el laïcisme francès i el multiculturalisme anglosaxó xoquen al Québec

La identitat torna a ocupar el centre del debat polític a la província canadenca del Quebec. Aquesta vegada no és l’idioma francès, com va passar a finals dels anys setanta, quan es va aprovar la llei lingüística, ni tampoc la possible secessió, com a mitjans dels noranta, quan es va convocar l’últim referèndum...

El Govern independentista quebequès ha proposat ara una Carta dels Valors del territori que pretén prohibir als empleats públics portar signes religiosos, des de mocadors musulmans com l’hijab fins a quipans jueves o turbants sikhs.

“Ha arribat el moment de definir els nostres valors comuns. Defineixen el que som. Sentimnos orgullosos d’ells”, ha dit Bernard Drainville, ministre quebequès de les institucions democràtiques i la participació ciutadana. La proposta reprèn l’esperit del laïcisme francès, que obliga la neutralitat absoluta de l’Estat davant els signes religiosos; però xoca amb el multiculturalisme del Canadà, que busca conjugar la integració dels immigrants amb la preservació de la seva identitat cultural i religiosa.

Per als seus detractors, la Carta envia un missatge d’exclusió a les persones que pertanyen a religions i cultures que no són les dominants. Alguns veuen indicis de xenofòbia en una iniciativa que podria deixar una part de la societat fora de guarderies, hospitals i altres institucions públiques. I recorden els aldarulls al extraradi de França per argumentar que el seu model d’integració és perniciós. Els defensors de la Carta apel·len a la igualtat entre homes i dones i recorden per la seva banda els atemptats de Londres del 2005, perpetrats per britànics.

Per què, la Carta? “Entenc que els motius són polítics i el que anomenaria política identitària”, diu des d’Ottawa Andrew Griffith, ex-director general del departament de Ciutadania i Multiculturalisme del Govern canadenc. Griffith veu un intent de “reafirmar la identitat dels quebequesos francòfons que se senten amenaçats per la diversitat”. “Al Canadà anglès no tenim aquestes reaccions viscerals en els temes d’identitat perquè som majoria –afirma–. La minoria se sent més vulnerable. És una tendència natural”.

Quebec-manif-drapeau-voileL’afecció d’un sector del nacionalisme quebequès pels valors de la laïcité s’explica en part perquè aquests valors reafirmen una identitat, la francòfona, que se sent assetjada a l’Amèrica del Nord anglòfoba. El Quebec s’ha esforçat perquè els immigrants aprenguessin francès. Hi havia, en alguns àmbits, una sensació que la immigració podia diluir la identitat quebequesa, la qual cosa va portar a reglamentar-ne més que a la resta del país la via cap a la integració.

La Carta dels Valors quebequesos va més enllà de propostes anteriors que només s’ocupaven dels signes religiosos en els rangs més alts de l’Administració. La primera ministra Pauline Marois, del nacionalista Partit Quebequès (PQ), descriu el document com un pas lògic després de la desconfesionalització de les escoles durant els anys noranta. “A Anglaterra –va justificar al diari Le Devoir– es barallen i es llancen bombes pel multiculturalisme i perquè en aquella societat ja ningú no s’orienta”.

Per a Griffith, autor d’un assaig i un blog sobre el multiculturalisme, els signes religiosos s’han de permetre “mentre no interfereixin en les obligacions del servidor públic. Vaig a un hospital. La infermera em treu sang. Porta hijab. I què?”, diu. Impedir a algú treballar per a l’Estat i practicar la seva fe “exclou i ofereix menys oportunitats a les persones”.

La Carta no només topa amb la incomprensió de molta gent a la resta del Canadà. També separa la diversa Mont-real del Quebec més rural, conservador i francòfon. I ha dividit els independentistes, que en els últims anys van intentar atreure els immigrants a la seva causa i ara veuen que aquests esforços perillen. L’expulsió de la diputada Maria Mourani, d’origen libanès, del grup parlamentari del Bloc Quebequès –la franquícia independentista a l’àmbit federal– per les crítiques a la Carta evidencia l’esquinç sobiranista.

