollit a aquest argument, i ha aprovat, per unanimitat, declarar inconstitucional l’article de la norma navarresa que obligava l’Església i les confessions religioses evangèlica, israelita i islàmica a pagar la contribució territorial a Navarra, impost equivalent a l’IBI, per tots els immobles de la seva propietat, amb l’única excepció dels destinats al culte.
La resolució adoptada pel Tribunal Constitucional subratlla que la Carta Magna “obliga els poders públics, tenint en compte les creences religioses de la societat espanyola, a mantenir les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions”. Afegeix que aquestes vinculacions inclouen també les comunitats autònomes, com a part de l’Estat. En aquest sentit, la resolució afirma que “tant la llei de Reintegració i Millorament del Règim Foral de Navarra com el conveni econòmic firmat amb l’Estat atribueixen a la comunitat foral un règim tributari propi que ha de respectar el règim general de l’Estat i que no pot ser contrari als tractats internacionals”.
En el mateix ordre d’idees, el Constitucional subratlla que la llei de Llibertat Religiosa preveu “la possibilitat que l’Estat estableixi acords o convenis de cooperació amb determinades esglésies, confessions i comunitats religioses”. I dins d’aquest marc també correspon a l’Estat “la possibilitat d’estendre a aquestes institucions “els beneficis fiscals previstos en l’ordenament jurídic general per a les entitats sense ànim de lucre i d’altres de caràcter benèfic”.
Amb aquest objectiu l’Estat va firmar amb la Santa Seu el 3 de gener del 1979 un acord sobre qüestions econòmiques ajustat a les previsions constitucionals, en concret a les contingudes a l’article 16 de la Carta Magna. Després, el 1992, es van firmar sengles acords similars amb la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, amb la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya i amb la Comissió Islàmica d’Espanya”.
Pels jutges del Tribunal Constitucional resulta evident que “tant l’acord amb la Santa Seu com les lleis que contenen els acords amb les altres confessions religioses eximeixen del pagament de la contribució territorial no només als immobles destinats al culte, sinó també als destinats a les finalitats abans esmentades”. Per això, i referent a l’Església catòlica, el Tribunal Constitucional declara en la sentència feta pública ahir la inconstitucionalitat de la norma navarresa recorreguda pel Govern central perquè “vulnera tant la llei de Reintegració i Millorament del Règim Foral com el conveni econòmic subscrit entre Navarra i l’Estat”.
6-XII-13, J.M. Brunet, lavanguardia