el problema no són els gossos, sinó els seus amos
Ho denunciarem a la manera cínica de Hugh Laurie a House: “Som un fàstic i, per fer el que fem a la Terra, hauria valgut més que el planeta hagués frenat l’evolució de les espècies o s’hagués aturat en els dinosaures. El món presenta una evolució idiota i tot passa amb una impunitat insultant. L’Ajuntament de Barcelona està ben distret amb aquesta idea tan nova d’atorgar als gossos el dret a viatjar amb metro, encara sense bitllet. Barcelona, la ciutat oficialment antitaurina i ara també antielefants, tigres i altres bèsties de circ (però no de zoo), opta ara al títol de ciutat dels gossos. Li va tocar anunciar la notícia al regidor de Presidència un diumenge. Que la primera advertència que faci aquest regidor sigui exhortar els ciutadans a no deixar que els gossos posin les natges als seients dels vagons diu molt sobre què pot passar quan el nou reglament estigui en marxa. La norma encara no ha nascut i ja deixa rastre, el de la desconfiança.
Pot sorprendre que el regidor hagi de recordar a la gent una cosa que hauria de ser òbvia. Tan malament estem? Segur que molts conciutadans són grans persones, però també uns porcs, i el pitjor és que els és força igual. A la ciutat s’ha instal·lat la incivilitat tolerada. Un model de conducta puixant en nom del qual tothom pot tirar (o vomitar) el que vulgui a terra sense dissimular, posar els peus sobre el seient del tren o donar cops de colze a la cua del súper per colar-se. Només en són tres exemples edificants. Si hi ha un gos pel mig, la incivilitat adopta fins a tres modalitats. Una, deixar que l’animal es passegi per on li sembli perquè pugui ensumar tot bípede errant –o allargar la corretja extensible, que ve a ser el mateix–. Dos, deixar que el gos faci la pixadeta al portal de casa. I tres, sota cap circumstància recollir els excrements de la vorera. La incivilitat tolerada és la que se sustenta en la multa, que sol ser l’únic mètode que funciona quan falla la responsabilitat individual. És així, sempre que hi hagi agents que multin, esclar, però quan no miren... L’educació cívica s’ha transferit del tot a la Guàrdia Urbana, i vet aquí el resultat.
Sentit comú, demana el regidor. No parlem dels gossos. Són animals adorables, i més quan se’ns estiren a sobre. Parlem de l’home, en el sentit que ho va fer Lord Byron. Per adonar-se de tanta regressió, només cal pujar a l’autobús un dia qualsevol. Quanta lectura! Llicenciats/llicenciades, executius/executives absorts en un llibre, una revista, un diari, el mòbil... Còmodament asseguts i amb els ulls clavats al paper, no s’aixequen per cedir el seient ni que mal llamp els mati. JPSF: joves però sobradament fatigats. No s’entén per què l’Administració es preocupa tant per incentivar la lectura: tan fàcil que seria fer-nos pujar a tots al bus... “Com més conec els homes, més m’estimo el meu gos”. Savi Byron.
31-X-13, Susana Quadrado, lavanguardia