la partitocràcia reitera el seu segrest de la independència, democràtica, dels Poders
+ el Poder Judicial, hostatge de la Partitocràcia
Després de cinc ajornaments, PP i PSOE van tancar ahir un acord per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que s’hauria d’haver dut a terme el mes de setembre passat. Com sempre, el cavall de batalla de la negociació ha estat l’equilibri de forces al si de la institució. Al final es va obtenir el pacte amb participació de cinc grups. A l’acord entre el PP i al PSOE s’hi van sumar CiU i PNB, que de fet tenien assegurat un lloc al CGPJ des del començament de les negociacions, i l’última força a incorporar-se va ser l’Esquerra Plural (IU-ICV-CHA).
El pacte, tanmateix, té una particularitat important, consistent que aquesta vegada el Consell resultant tindrà menys competències i estarà molt més vinculat a l’Executiu. Cal veure, en aquest sentit, si es confirmen les denúncies de les associacions judicials i del Consell sortint en el sentit que amb el nou esquema el CGPJ serà menys independent.
De fet, per al PSOE una de les dificultats de l’acord era la contradicció existent entre la seva oposició a la reforma del Consell General del Poder Judicial, que ha recorregut davant el Tribunal Constitucional (TC), i la seva col·laboració perquè iniciï una nova etapa, negociant per renovar-lo. El pacte assolit beneficia les expectatives del PP, que ha traduït la seva majoria parlamentària en la capacitat de proposta de 10 dels 20 vocals del Consell del Poder Judicial. Si a aquesta meitat del CGPJ se li suma el vot del president pot dir-se que el Govern central i el PP han aconseguit que el sector conservador del nou òrgan de govern dels jutges sigui majoritari. I ja que no seran necessaris majories de tres cinquens per al nomenament dels càrrecs judicials més importants, l’esmentat bloc conservador tindrà una influència corregida i augmentada per aconseguir que els seus candidats accedeixin amb més facilitat als càrrecs clau dels òrgans judicials, el Tribunal Suprem (TS) i els respectius Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes.
Amb la fórmula pactada, el PP tindrà 10 vocals; el PSOE, 7 –després de cedir-ne un a IU–, i CiU i el PNB, un cadascú. Amb aquests 10 vocals, més el president, el PP obté la majoria absoluta. Els partits no han volgut revelar qui ocuparà la presidència, possiblement per guardar una mica les formes i que siguin els vocals qui ho votin i ho anunciïn. La impressió més estesa és que el president serà el magistrat del Suprem Carlos Lesmes, sense descartar absolutament la candidatura del president de la Sala Penal, Juan Saavedra.
De moment, els noms que es coneixen amb seguretat són els dels 10 vocals juristes. La setmana que ve es coneixeran els altres 10 nomenats a proposta de jutges i magistrats. Al primer bloc figuren proposats pel Congrés Nuria Díaz Abad, Álvaro Cuesta, Concepción Sáenz Rodríguez i Enrique Lucas Murillo. Pel Senat, els proposats són Vicente Guilarte, María Ángeles Carmona, Pilar Sepúlveda i Mercè Pigem, ja exportaveu de CiU a la comissió de Justícia. Entre els jutges tenen moltes possibilitats de ser escollits la magistrada del Suprem Clara Martínez de Careaga i el president de la sala penal de l’Audiència Nacional, Fernando Grande-Marlaska.
Els vint electes prendran possessió d’aquí dues o tres setmanes, quan el rei Joan Carles pugui presidir l’acte després de recuperar-se de la seva operació.
20-XI-13, J.M. Brunet, lavanguardia