qui són els responsables de la "doctrina Parot"?
Menteixen tant que al final convertiran la venerable Grand Chambre del Tribunal Europeu de Drets Humans en una mena de cambra dels horrors, amiga d’assassins i terroristes. Algunes de les coses que s’han escoltat aquests dies, dites per les llengües més negres de l’Espanya negra –amb la FAES al capdavant–, fan venir esgarrifances.
Com ho han dit tots els experts seriosos, em limito a repetir-ho: el tribunal no ha tombat la doctrina Parot, només ha dit que no es poden canviar les regles de joc al mig del partit. I la prova és que tal doctrina ja està incorporada al Codi Penal i s’aplica als delictes execrables comesos posteriorment a la seva entrada en vigor. Ningú, al Tribunal Europeu, no s’ha plantejat derogar-la. Però el que, com explicava José María Ruiz Soroa al seu article “La ley no tolera atajos”, va en contra dels principis bàsics que ens regeixen com a societat democràtica, “és que les normes penals no poden aplicar-se amb caràcter retroactiu”, perquè això crearia una inseguretat 
jurídica que es carregaria tot el sistema. És el secular nulla poena sine lege, base de la nostra civilització. I això val per a tothom, fins i tot per a aquells assassins, els delictes dels quals repugnen a qualsevol ésser humà. La qüestió, per tant, és clara: els que ara sortiran al carrer no ho faran perquè un tribunal europeu estigui delirantment a favor dels assassins, com pràcticament n’asseguren alguns, sinó perquè els polítics espanyols no van fer les reformes penals necessàries perquè això no passés. I mentre uns i d’altres utilitzaven políticament el nom de les víctimes amb histriònic desvergonyiment, els codis penals els permetien beneficis. Després van tirar pel dret i van fer el que ningú no pot fer: canviar les normes quan les sentències ja estaven complint-se. I ara que el Tribunal Europeu es carrega aquesta discrecionalitat, els dolents són els europeus i no els espanyols.
Acabo amb una reflexió delicada, però necessària: les víctimes no poden dictar les penes, perquè les penes es basen en la llei i no en la revenja. També aquest principi bàsic se’l salten a la torera els més estridents. I és que alguns semblen tornar al sinistre Spain is different, aquell que s’allunyava d’Europa tant com menyspreava els seus valors i les seves lleis. Quanta foscor en segons quines gorges!
24-X-13, Pilar Rahola, lavanguardia
