al país on el saltar-se la Llei és legalitzat...

El Govern del PP del senyor Bauzá, amb legítima majoria absoluta, pretén que comencem a empassar-nos les excepcions a la regla com un nou manament acabat de sortir del forn. Encara que aquestes excepcions siguin ni més ni menys que 30.000 cases il·legals. Com s’ha d’interpretar, si no, que ara es premiï amb un indult els que van saltar-se la norma per fer-se el seu xaletet en un terreny agrícola en desús. De la reconversió d’una indústria com l’agrícola a la llei del Far West hi ha un bon tros.

Resultava molt desitjable convertir una casa d’eines i un hort en una masia amb piscina als quatre vents. L’egoisme individual, el menyspreu pel territori i que molts alcaldes fessin els ulls grossos ho van fer possible. A una servidora li agradaria veure la cara d’idiota que se li deu haver quedat a més d’un ciutadà que sí que va complir les regles. Aquell que no va jugar amb la llei al gat i al ratolí, com sí que ho va fer el seu veí, el que es va fer el xalet sense cap llicència. Pobre il·lús, el ciutadà exemplar: ara, a sobre, acabarà veient com el veí es ven la finca legalitzada a preu de mercat.

El que es disposa a fer el president Bauzá és homologar la permissivitat. I és just això el que treu tota credibilitat a un discurs segons el qual a partir d’ara tot serà diferent. El missatge arriba nítid: feu el que us doni la gana perquè tot s’acaba legalitzant. Els criteris econòmics i el clientelisme s’imposen. Una llàstima.

6-XII-13, S. Quadrado, lavanguardia

  Onofre Rullán, catedràtic Anàlisi Geogràfica UIB

Es un dels principals experts de les illes en ordenació del territori, un àmbit en el qual ha dut a terme una gran tasca investigadora. Catedràtic d’Anàlisi Geogràfica, ha analitzat, per exemple, la relació entre desenvolupament turístic i sostenibilitat territorial a l’arxipèlag i en el conjunt de l’Estat.

La possibilitat de legalitzar milers de construccions en sòl rústic pot difondre un missatge de laxitud cap a les infraccions urbanístiques?

Sens dubte. A les administracions sempre els ha costat de fer complir la llei, especialment quan el seu incompliment es dóna en llocs no sempre visibles, com en sòl rústic o en els consells d’administració de les empreses i institucions financeres. Molta gent n’és conscient i se n’aprofita. Aquesta legalització serà una espècie de confirmació d’impunitat.

El Govern balear addueix que aquestes cases en qüestió no es poden enderrocar perquè les infraccions han prescrit. Això justifica una legalització?

El que no diu el Govern és que sense una legalització com la que planteja aquestes edificacions estarien bastant devaluades a l’hora de fer-les servir de garantia hipotecària o de valorarles a efectes d’herències. Fins i tot tenen problemes per inscriureu-les en els registres o incorporar-les a les escriptures de la propietat.

Si la legalització no és apropiada, quina és la solució? En cap cas deixar que puguin entrar lliurement al mercat immobiliari. Si no es poden eliminar per la inacció consumada de les nostres administracions, que utilitzin aquest bé, però que no el puguin vendre a preu d’edificació legal, que no els serveixi per finançar altres operacions, ja que es tracta d’un patrimoni aconseguit al marge del que els plans estableixen per a la resta de la població balear.

L’Executiu s’escuda que les administracions locals han mirat cap a una altra banda fins ara. Amb aquest projecte, canviarà la situació? De cap manera. Creure en aquesta possibilitat és com creure que el pastor que s’ha passat les últimes dècades dormint a partir d’ara serà un bon guardià de les ovelles. En qualsevol cas, no crec que la insostenibilitat notòria del nostre model urbanístic vingui de les edificacions il·legals. Fan molt més mal moltes de les legals.

Amb els canvis que impulsa el PP, què pot passar amb el valor agrari que, històricament, ha tingut el sòl rústic illenc?

Si el valor immobiliari de canvi supera el valor agrari productiu –i amb aquesta legalització es va en aquesta línia–, cada vegada veurem més xalets i menys oliverars i ametllers, menys gestió agrària i més gestió urbana, menys paisatge tradicional i més paisatge postmodern.

Per què s’ha produït una proliferació tan descontrolada de segones residències a Mallorca i a Eivissa en les últimes dècades? Doncs perquè quan vam obrir del tot i sense control la comporta als diners europeus per comprar trossets de Mallorca i d’Eivissa, els inversors (locals i forans) es van adonar que el nostre meravellós paisatge mediterrani, en realitat, anava regalat. El lliure mercat va fer-hi la resta.

La pressió turística i la demanda de cases pot justificar una relaxació de les lleis territorials? Relaxar les lleis urbanístiques i territorials és com deixar beure una mica als alcohòlics amb l’esperança que, incrementant la producció, derivada d’un augment del consum, s’obtindran uns beneficis que ens permetran fer polítiques de prevenció de l’alcoholisme. Un engany interessat i gens innocent.

6-XII-13, S. Quadrado, lavanguardia