qui són els responsables polítics d’aquest nou saqueig al Diner Públic?

Foto: PROJECTE CASTOR: QUI SÓN ELS RESPONSABLES D'AQUEST NOU SAQUEIG AL DINER PÚBLIC? http://www.barcelonaradical.net/info/5496/qui-son-els-responsables-politics-daquest-nou-saqueig-al-diner-publicLes recents notícies sobre el projecte Castor aparegudes als mitjans semblen donar vida a la famosa novel·la Crónica de una muerte anunciada, no tant per la versemblança tràgica que l’envolta com per la falsa –per hipòcrita– sorpresa d’aquells que avui veuen en el cessament de l’activitat una possibilitat més que evident. Com és possible que aquesta opció no s’hagi evitat ateses les circumstàncies socials, econòmiques i polítiques en què es va desenvolupar? De nou es posa de manifest la dificultat de trobar la veritat, més, quan, com és el cas del Castor, els damnificats –per desconeixement– de la història sembla que haurem d’assumir, vulguem o no, el cost d’aquella paralització en benefici del concessionari.

Més enllà del fenomen mediàtic, en el cas del Castor constatem alguns elements centrals. En primer lloc, la potencial judicialització del cas derivaria no dels danys causats, sinó de les suposades deficiències del procediment administratiu o del reial decret de concessió del projecte, és a dir, una clara manifestació d’opacitat i/o incapacitat administrativa en l’obligació de tramitar transparentment un concurs públic. Si a la ineficiència li afegim la conflictivitat d’interessos que sorgeixen com a conseqüència dels elevats volums econòmics vinculats a aquesta explotació, el resultat és, com a mínim, desastrós. En segon lloc, no tractant-se aparentment d’una adjudicació d’acord a la normativa –sembla que no es va fer l’estudi d’impacte ambiental–, el cas adoptaria consideracions de responsabilitat administrativa i política de difusa i feixuga resolució i atribució en contrast amb el patiment immediat dels ciutadans. En tercer lloc, sembla que els ciutadans, després d’haver manifestat obertament i democràtica el seu malestar (angoixes i temors fonamentats en un procés clarament opac) han (hem) guanyat la partida. Això sí, sembla que amb el perjudici afegit de la possibilitat d’haver de pagar el cost de la paralització, ¿potser amb una altra taxa turística? Doncs que paguin amb els seus diners els responsables d’haver jugat amb els béns públics fins al punt d’assegurar al concessionari una indemnització amb diner públic per la possible moratòria. En cas contrari, això serà una jugada més de tramposos en una Metamorfosi que faria envermellir el mateix Kafka.

24-X-13, Anna Garcia Hom, Centre de Recerca en Governança del Risc, lavanguardia