impune, i recompensada, barra dels nostres representants (estupidesa dels representats)
Salvar és un verb bonic. Significa deslliurar a algú o alguna cosa d’un perill. Quan la integritat, la fortuna o la vida d’una persona estan en risc, de vegades apareix un salvador. I pot fins i tot passar –davant la sorpresa dels neoliberals– que salvi sense demanar res a canvi. Des de fa decennis sovintegen les campanyes encapçalades amb l’imperatiu “Salvem…”. El lloc dels punts suspensius el pot ocupar un xalet modernista. O un parc requalificat. O un servei públic retallat. Són campanyes per preservar el que es considera patrimoni col·lectiu i, de passada, frenar abusos de poder.
L’última campanya de l’estil “Salvem…” de la que he tingut notícia és diferent. Podria titular-se “Salvem el corrupte Hernández Mateo” i la impulsa el 85% dels diputats populars del Parlament valencià, inclòs el seu president i el president de la Diputació de València. Tots ells –45 dels 54 polítics que representen en aquesta cambra al PP– han firmat un paper demanant que s’indulti l’exalcalde de Torrevella i exdiputat Pedro Ángel Hernández Mateo, àlies Perico, condemnat per prevaricació i falsedat documental a tres anys de presó i set d’inhabilitació.
L’argumentari dels promotors de la campanya conté falsos sil·logismes i frases absurdes. Per exemple: “Tens relació amb persones i els tens hi estimació. Penses que no és just” (que els condemnats vagin a la presó). I també: “Hernández Mateo no és cap delinqüent”. El primer potser denota confiança excessiva en els efectes de l’afecte, ja que n’hi hauria prou amb apreciar qualsevol paio per evitarli la presó. El segon és un desafiament a la Justícia: pot no ser delinqüent un tipus condemnat per un tribunal competent?
La corrupció, que taca totes les administracions espanyoles, gairebé tenyeix la de València. Va ser allà on el president Camps intimava amb els capos de la trama Gürtel. I és allà on vuit –vuit!– membres del grup parlamentari popular segueixen en el càrrec malgrat estar imputats. La corrupció ha fet tant de mal que ha insensibilitzat la població, incapaç de reaccionar davant nous afronts en mesura proporcional a la seva gravetat. Voldria doncs emfatitzar que el fet que el 85% dels diputats d’un partit donin suport públicament a un corrupte, per delicada que sigui la seva salut, és molt lamentable. I no tant perquè se solidaritzin amb ell com perquè en la seva qualitat de representants dels ciutadans el que aconsegueixen en firmar aquest paper salvador és fer-los partícips de la corrupció. Cosa rara, ja que la corrupció, a més de minar la moral col·lectiva, manlleva fons públics i per tant és quelcom que les seves víctimes no aplaudiran.
Salvem Hernández Mateo? No amb la meva firma. Salvem-nos –això sí– dels corruptes. Si no ho intentem els seus damnificats no ho faran ells: la seva ximpleria creix dia a dia i ja només és comparable al seu afany d’impunitat.
24-XI-13, Llàtzer Moix, lavanguardia