per què encara no han dimitit els factors d’una negligència de 1.700 milions d’euros?
El Govern central es tem el pitjor si ha de tancar de manera definitiva el magatzem subterrani de gas (projecte Castor) davant la costa del sud de Tarragona. I el pitjor és una indemnització milionària a favor de l’empresa promotora. El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va informar ahir a la comissió d’indústria del Congrés dels Diputats que si el magatzem s’ha de tancar perquè no és segur hauria d’assumir una indemnització a favor d’Escal UGS (participada en un 66,7% per la constructora ACS, de Florentino Pérez, i el 33,3% restant, de la canadenca Dundee Energy). No se sap la quantitat (depèn de les responsabilitats que es fixin), però, en qualsevol cas, l’assumpte ha aixecat un litigi entre el Govern espanyol i l’empresa constructora.
El gran interrogant que plantejava el possible tancament definitiu del magatzem és qui hauria de pagar per aquesta instal·lació tan costosa. I el ministre va donar ahir una mica de llum. Soria va revelar que en l’autorització administrativa concedida al seu dia a Escal hi havia una clàusula molt favorable per a l’empresa de Florentino Pérez; tan favorable que el ministeri ha sol·licitat ara al Tribunal Suprem que la declari lesiva.
El reial decret del 2008 indicava que, en el cas de suspensió o acabament de la concessió, la instal·lació passaria a mans de l’Estat. En aquest cas, l’operador de la planta tindria dret a una indemnització equivalent al valor net comptable del projecte; i, en cas que la suspensió fos deguda a “frau o negligència de l’operador” (responsabilitat empresarial), al valor residual del projecte (el que li queda per amortitzar).
Pel ministre es tracta d’una “clàusula clarament abusiva per a l’interès general”, motiu pel qual la petició del ministre als jutges cal interpretar-la com un intent de tutelar l’interès general i evitar la indemnització milionària. La clàusula, “abusiva” segons l’opinió de Soria, va ser recorreguda pel Govern central abans fins i tot que comencessin a registrar-se els sismes.
De la decisió del Tribunal Suprem dependrà qui carregarà amb els costos de la infraestructura en cas que no entri en funcionament. Soria ha repetit que el magatzem i la planta no tornaran a ser operatius si no hi ha plenes garanties que l’activitat d’injecció del gas és segura. I els informes encara no han conclòs.
Soria va recordar que el Govern central va reduir la retribució assignada a aquesta instal·lació en considerar excessiva la quantitat que s’havia establert anteriorment. A més, l’Executiu va establir un període de prova (una autorització provisional) abans de donar el permís definitiu. “Encara bo que l’any passat vam introduir que, per a aquest tipus d’infraestructures, hi hagués una autorització provisional” perquè, en cas de no ser així, “avui hauríem estat en el supòsit d’una autorització definitiva”, va dir.
Fonts del sector gasístic van explicar aquests dies que la inversió d’Escal ha estat molt generosa i ha comportat costos que suposen dues vegades i mitja el que es va pressupostar. “No es van escatimar costos”, van dir. El cost del magatzem suma 1.700 milions d’euros i, com que la seva activitat està regulada pel Govern central, en cas que entrés en servei, les inversions s’afegirien als costos generals del sistema gasista, que es retribueix mitjançant la tarifa del gas (per a indústries i usuaris domèstics). Escal té reconeguda una retribució per desenvolupar aquesta activitat de 1.273 milions, als quals s’afegeixen dos conceptes més: fins a 186 milions per la injecció de gas matalàs i fins a 234 milions pels costos financers suportats fins que entri en funcionament. El pressupost inicial eren 700 milions d’euros.
11-X-13, A. Cerrillo, lavanguardia
El magatzem de gas va ser considerat en el seu dia una infraestructura “urgent” en la planificació del sistema gasista 2008-2016. Però arriba quan la demanda de gas s’ha desplomat. Per això, el ministre va dir que “és necessari fer una nova anàlisi costos-benefici” que tingui en compte la “infrautilització” de les infraestructures del sector. El ministeri, a més, elabora una auditoria per veure si els costos que al·lega l’empresa (la factura que presenta) són els reals.
Soria va reiterar que encara no disposa d’un informe definitiu sobre els moviments sísmics associats a la injecció de gas del magatzem Castor; però els experts apunten que hi ha una “relació directa” entre els terratrèmols i aquestes injeccions de gas. No obstant això, va precisar que els riscos de terratrèmols rellevants són molt limitats. “Fins que es tingui l’absoluta certesa que la instal·lació és segura no es reprendrà l’activitat”, va insistir. Soria va ser molt criticat durament per Laia Ortiz (Esquerra Plural) i Martí Barberà (CiU) perquè es va desatendre la petició que s’avaluessin els riscos sísmics del magatzem dins de la declaració d’impacte ambiental. Ortiz va demanar que aquesta anàlisi s’incorporés en la nova llei d’impacte ambiental, mentre que Martí Barberà va jutjar injustificable que l’alcalde d’Alcanar no fos convidat a la reunió que va mantenir el ministre amb els alcaldes de la Comunitat Valenciana dilluns passat. El ministre va dir que la carta de la petició va arribar tard.
