el francès Joseph Daul, candidat del Partit Popular Europeu

Temps de canvis al Partit Popular Europeu. Els delegats dels més de setanta partits membres de la família política europea més gran es reuniran avui a Brussel·les per elegir nou president, després de la mort a l’octubre del seu històric líder, Wilfried Martens. Amb tota probabilitat l’elegit serà el francès Joseph Daul, líder del grup parlamentari del PPE a l’Eurocambra.

És l’únic candidat que s’ha presentat a l’elecció i té el suport d’Angela Merkel (CDU), atesa la seva coneguda sintonia política amb Alemanya i, com a bon alsacià, el seu domini de l’idioma alemany. El seu perfil polític gris (eurodiputat, va arribar a liderar el grup parlamentari de carambola) ha provocat cert neguit en el partit, ja que queda molt lluny del pes polític que tenia Martens, que va assistir durant dotze anys com a primer ministre de Bèlgica al Consell Europeu, i després va mantenir una gran influència en les institucions. Pel PP espanyol, el segon partit més rellevant en aquests moments a la família conservadora europea (la UMP francesa i el PdL de Silvio Berlusconi travessen diverses dificultats internes), el francès té un perfil adequat i avui rebrà el suport de María Dolores de Cospedal.

El fet que Daul no té previst exercir de president del PPE a temps complet (continuarà sent eurodiputat) probablement contribuirà a reforçar el perfil d’Antonio López-Isturiz, el seu secretari general des del 2002. Unió Democràtica de Catalunya també li donarà el seu suport.

La família conservadora europea compta des de divendres amb un soci menys. El partit islamista turc AKP, del primer ministre Recep Tayyip Erdogan, ha abandonat el PPE per afegir-se a l’Aliança de Conservadors Europeus, amb els tories britànics. La notícia ha estat rebuda amb perplexitat a Brussel·les. Coincideix amb la represa de les negociacions d’adhesió a la UE i l’abandonament del PPE no facilitarà els contactes amb Berlín. L’AKP acusa Merkel i Sarkozy d’incomplir la seva pretesa promesa d’ascendir-lo a membre de ple de dret del PPE, en lloc de ser tan sols observador, fins i tot sense ser membre de la UE. Fonts del PPE recorden que això va en contra dels seus estatuts interns.

12-XI-13, B. Navarro, lavanguardia