Rússia guanya un assalt en el seu combat amb la Unió Europea per Ucraïna
El Govern ucraïnès va donar ahir un cop de volant de 180 graus que ha sorprès els qui a la Unió Europea ja esperaven Ucraïna amb els braços oberts. Vuit dies abans de la firma d’un acord d’associació amb Brussel·les, Kíev va ordenar suspendre tots els preparatius i “adoptar mesures que garanteixin la seguretat nacional”, va dir el primer ministre, Mikola Azàrov. Poc abans, la Rada (parlament) rebutjava les esmenes a la llei per què l’ex-primera ministra Iúlia Timoixenko viatgés a l’estranger a rebre tractament mèdic, com havia demanat la UE.
L’ordre afegeix, a més, que Ucraïna “reprèn el diàleg actiu” amb Rússia, que en els últims mesos ha dut a terme una campanya de pressions comercials que observadors i crítics amb Moscou han interpretat com a pressions polítiques perquè Ucraïna abandoni el somni europeu i s’integri a la Unió Duanera del president rus, Vladímir Putin.
El portaveude Putin, Dmitri Peskov, va acollir amb satisfacció el desig de Kíev de millorar la cooperació econòmica amb Moscou. “El Govern ucraïnès s’ha plegat de sobte al Kremlin, és evident que la política de pressions brutals funciona”, va declarar Carl Bildt, ministre d’Exteriors de Suècia.
La UE va admetre ahir estar “decebuda” per la decisió ucraïnesa i va subratllar que el que li havia ofert firmar és “l’acord més ambiciós que mai no s’ha ofert a un soci”, segons va dir l’alta representant de Política Exterior, Catherine Ashton. Subscrivint l’acord, el Govern de Kíev “hauria enviat un senyal clar als inversors i institucions internacionals que Ucraïna és seriosa en les seves promeses de modernització” i hauria beneficiat la seva negociació amb el Fons Monetari Internacional. “Pensem que el futur d’Ucraïna passa per una forta relació amb la Unió”, va dir.
Que Ucraïna permetés a Timoixenko viatjar a Alemanya per rebre tractament mèdic era una condició de la UE per a la firma de l’acord, previst per a la cimera de Vílnius (Lituània) del 28 i 29 de novembre. L’oposició ucraïnesa va qualificar el gir cap a Rússia de “traïció”.
Iúlia Timoixenko és la principal figura de l’oposició al president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx. L’enemistat política ve de la revolució taronja, que va liderar Timoixenko i que el 2004 va privar Ianukóvitx de la presidència. Aquest només va assolir la direcció de l’Estat el 2010, quan va derrotar en unes ajustades eleccions precisament Timoixenko. Un any després, Iúlia Timoixenko va ser acusada d’excedir-se en les seves funcions de primera ministra el 2009 en firmar un acord de compra de gas amb Rússia. En un judici que va ser criticat per l’oposició ucraïnesa i per la comunitat internacional per tenir motivacions polítiques, va ser condemnada a set anys de presó.
El politòleg Piotr Koscinski, de l’Institut d’Assumptes Internacionals de Polònia, va assegurar fa uns dies que l’acord amb la UE significava una oportunitat. “Potser no hi ha possibilitats immediates d’integració, però és estabilitat. Beneficia tots dos, perquè obre el mercat i ofereix més possibilitats d’inversió”, explicava en un debat en el Centre Carnegie de Moscou.
L’acord que Ucraïna ja no firmarà forma part de la política d’Associació Oriental, un projecte de Brussel·les per atreure les exrepúbliques soviètiques de Bielorússia, Moldàvia, Ucraïna, l’Azerbaidjan, Armènia i Geòrgia. El cop de porta d’Ucraïna representa de fet una bufetada a la política exterior de les institucions europees. Amb la retirada del país més gran i més potent del bloc (46 milions d’habitants), la iniciativa comunitària queda molt coixa quatre anys després del seu llançament.
22-XI-13, G. Aragonés/B. Navarro, lavanguardia