als suïssos no ELS governen, ES governen

Referèndums: l’apocalipsi al sud del Pirineu; un diumenge més al cor dels Alps. A la Confederació Suïssa n’hi ha per a gairebé tot. Voten si s’apuja el preu de la gasolina, quin dia es recullen les escombraries, si s’exporten armes o si els rics cobren massa. A un habitant de Zuric poden arribar a demanar-li que voti sobre unes 2.000 qüestions al llarg de la seva vida, segons el politòleg Andreas Ladner.

File:Landsgemeinde Glarus 2006.jpgAls suïssos no els governen, es governen. Encara que tenen democràcia indirecta com la resta d’europeus –cada cinc anys hi ha legislatives– els governants han de consultar qualsevol canvi en la Constitució, encara que sigui per apujar l’IVA. Els ciutadans, a més, poden impugnar i sotmetre a referèndum qualsevol llei. N’hi ha prou amb recollir 50.000 firmes en els cent dies següents a la seva aprovació. Amb 100.00 firmes, a més, es pot fer una iniciativa legislativa. Aquest sistema d’atac i defensa davant el governant permet frenar-lo si ha anat massa lluny i esperonejar-lo si avança massa lent.

La democràcia directa té arrels profundes. Alguns historiadors apunten a les votacions a mà alçada a la plaça del poble, ja en l’edat mitjana, altres a la Revolució Francesa. El 1848, tanmateix, l’Estat federal es va fundar gràcies que “els cantons van rebre garanties que el poder central mai no els arrabassaria competències”, explica Ladner.

Però no tot brilla a l’arcàdia de la democràcia. Els mateixos suïssos que són capaços de donar una lliçó de responsabilitat ciutadana i votar que no a regalar-se dues setmanes més de vacances a l’any, després van i prohibeixen als musulmans construir minarets mentre es continuen aixecant campanars.

El perill del populisme, sobretot si atempta contra els drets humans, ha suscitat un debat sobre els límits de la democràcia directa. Darrere dels minarets hi ha el partit xenòfob SVP/UDC, primera força al Parlament, que ha fet de la iniciativa popular la seva gran arma. Això explica, segons Ladner, que la taxa d’aprovació s’hagi disparat: entre el 1994 i el 2003 només un 7% de les iniciatives va aconseguir la doble majoria requerida (popular i cantonal); en l’últim decenni han estat d’un 27%.

Els minarets, l’expulsió de criminals estrangers, els crims pedòfils que mai no prescriuen, la cadena perpètua per als delinqüents sexuals incurables... La majoria d’iniciatives aprovades porten l’empremta de l’SVP/UDC. “Totes tenen a veure amb la por. I en aquest terreny, costa més de convèncer els ciutadans amb arguments racionals”, assenyala Pascal Sciarini, professor de Política a la Universitat de Ginebra. La xenofòbia no és un invent del segle XXI. La primera iniciativa popular (1893) ja tenia un caire antisemita. Va prohibir la tradició kaixer en obligar que el bestiar fos atordit abans del degollament. Sciarini apunta, a més, que “als anys setanta hi va haver moltes votacions contra estrangers, llavors espanyols, portuguesos, italians. Ara són musulmans i africans, però és el mateix reflex de la por”.

Les minories sense dret a vot són el taló d’Aquil·les de la democràcia suïssa, opina Daniel Ordás. “Però altres països fan els mateixos disbarats xenòfobs, no es pot culpar la democràcia directa”, afegeix aquest advocat suís fill d’espanyols que creu que Espanya s’ha d’inspirar en Suïssa per regenerar el sistema polític.

“El millor referèndum és el que mai se celebra. El Parlament, només sabent que hi ha aquesta possibilitat, ja legisla d’una altra forma. Obliga els polítics a buscar consens i estabilitat, i això és el que més necessita Espanya”. Amb un sistema a la suïssa, assegura Ordás, Wert mai no hauria aprovat la seva reforma educativa.

La recerca del consens obliga a tenir paciència per canviar les coses, segons sosté Rafael Lalive, professor d’Economia a la Universitat de Lausana, que subratlla que les dones no van poder votar fins al 1971. “Però almenys aquí no es veuen les daltabaixos d’altres països. És il·lògic que a França arribi Hollande i es carregui les lleis de Sarkozy. Quina manera de malbaratar l’esforç!”. Us sona?

24-XI-13, G. Saura, lavanguardia