la qualitat de l’ensenyament no depén de noves lleies sinó de la qualitat del professorat (oh, Finlàndia!)

Andreas Schleicher (Hamburg, 1964) coordina l’informe PISA, la macroavaluació de l’OCDE que mesura els coneixements dels alumnes de 15 anys dels països desenvolupats. Els resultats d’Espanya, incloent-hi Catalunya, en aquest examen sempre són mediocres. Al desembre es publicarà una nova edició i, tot i que no hi haurà grans sorpreses al rànquing, sí que quedarà clar quins governs han sabut millorar el sistema educatiu, avança Schleicher en una entrevista telefònica des de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. La majoria, diu, ho ha aconseguit sense lleis noves.

La posició d’Espanya al rànquing PISA no és de les millors. Ens hem de preocupar tant pel resultat en aquesta avaluació? Tots els sistemes educatius tenen punts forts i febles, i Espanya té marge per millorar la seva posició a PISA. El futur d’un país depèn de la qualitat de la seva educació i crec que Espanya disposa de capacitat per avançar.

Què hauria de fer Espanya per tenir una escola millor? Per començar, no pots millorar el que no veus, així que l’avaluació és molt important per detectar els punts forts i febles del sistema. No es tracta de crear rànquings, sinó d’utilitzar aquesta informació per desenvolupar eines que et permetin anar cap endavant.

I com es millora? Espanya ha fet coses molt bé. Per exemple, l’èxit educatiu aquí depèn menys de l’origen social que en altres països. Hi ha més equitat que a la majoria d’Europa, però d’altra banda hi ha diferències de nivell molt grans entre escoles d’un mateix entorn. Tampoc no s’observa una proporció gaire alta d’alumnes excel·lents. El gran repte per a Espanya és saber combinar l’equitat amb l’excel·lència.

Quines característiques comparteixen els països amb molt bons resultats en PISA? Primer, no es pot copiar el sistema educatiu d’un país, perquè cada govern ha de dissenyar el seu, però sí que hi ha coses de les quals Espanya pot aprendre. Per exemple, Corea del Sud [el número u a l’últim informe PISA] destaca per les altes expectatives que té en els seus estudiants, una fet que no passa a Espanya. Corea també atreu els millors professors perquè treballin a les escoles de contextos més difícils. I a Europa, els països amb bons resultats també ofereixen una carrera docent atractiva, que estimula el talent del professor i el premia. Aquestes són coses en què Espanya es podria fixar.

El Govern espanyol prepara una altra llei educativa, la Lomce. Cada vegada que un partit puja al poder canvia la legislació. Això suposa un gran desafiament per a Espanya. El problema no és tant fer lleis noves com l’esforç que suposa aplicar-les. No és necessari modificar les lleis constantment per millorar el sistema educatiu. Es pot avançar sense necessitat de canviar-ho tot.

Espanya ha retallat el pressupost en educació i hi ha més alumnes per classe. Així es pot millorar? Aquests aspectes són rellevants, però la qualitat del professor és més important que el nombre d’alumnes per classe. Espanya té una ràtio professor/alumne bona. I el nivell del mestre n’influeix més en el rendiment de l’alumne que la ràtio. Els països amb sistemes educatius excel·lents són els que han apostat per un cos docent de molta qualitat. I quant als diners, dins d’uns límits, és més important com s’inverteix que la quantitat. Cal saber on és necessari gastar.

Espanya no té bons professors? Sí, però pot millorar la seva formació. És necessari atreure els millors a les aules i premiar els docents de més qualitat.

10-X-13, M. Gutiérrez, lavanguardia