seny de la classe política tunisiana

L’agost va ser un mes nefast per a les fràgils democràcies d’Egipte i Tunísia. Tanmateix, mentre els egipcis veien com l’exèrcit prenia els carrers i desbancava el Govern islamista que havia sortit de les urnes, els tunisians van trobar la fórmula per mantenir viva la seva democràcia. Ennahda, el partit islamista que controla el poder, va cedir a la pressió del carrer i avui negocia amb l’oposició un Govern tècnic que haurà de portar el país a una nova Constitució, seguida d’eleccions presidencials i legislatives durant el primer trimestre del 2014.

Si a Egipte van ser els militars, a Tunísia van ser els ciutadans corrents els que van sortir al carrer per denunciar la incapacitat dels polítics per superar la crisi econòmica, garantir el benestar col·lectiu i desbloquejar la paràlisi en l’Assemblea Constituent. Les manifestacions havien anat en augment des de l’assassinat, el 25 de juliol, d’un parlamentari de l’esquerra. Ennahda no havia fet res contra els grups armats salafistes que al febrer van assassinar un altre líder de l’oposició, el progressista Xokri Belaid.

Mentre la gent clamava per les llibertats civils, 50 diputats del centre i de l’esquerra van abandonar l’Assemblea Constituent en senyal de protesta.

El raper Klay BBJ, mentrestant, va fer un concert a Hammamet. La seva cançó No pasaran (en espanyol) era el hit de l’estiu. Es tracta d’una dura crítica al Govern, amb imatges contundents de la precarietat laboral i la determinació popular. El vídeo acaba amb el raper ofegant un líder polític. Klay BBJ va ser detingut, acusat d’insultar el Govern i condemnat a sis mesos de presó. Aquesta setmana, tanmateix, un tribunal d’apel·lació ha anul·lat la sentència, en un clar senyal que la justícia té força independència.

Associacions de juristes i lletrats, grups pro drets humans, sindicalistes de la Unió General de Treballadors Tunisians, així com la patronal en ple, van unir forces a finals d’agost per forçar un canvi de rumb.

Raixid Gannuixi, líder d’Ennahda, va entendre llavors que s’arriscava a perdre el poder davant les forces laiques. El gros de la població, fins i tot els seus propis electors, el veien com el principal responsable de la feble situació econòmica i de la paràlisi política. El triomf devastador de les eleccions del 2011 difícilment es tornaria a repetir.

Gannuixi, un islamista moderat, va parar de qualificar l’oposició de contrarevolucionària. Fins i tot es va acostar a Beji Caid Sebsi, ex-primer ministre i líder del nou partit Crida Tunisiana, on han trobat refugi els antics benalistes.

El passat dia 5, Gannuixi va acceptar que Ennahda deixés el poder. El Govern –en el qual també participaven dos partits laics– donarà pas a un tecnòcrata si a final de mes les negociacions arriben on els seus líders s’han proposat. L’objectiu és que els tecnòcrates gestionin l’economia i també les deliberacions a l’Assemblea Constituent. El moviment Ennahda sembla disposat, fins i tot, a renunciar que l’islam figuri com la religió oficial de Tunísia. El paper de la dona, ara considerada com un complement de l’home, també es podrà revisar.

L’assetjament de les dones que no es vesteixen segons la tradició islàmica ha crescut. Durant el Ramadà, que va coincidir amb el mes d’agost, els vigilants islamistes es passejaven per les platges increpant les dones que no anaven tapades de cap a peus. Aquest és un dels molts obstacles que encara ha de superar la democràcia a Tunísia. És mèrit d’una societat civil molt forta que encara es pugui aconseguir.

20-X-13, Xavier Mas de Xaxàs, lavanguardia