la Ucraïna europeista manté la pressió als carrers de Ki’iv

Encara que la multitudinària protesta de diumenge s’havia reduït ahir a uns quants milers de manifestants, la situació a Ucraïna continuava tensa en un fidel reflex de la realitat d’aquesta república exsoviètica: dividida des de fa anys entre Occident i Rússia. Els partidaris de l’oposició van intentar entrar a la seu del Govern, però els van frenar les forces antiavalots, que van haver d’utilitzar gasos lacrimògens de manera puntual. Els manifestants van instal·lar diumenge desenes de tendes de campanya, una escena que recorda la revolució taronja del 2004.

Fa nou anys el dilema ucraïnès era el mateix: continuar sota un règim corrupte i submís a les polítiques de Rússia, o bé canviar el rumb, mirar cap a Occident i començar a fer camí cap a la integració a la Unió Europea. La setmana passada el Govern ucraïnès va trencar les esperances de l’oposició prooccidental, en certa manera hereva d’aquella revolució.

La UE va culpar ahir Rússia del canvi sobtat d’Ucraïna. En un comunicat conjunt el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, i el president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, van advocar per deixar Ucraïna llibertat per elegir.

“La Unió Europea no obligarà Ucraïna, ni cap altre soci, a escollir entre la UE i qualsevol altra entitat regional. Per tant, desaprovem rotundament la posició de Rússia i les accions en aquest sentit”, van dir en un comunicat.

Estava previst que Ucraïna signés divendres vinent l’acord d’Associació i Lliure Comerç amb la UE durant una cimera a Vílnius (Lituània). Però, de sobte, el Govern de Kíev va anunciar dijous passat que cancel·lava la signatura de l’acord i que intentarà ara acostar-se a la Unió Duanera que apadrina Rússia i a la qual també pertanyen Bielorússia i el Kazakhstan.

A l’estiu Moscou va començar a endurir les inspeccions a les importacions ucraïneses, la qual cosa es va interpretar com un primer avís. Després els consellers del Kremlin van comentar que firmar amb Brussel·les és incompatible amb la Unió Duanera i, en especial, amb els beneficis que obtenen els seus partidaris. La indústria ucraïnesa, molt vinculada a la russa, també s’hi veuria afectada.

L’últim mes va entrar en escena el gas. Ucraïna té una forta dependència del gas rus que, a més, amb prou feines aconsegueix pagar. Els deutes acumulats van portar Moscou a suggerir que Ucraïna pagui per endavant.

La decisió es va prendre dies després que el president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, fes un viatge a Rússia per trobarse amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, en un dels aeroports de Moscou. No se sap de què van parlar, però després de valorar el que guanyava i el que perdia amb l’acord amb la UE, el primer ministre, Mikola Azàrov, va anunciar que Ucraïna cancel·lava, de moment, el somni europeu.

Després d’aquesta decisió, Rússia pot començar a obrir la mà. El mateix Azàrov va dir diumenge que Moscou ha acceptat revisar el contracte sobre el gas, que Ucraïna considera desfavorable.

Hi estan en contra les desenes de milers de persones que l’oposició va reunir diumenge en les protestes més multitudinàries des de la revolució taronja. Acusen Ianukóvitx de “traïció” per no complir la seva promesa d’apostar per la UE.

La situació actual no es pot comparar amb la del 2004, però la protesta de diumenge, amb desenes de milers de persones, ha despertat esperances que el carrer pugui tornar a decidir la gran política a Ucraïna. La UE no perd l’esperança. “L’oferta continua sobre la taula”, van dir Van Rompuy i Barroso.

A Víktor Ianukóvitx encara se l’espera a Vílnius. A la presidenta lituana, Dalia Grybauskaité, podrien donar-li suport la cancellera alemanya, Angela Merkel; el premier britànic, David Cameron, o el president francès, François Hollande, per intentar capgirar la situació. Ianukóvitx, fora del centre d’atenció fins ahir, sí que hi assistirà, va assegurar el Ministeri d’Exteriors d’Ucraïna.

El presidente ucraniano, Víktor Yanukóvich, volvió a demostrar ayer su talante práctico en su primera aparición pública desde la renuncia al pacto con la UE. En un intento de calmar los ánimos, aseguró en un comunicado que su decisión de no firmar el acuerdo con la Unión Europea se debe a necesidades económicas. “Quiero paz y calma en nuestra gran familia ucraniana”, afirmó. Y aseguró que su Gobierno no descarta establecer lazos más fuertes con la UE. “No hay alternativa a la creación en Ucrania de una sociedad con los estándares europeos”, explicó, respondiendo así a quienes le acusan de “traicionar” el sueño europeo. Una de esas voces es su principal rival política, la ex primera ministra y líder de la revolución naranja Yulia Timoshenko, encarcelada desde el 2011 por abuso de poder. Ayer anunció que iniciaba una huelga de hambre en apoyo a los manifestantes anti-Yanukóvich.

26-XI13, G.Aragonés, lavanguardia