un altre parasitisme saquejador de conseqüències socials tòxiques

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha demostrat en un informe el que és un clamor: els sistemes de reciclatge dels aparells elèctrics i electrònics no funcionen a Espanya. Múltiples interferències frustren una gestió correcta d’aquests residus. Transportistes i recollidors clandestins els arrepleguen i desballesten pel seu compte els materials més preuats (ferro, coure...), i els desvien del circuit oficial, de manera que els residus dels equips vells no es tracten en les degudes condicions ambientals, assenyalen fonts del sector.

L’OCU va fer un seguiment de 16 aparells elèctrics i electrònics en desús retornats a la botiga o dipositats en un punt net (teles, rentadores, frigorífics i ordinadors) a fi d’analitzar si completaven l’tinerari correcte per afavorir el reciclatge. I el resultat d’aquest examen (pel qual es va fer servir un transmissor GPRS adherit als equips) va ser descoratjador: només quatre aparells van ser processats en plantes autoritzades; la resta van acabar en ferralleries, zones residencials, descampats i magatzems, però sense que arribessin a les instal·lacions adequades per eliminar els productes tòxics que contenen.

En teoria, les botigues han d’acceptar la recollida d’un aparell electrònic vell quan el client en compra un de nou. Per això, el comprador paga un petit sobrecost (en adquirir un d’aquests aparells), que serveix perquè el fabricant ajudi a finançar-ne el reciclatge. Així, una vegada tornat, l’aparell ha d’anar a una planta de reciclatge on s’han de separar els materials contaminants i recuperar els que puguin ser aprofitables. De tota manera, la pràctica demostra que la realitat és molt diferent. Aquest circuit no funciona. L’OCU ha detectat errors en totes les fases: hi ha botigues que es neguen a recollir l’aparell vell a canvi d’un de nou; moltes comerços només accepten recollir-lo si es paga. Als punts nets, hi ha robatoris, els empleats no ajuden a descarregar i exigeixen de vegades estar empadronat per quedar-se’ls. En el transport del residu es fan desplaçaments innecessaris o trameses directes a ferralleries. Fins i tot, s’ha detectat el pas de residus per plantes de reciclatge autoritzades sense rebre tractament.

“El sistema actual de gestió de residus fa aigües per tot arreu”, diu el portaveu de l’OCU. “La situació és fins i tot pitjor que en altres països europeus on es va efectuar un xec similar el 2012 (Portugal, Bèlgica i Itàlia). El sistema només beneficia el fabricant, “que cobra sempre el cost extra, però que només paga quan l’aparell es recicla”. Ramon Altadill, director comercial d’Electrorecicling, indica que la seva planta de reciclatge (al Pont de Vilomara, Bages) rep un 50% menys de residus (interceptats per circuits paral·lels) i que molts materials vénen ja desballestats (neveres sense reixetes, ni compressors...), la qual cosa suposa que no hi ha hagut un tracte correcte dels residus nocius (olis, metalls, substàncies tòxiques..). “Fa anys que denunciem l’existència de canals paral·lels i il·legals que roben als punts nets, canibalitzen canibalitzen els residus d’aparells elèctrics i electrònics per quedar-se els materials valuosos o els exporten il·legalment”, diu José Ramón Carbajosa, director general de la Fundació Ecolec, una de les que finança el reciclatge d’aquests residus. Carbajosa demana més vigilància i implicació de les administracions.

30-X-13, A. Cerrillo, lavanguardia