tenim una política (!) educativa (?) que garanteix la incompetència del país per dècades

Xavier Melgarejo, pedagog. Tinc 50 anys. Sóc de Barcelona. Sóc psicòleg, pedagog i docent. Sóc casat i tinc dos fills, en Pau (8) i en David (6). Política? Equitat, igualtat d’oportunitats. Sóc catòlic… i una mica luterà. Dono testimoni del sistema educatiu finlandès, per si pot ser útil.

Melgarejo, malalt de càncer, està content: passi el que passi, ha aconseguit deixar ben explicat el sistema educatiu finlandès al seu llibre "Gracias, Finlandia" (Plataforma). Ha estudiat a fons la societat finlandesa i ha detectat el factor previ al sistema educatiu que ho explicaria tot: el valor prioritari del ciutadà finlandès és “formarse a si mateix”. Cada persona es fa dues preguntes: “què he fet amb la meva vida?” i “què he fet per a la meva comunitat?”. Satisfer aquestes dues inquietuds els porta a valorar de debò l’educació. “Els nostres fills són els nostres bons del Tresor a vint anys”, diuen els finlandesos, que han fet de l’escola la seva prioritat nacional. Aquí, em sembla que no.

El millor sistema educatiu del món és...

El de Finlàndia.

Qui ho diu?

L’informe PISA, de l’OCDE i de l’IEA (Associació Internacional d’Educadors).

Com ho determinen?

Avaluen alumnes de tots els països: els finlandesos destaquen sempre en tot.

I quina explicació té?

No pot ser casualitat! Alguna cosa fan per excel·lir...

Ho sap, vostè?

Sí. M’he dedicat quinze anys a estudiar aquest cas, i no és el fred!

El fred?

S’ha dit que el clima fred els impel·leix a estudiar. Però Finlàndia comparteix clima amb altres països… que no destaquen tant.

Quina és la clau, doncs?

N’hi ha tres: el valor de la lectura, el valor de la infantesa i la preparació del professorat.

Anem a pams: la lectura.

Pels luterans, és imprescindible llegir la Bíblia per salvar l’ànima! Si no, et condemnes.

I no val si te la llegeix algú altre?

No. Has de llegir-la tu mateix.

En l’Espanya catòlica te la llegia el capellà i te la interpretava, per si de cas.

El 1808, els finlandesos van acceptar jurar fidelitat al tsar si els garantia escoles que ensenyessin a llegir els nens cecs...

I això perdura?

La lectura té una aura sagrada, allà, no hi ha ni un sol analfabet. Tothom dóna summa importància a la comprensió lectora.

Entesos...Passem a la segona clau: el valor de la infantesa.

Ho diuen els finlandesos: “El nostre tresor nacional són els nostres nens”. Els seus bons d’inversió són els seus fills. I no és xerrameca: hi inverteixen de debò.

Per exemple?

La mare té dotze mesos de baixa amb sou, i el pare, dos mesos. Si trien treballar, l’Estat els paga una cuidadora. I l’escolarització és gratuïta, incloent-hi el dinar, amb menús nutritivament perfectes: els dissenya el Consell de Pediatria de Finlàndia.

A quina edat s’escolaritza els nens?

Als set anys. Durant aquests set anys, mare i fill tenen hospital, anàlisis… de franc, i l’Estat retribueix els pares.

Perquè són bons pares.

Sí, però de debò: ve a casa un treballador social per verificar que el dormitori del nen estigui en les millors condicions...

I la tercera clau...

La formació del professorat.

Què té d’especial?

Ser professor de nens és el màxim honor! “Guardians del tresor”, anomenen els professors. I tothom vol ser professor, però només hi arriben els millors dels millors!

Com els seleccionen?

Només els estudiants que tenen més bon currículum poden optar a fer Magisteri.

Hi ha una nota de tall?

Sí: la facultat de Magisteri només accepta estudiants amb un 9,5 de nota mitjana.

Altíssima!

Sí, però a més han de passar una revàlida: els examinen d’empatia, talents artístics… I al final, es matriculen només els millors.

Empatia?

Habilitat per sintonitzar amb la sensibilitat infantil, calidesa humana per als nens.

I els talents artístics?

Es valora que el professor tingui sensibilitat estètica, que sàpiga una mica de música, dibuix, pintura... Pels finlandesos, l’aprenentatge és bonic, ha de ser ple de bellesa.

Algun exemple?

He vist el professor ensenyar als nens l’abecedari tocant-los el piano, cantant-lo tots junts. És emocionant! I l’emoció és la via d’aprenentatge més eficaç.

Per què se’ls ensenya a llegir tan tard?

Consideren que abans és innecessari. Això sí, tots els dibuixos animats estan subtitulats en finès. I, a partir dels set anys, família i professorat s’impliquen a fons.

Quin és el resultat de tot plegat?

Que, amb menys inversió que d’altres, obtenen resultats excel·lents. Les escoles depenen dels alcaldes: saben que perdran les eleccions si no són modèlics!

Quant cobren els professors?

Més o menys com aquí.

Podríem aplicar aquí aquest model?

Una olivera no podria créixer a Finlàndia... I aquí el seu model no trobaria l’ecosistema sociocultural idoni. Però, si més no, sí que ens hauria de motivar a fer alguna reflexió.

I quina és la seva reflexió?

La llei Wert fa èmfasi en la “qualitat”, però aquí el 30% de l’alumnat abandona el sistema educatiu! És una tragèdia nacional: així no hi ha qualitat que valgui. I fracassarà.

Sí?

Cal consensuar les lleis, perquè, si no tens tota la societat pedalant en una mateixa direcció, la llei es quedarà quieta.

Quina hauria de ser la prioritat?

Garantir l’equitat: que tothom tingui les mateixes facilitats i avantatges. El sistema educatiu finlandès, excel·lent, no diferencia entre el fill de l’obrer i el fill del cap de la multinacional més gran: està cobert per a tothom de la mateixa manera.