“La Carta tal com es planteja entraria en contradicció amb la Carta quebequesa dels drets de la persona, que permet expressar la pròpia fe, i amb la Carta canadenca dels drets i les llibertats –opina el politòleg Alain-G. Gagnon, professor a la Universitat del Quebec a Mont-real–. No hi veig clar com la Carta podria superar l’examen dels tribunals, al Quebec i a Ottawa”. El professor, bon coneixedor de Catalunya i pròxim al sobiranisme, diu que se sent “molt incòmode” amb la proposta. Gagnon constata la possibilitat que el Partit Quebequès perdi el suport dels nous quebequesos –els nouvinguts que s’han acostat al sobiranisme– a canvi de beneficis polítics a curt termini, com seria arribar en unes eventuals eleccions anticipades a una majoria parlamentària que ara el partit de govern no té. I un govern de majoria facilitaria la convocatòria d’un nou referèndum d’independència. Els nacionalistes van perdre l’últim, l’any 1995, per menys de 60.000 vots.

29-IX-13, M. Bassets, lavanguardia

Més d’un centenar de nens quebequesos es van quedar a la banqueta la temporada passada. La Federació de Futbol del Quebec els impedia de saltar a la gespa. Els nens eren de religió sikh i portaven el cap cobert. Els turbants, segons les autoritats esportives, representaven un risc per a la seguretat. La FIFA, afegien, tampoc no els havia aprovat.

La controvèrsia sobre els futbolistes sikhs al Quebec va anticipar el debat sobre la Carta dels Valors quebequesos i sobre el secularisme en l’esfera pública i els drets de les minories. La prohibició de jugar en lligues oficials amb turbant va exposar les diferències entre el Quebec i la resta del Canadà a l’hora d’abordar el multiculturalisme.

El cas va enfrontar la federació canadenca amb la quebequesa, que comptava amb el suport de la primera ministra de la província francòfona, la nacionalista Pauline Marois. Va provocar la suspensió durant uns dies de la Federació de Futbol del Quebec. I, segons la cadena CBC, va col·locar el Quebec a un pas de convertir-se en un “pària futbolístic”.

La FIFA va concloure el cas quan, el 14 de juny passat, va posar fi a la prohibició dels turbants als camps del Quebec. El màxim organisme futbolístic va esmentar algunes condicions: el turbant havia de ser del mateix color que la samarreta, tenir un aspecte professional i no representar cap perill per a altres jugadors.

“Ja sabíem llavors que la Carta dels Valors era a l’horitzó”,

diu per telèfon Balpreet Singh, conseller legal de l’Organització Mundial Sikh al Canadà. “La situació en el futbol no era del tot aliena a allò que passa ara”. En la tradició del laïcisme francès, la Carta de Valors quebequesos prohibeix als empleats públics exhibir signes religiosos.

Singh diu que no entén per què el Govern del Quebec llança aquesta iniciativa quan “no hi ha cap problema que s’hagi de resoldre, cap crisi a la societat, cap dada ni proves que revelin que hi ha problemes reals causats per membres de religions minoritàries que portin cobert el cap, o símbols religiosos”.

El portaveu dels sikhs al Canadà acusa el Partit Quebequès (PQ), en el poder, de desatendre assumptes com l’atur i la corrupció per a “apuntar comunitats minoritàries”. Els sikhs representen un 1,4% de la població canadenca i menys de l’1% de la quebequesa. Els turbants eren una anècdota en els camps de futbol i ho són en l’Administració.

“Els sikhs han viscut feliçment al Quebec. Hi ha una població significativa a Mont-real. No va ser mai un problema”, diu Singh. “El que ha fet el Partit Quebequès en proposar la Carta ha estat crear una atmosfera d’intolerància. I ha fet que els sikhs, que fa decennis que viuen aquí, se sentin com a estrangers, i no és el cas”.

Durant la controvèrsia, la primera ministra Marois va expressar el seu descontentament per la imatge que s’oferia del Quebec des d’alguns mitjans de comunicació com un país obtús i intolerant.

29-IX-13, M. Bassets, lavanguardia