un govern de l’Ajuntament de Barcelona progressivament prohibicionista

Imagen de Juan José Padilla.. WPP/DANIEL OCHOA DE OLZAAl torero Juan José Padilla un toro li va rebentar el globus ocular esquerre. No hi ha banyades amables, però la d’aquella tarda del 2011 a Saragossa va ser tremenda. Padilla, que alguns deuen qualificar de valent i alguns de contumaç, va reaparèixer un any i mig després, amb un pegat de pirata a l’ull perdut i fulles d’olivera al vestit verd i or.

Aquesta tornada a l’arena va atreure la premsa. Daniel Ochoa de Oiza va ser un dels periodistes que la van fotografiar. I una de les seves fotos, en les quals apareix Padilla encasquetant-se la montera, amb la cara inclinada, la boca torta, el nas boterut i una expressió severa a l’altre ull, li va valer un premi World Press Photo. N’hi ha que hi veuen un missatge de superació. D’altres, una cara que és un poema, tot sigui dit amb ironia i sense.

Aquesta foto ha estat vetada per l’Ajuntament de Barcelona per a les banderoles publicitàries de l’exposició del World Photo Press que obrirà el CCCB al novembre. Farà d’il·lustració de tota la promoció de la mostra.

Llevat de la de les banderoles municipals, on se substituirà per una imatge d’Ananda van der Plujim en què es veu un jove tapant-se la cara –casualment l’ull esquerre–, com si es volgués protegir d’un cop. O de la visió de l’eccehomo Padilla. O de l’afició censora que està fent forat a l’autoritat barcelonina.

La llista ja és llarga. El 2011 es va prohibir una campanya a favor del jutge Garzón als autobusos de Barcelona. Aquest juliol es va prohibir, al mateix transport públic, publicitat d’un llibre titulat Artur Mas: on són els meus diners?, relatiu a episodis poc edificants de la sanitat pública catalana. Al setembre, Barcelona va prohibir rodar seqüències de la sèrie Isabel a la plaça del Rei (i no era el primer rodatge avortat). També al setembre, es va vetar a Ferrocarrils de la Generalitat i als autobusos una campanya del xou circense-cabareter The hole, muntat al Coliseum. I ara arriba el cas de Padilla.

Cadascuna d’aquestes prohibicions es basa en arguments discutibles. Perquè no és acceptable adduir que queda exclosa “la publicitat de missatges ideològics” per carregar-se un llibre crític amb el poder, quan els autobusos han portat publicitat de CiU. O que l’Ajuntament deixi o no un plató ciutadà en funció de la fidelitat històrica que atribueix al guió televisiu de torn. O que refusi una bona foto d’un torero perquè no li agrada. Tant de zel prohibitiu voreja l’abús de poder i ja ha incorregut en l’arbitrarietat i el ridícul.

En això de prohibir, com en tot, es tracta d’insistir-hi. A còpia de pràctica, qualsevol sectari acaba prohibint com ningú. I amb més grolleria.

Així és com, veto a veto, s’està formulant un nou lema per a la ciutat: Barcelona prohibeix. La seva virtut és que no és un mer invent promocional. El defecte és que violenta l’arrelada tradició barcelonina de ciutat oberta i anuncia un futur menys lliure.

20-X-13, Ll. Moix, lavanguardia