recuperarem per fi el nostre horari? (que Franco canvià en homenatge a Hitler)

Al document aprovat ahir en el Congrés s’admet que canviar els hàbits horaris del ciutadans d’Espanya no és tasca fàcil, però es dóna per fet que en cas d’aconseguir-ho els habitants del país en sortirien beneficiats.

Els impulsors de la proposta –aprovada per 28 vots a favor i 13 abstencions (les del PSOE, Esquerra Plural i el grup parlamentari mixt)– reconeixen que “es tracta d’una tasca complexa, ja que implica una transformació dels nostres usos i costums quotidians –hores d’aixecar-se, d’ajeure’s, hores totals de son, horaris televisius, d’espectacles...–, però és innegable que els resultats ens farien convergir amb Europa en molts aspectes en els quals avui estem summament allunyats, principalment pel que fa a productivitat, competitivitat i conciliació”.

      A més d’endarrerir una hora els rellotges, el que es proposen els impulsors de la proposta és l’aprovació d’una nova llei de Conciliació a Espanya que sigui més racional amb els horaris laborals, tingui en compte la sobrecàrrega de la dona en les tasques domèstiques, consideri la jornada partida en l’àmbit escolar, faci veure als empresaris que la presència en el lloc de treball moltes hores no és sinònim de productivitat, commini els mitjans televisius a avançar l’horari dels programes amb més audiència, redueixi els horaris dels dinars, reconsideri la llibertat d’horaris als comerços i implanti els permisos parentals igualitaris.

La comissió d’Igualtat del Congrés va aprovar ahir una proposta que planteja el retard d’una hora als rellotges per marcar el mateix horari que la Gran Bretanya i Portugal. És l’hora que li correspondria a Espanya, que si prospera aquesta iniciativa adquiriria el fus de Greenwich. Ara els rellotges d’aquest país marquen el mateix horari que Alemanya o Itàlia, cosa que no li correspon per la seva ubicació geogràfica.

L’evidència que Espanya va una hora avançada ningú no la discuteix. “El món està dividit en 24 zones o fusos horaris i a cada fus hi ha una hora màxima de diferència entre un punt i un altre. Espanya s’ubica al fus horari europeu occidental dels tres que hi ha a Europa (occidental, central i oriental), però els rellotges d’aquest país marquen el fus horari central, que és el que correspon a països com Alemanya o Itàlia”, afirma Jos Collin, col·laborador extern del Centre Internacional Treball i Família de l’Iese Business School, i que és un dels experts consultats per la subcomissió creada en la comissió d’Igualtat del Congrés per abordar aquest assumpte. Una situació que perdura des de la Segona Guerra Mundial, quan Franco va decidir, el 1940, que els rellotges d’Espanya marquessin la mateixa hora que els de l’Alemanya de Hitler. La Gran Bretanya va fer el mateix, però el 1945 va endarrerir els rellotges una altra vegada una hora i va recuperar l’horari que li correspon. Espanya ja no va fer aquest pas i des d’aleshores la proposta que ahir es va aprovar al Congrés (el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va afirmar que en aquesta ocasió no oblidaran la petició “en un calaix”) s’ha plantejat en innombrables ocasions, però mai ha prosperat ni ha generat grans debats polítics.

Els diputats del Congrés hauran de valorar ara si el retard d’una hora als rellotges pot aportar beneficis a l’economia espanyola o no. La comissió d’Igualtat que ha llançat la proposta no s’ha endinsat en aquest aspecte. Però el que sí que tenen molt clar els impulsors de la iniciativa, després de consultar molts experts en la matèria, és que el simple fet d’endarrerir una hora els rellotges ajudaria a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Encara que per assolir aquestes millores, a més de canviar l’horari, caldria trencar amb molts dels hàbits d’una societat, com l’espanyola, que sembla mirar molt poc el rellotge.

Ignacio Buqueras, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització d’Horaris a Espanya, recomana des de ja fa molts anys que “l’horari diari ha d’estar dividit en vuit hores per treballar, vuit per descansar i set o vuit per a les activitats diverses de cada dia”. Endarrerir una hora els rellotges podria ajudar a aconseguir aquest objectiu, però caldria canviar també els hàbits alimentaris. Buqueras ha proposat a aquesta subcomissió un esmorzar fort a casa, entre les 6.30 i les 7.30, un dinar lleuger entre les 12.30 i les 14.00 hores “com a màxim” i un sopar suficient entre les 19.30 i les 20.30. “Aquest és l’horari de la majoria dels països de la Unió Europea i el que feien també els nostres pares o avis”, recorda Ignacio Buqueras.

El que no és acceptable, per gairebé cap dels experts consultats pels impulsors d’aquesta proposta, és que a Espanya es continuï parant més de dues hores per dinar i que s’arribi a casa ja entrada la nit. Al document aprovat ahir al Congrés la subcomissió que l’ha elaborat destaca que, si s’avança una hora el rellotge i es canvien alguns hàbits, es disposaria de “més temps per a la família, la formació, la vida personal, el lleure, i s’evitarien temps morts durant la jornada laboral diària”.

27-IX-13, J. Ricou, lavanguardia

 

 

 

 

RETORNAR A GREENWICH (pdf, 27 pgs, clicant imatge)

 

 

 

 

 

exposició del pdf (youtube, 23'29'')