"Justicia para un final con vencedores y vencidos" és un oxímoron

     La sentència del Tribunal d’Estrasburg que anul·la la doctrina Parot i l’acatament que en fa el Govern espanyol està produint, com segurament calia esperar, alguna cosa més que una fissura entre el Partit Popular i les víctimes del terrorisme, sobre les quals ha exercit aquests últims anys una tutela important. La formació conservadora acull en aquesta qüestió, com és sabut, sensibilitats separades per un abisme –sempre des del suport a les víctimes– i són força els dirigents del partit que, bé en públic, bé en privat, han defensat que la decisió d’Estrasburg no s’havia d’acatar en nom d’una mal entesa sobirania nacional. Per a aquest diumenge les associacions de víctimes del terrorisme han convocat una manifestació a Madrid per protestar contra la sentència del tribunal europeu i allà també hi haurà el PP. O una part del PP; no el Govern popular, que l’ha acatat, sinó els altres populars, que com que no estan a l’Executiu tenen –o creuen que tenen– més autonomia política. També hi haurà els que tot i ser del PP estan en contra de la política antiterrorista que practica Mariano Rajoy i, en general, contra el lideratge del president del partit. Deia ahir amb encert el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, entrevistat per Ernesto Sáenz de Buruaga a la Cope, que, després de la sentència del Tribunal d’Estrasburg contra la doctrina Parot, els demòcrates havíem de guanyar la batalla del relat. I aquesta batalla passa en bona mesura per explicar l’única veritat: que el final d’ETA ha arribat quan els terroristes no han pogut continuar matant. Però això és molt lluny del lema de la manifestació de diumenge: “Justícia per a un final amb vencedors i vençuts”

25-X-13, José Antich, lavanguardia

Una de freda i una de calenta. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que havia guardat silenci des de dilluns sobre la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que anul·la la doctrina Parot, es va posar ahir al costat de les associacions de víctimes del terrorisme més conservadores rebutjant el veredicte d’Estrasburg: “La sentència no m’agrada gens. És injusta i equivocada”. Una posició amb què les víctimes no en tenen prou, perquè Mariano Rajoy postil·la un però: “La regla bàsica del sistema democràtic és que cal respectar i acatar les sentències dels tribunals”.

Els retrets de les víctimes després de la reunió amb el president dimecres van fer insuportable l’absència formal dels populars en la concentració de diumenge –que recorda les que es van organitzar amb el PP contra la política antiterrorista de José Luis Rodríguez Zapatero–, i el PP va decidir afegir-se a la manifestació convocada per l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). Una vegada anunciada, i atesa la divisió que s’estava materialitzant al si del partit –amb dirigents de Madrid com Ignacio González, Ana Botella o Esperanza Aguirre, que havien anunciat la seva assistència–, la direcció popular tenia poc marge per no trencar el fràgil equilibri que manté en la relació amb les víctimes des que va arribar a la Moncloa, i no reobrir ferides al PP per la lluita antiterrorista. La decisió la va anunciar a primera hora del matí la direcció dels populars en un comunicat i la va ratificar el mateix Mariano Rajoy en arribar al Consell Europeu, a Brussel·les: “El Govern ha de ser al seu lloc, donant suport a les víctimes, però no serà com a Govern, sí com a partit, a la manifestació”. La decisió d’anar a la concentració la van prendre els populars després d’assegurar-se que el lema era assumible pel Govern central, perquè no fa referència a la sentència d’Estrasburg. “Justícia per a un final amb vencedors i vençuts” serà el lema de la pancarta darrere de la qual es col·locarà el PP.

Però, tot i que s’hi ha sumat, la presència del PP no serà al màxim nivell: no hi aniran ni Rajoy ni la número dos de la formació, María Dolores de Cospedal. La representació oficial del partit va recaure en Esteban González Pons. Es va considerar la seva idoneïtat per la relació amb les associacions de víctimes, que va tenir durant l’existència del pacte antiterrorista, i la seva condició de president de la comissió d’Interior del Congrés. Una vegada coneguda la decisió, els altres dos vicesecretaris, Javier Arenas i Carlos Floriano, i el portaveu del PP al Parlament Europeu, Jaime Mayor Oreja, van anunciar que també seran a la madrilenya plaça de Colón.

El suport del PP a la concentració convocada per l’AVT, malgrat que no és convocant, no és simbòlic. Al comunicat, la direcció del partit “anima tots els militants i simpatitzants del partit que vagin a la manifestació a favor de la justícia amb les víctimes del terrorisme”. La justificació és que el PP “com sempre ha estat, és i serà al costat de les víctimes del terrorisme”. I per això diumenge participarà en la marxa, per reivindicar la memòria i la dignitat de les víctimes del terrorisme arran de la decisió del TEDH. La de diumenge serà la primera convocatòria de

les víctimes del terrorisme a la qual assistirà el PP des que està és al poder. L’última a la qual havia assistit va ser el maig del 2011, contra la decisió del Tribunal Constitucional que va avalar la presència de l’esquerra abertzale a les eleccions municipals, i que va suposar el seu retorn, amb Bildu, a les institucions. Els populars van a la marxa en un intent que els lligams amb les associacions de víctimes més properes no es trenquin. Ja eren febles d’ençà que l’agost del 2012 el jutge va decretar la llibertat de l’etarra Bolinaga, malalt d’un càncer incurable, tot i que no terminal, després que el Ministeri de l’Interior li va concedir el tercer grau i va demanar la llibertat a causa de l’estat de salut en què es trobava. Les víctimes llavors van criticar, i molt, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández, que va justificar l’actitud del Ministeri perquè no podia fer res més. Tot i així va ser discutit per dirigents populars, com Esperanza Aguirre.

Ara el PP corria el mateix perill, com va demostrar les paraules de la presidenta de l’AVT, Ángeles Pedraza, dimecres, després d’entrevistar-se amb Rajoy. Va acusar “jutges, polítics i tothom qui ha comès aquestes injustícies”, sense fer distincions. Això és el que es tem el Govern central, que la marxa es converteixi en una protesta contra la política antiterrorista que tant pesa en l’electorat conservador i que el PP deixi de ser el referent de les associacions de víctimes majoritàries que tant es van mobilitzar pel PP.

25-X-13, José Antich, lavanguardia