11-X-13, A. Cerrillo, lavanguardia
La possible retirada definitiva del permís perquè el magatzem subterrani de gas (Castor) pugui operar va camí de provocar un sisme econòmic. Les operacions d’injecció de gas del projecte Castor han estat relacionades amb més de 500 sismes davant la costa del sud de Tarragona; però la paralització de la instal·lació crea grans incògnites.
Qui assumirà el cost d’aquesta infraestructura gasista si el Ministeri d’Indústria no concedeix l’autorització definitiva? Al marge del grau de responsabilitat que s’atribueix a l’empresa, s’obren dues vies per atendre aquest possible pagament: els pressupostos de l’Estat o, subsidiàriament, un recàrrec sobre la tarifa del gas, que repercutirà al seu torn indirectament sobre el rebut de la llum.
Quan encara no es coneix el resultat dels estudis dels tècnics que han d’avaluar si el magatzem és segur per acollir el gas, el Govern central vol evitar que un hipotètic tancament del Castor obligui l’Estat a afrontar una indemnització milionària a favor de l’empresa promotora. Escal UGS tindria dret a aquesta indemnització gràcies a les condicions favorables obtingudes en la concessió, atorgada el 5 de juny del 2008 pel llavors ministre Miguel Sebastián. Són condicions tan avantatjoses, que el Govern espanyol –segons s’ha sabut ara– va recórrer al Tribunal Suprem el maig del 2012 a fi que es declarés lesiva o “abusiva” una clàusula en què es reconeixia el dret a una indemnització fins i tot encara que Escal fos responsable (per frau o negligència) del tancament forçat del magatzem. L’autorització estableix que, si la concessió (per 30 anys) s’extingeix, les instal·lacions revertiran a l’Estat, i aquest haurà de compensar la promotora pel valor net comptable de les instal·lacions (les inversions menys el valor de la depreciació).
Però el que és més sorprenent és que si la concessió s’extingeix per una negligència o frau de l’empresa, aquesta rebrà com a compensació “el valor residual de les instal·lacions”, que és l’actiu final al terme de la vida útil. I, com que es tracta d’una installació nova, aquest cost residual s’acostarà als 1.700 milions d’euros, segons les estimacions del ministre José Manuel Soria.
Fonts del sector gasista han confirmat que una indemnització com la recollida en aquesta concessió no és prevista per als permisos dels altres tres magatzems subterranis de gas d’Espanya: Serrablo (Osca), Gaviota (Bizkaia) i Yela (Guadalajara). Mentrestant, Indústria està elaborant una auditoria per avaluar aquests costos i examinar amb lupa la factura.
De moment, Escal té reconeguda una retribució per desenvolupar aquesta activitat de 1.273 milions, als quals s’afegeixen dos conceptes més: 186 milions per la injecció de gas matalàs i fins a 234 milions pels costos financers suportats fins a l’entrada en funcionament. El cost pressupostat inicialment eren 700 milions.
La promotora Escal no entra en escena i només addueix que “el Castor és un element pertanyent a la xarxa bàsica del sistema gasista espanyol” i que, per tant, “hi ha una regulació que ha d’aplicar-se”. “Ara estem centrats exclusivament en l’anàlisi tècnica de l’activitat sísmica”, conclou el seu portaveu.
Hi ha un únic precedent en què l’Estat espanyol hagi hagut d’assumir una instal·lació energètica inconclusa: va ser la paralització de nuclear de Lemóniz (Bizkaia), després d’una onada d’atemptats d’ETA, que el govern socialista va incorporar a la moratòria nuclear aprovada el 1984, i que els espanyols van pagar durant anys amb un recàrrec en la tarifa elèctrica. Ara, els experts consultats afirmen que el Govern espanyol ha de defensar l’interès públic dels consumidors espanyols, però que no tindria sentit incorporar el sobrecost o indemnització als pressupostos de l’Estat (que s’han de reservar a serveis públics més indicats).
El cost de la possible indemnització (més elevada o menys, segons es determini) hauria de ser assumit pel sistema gasista, pel rebut del gas que paguen usuaris domèstics i industrials. En l’establiment dels preus del gas, hi incideix un 80% el cost de la matèria primera gas (subjecte a oscil·lacions del mercat) i un 20% els costos d’inversions i infraestructures (magatzems, regasificadores, peatges d’accés i distribució). Per això, si el sistema gasista assumeix aquests 1.700 milions la factura pujarà un 1%, segons les mateixes fonts. De retruc s’encarirà l’electricitat, ja que un 15% de la demanda s’atén amb el gas en plantes de cicle combinat. La creació elèctrica amb gas va arribar a suposar més del 35% d’aquesta mescla, però les renovables i el carbó han convertit el gas natural en minoritari (tot i que el carbó incrementa les emissions que escalfen el clima). Per aquesta banda (la del rebut de la llum), la butxaca no notaria tant el terratrèmol del Castor.
11-X-13, A. Cerrillo, lavanguardia