el sistema escolar balear manté el pols a l’enginyeria lingüística del Govern Bauzá

La polèmica per la implantació del trilingüisme ha augmentat les dissensions al si del PP balear. L’àmplia majoria absoluta de què gaudeix el partit en les principals institucions no ha impedit que hi hagi hagut mostres de disconformitat amb el calendari d’aplicació del trilingüisme, si bé la ruptura de la disciplina de vot es circumscriu de moment a l’àmbit local.

En les últimes setmanes, una desena de municipis de Mallorca han aprovat mocions contra el decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) amb vots favorables o abstencions de regidors del PP. Els desobedients es concentren a la Part Forana de Mallorca (tot el territori fora de la capital), una àrea on tradicionalment el català ha gaudit d’un ampli ús social. Una situació que contrasta amb l’àrea metropolitana, on hi ha més immigració i el pes del castellà és notable.

Un dels alcaldes que ha manifestat més explícitament les esmentades diferències és Bartomeu Cifre, primer edil de Pollença. En declaracions dilluns passat a Cadena Ser, va assegurar que “hi ha hagut una precipitació en l’aplicació i prova d’això és que s’ha mobilitzat la societat civil”. Cifre va explicar que la realitat dels pobles de Mallorca “és molt diferent a la que es pot viure des d’un despatx” i que en aquests nuclis “no hi havia un problema social en l’àmbit lingüístic”.

La disconformitat dels dirigents del PP locals ha quedat patent en municipis mallorquins com Sa Pobla, Banyalbufar, Llubí o Lloret de Vistalegre. Tanmateix, on l’oposició s’ha fet més evident ha estat a Eivissa. Diversos líders del PP d’aquesta illa, inclòs el president del Consell Insular, Vicent Serra, han apel·lat als responsables del partit a Palma perquè accedeixin a negociar amb els convocants de la vaga. Tanmateix, els diputats eivissencs van mantenir ahir la disciplina de vot en el Parlament.

Al PP, la versió oficial és que la majoria d’alcaldes “estan d’acord” amb el TIL. Per això, aquests últims dies els han convocat a diverses reunions per fer pinya i projectar una imatge d’unitat.

25-IX-13, E. Carranza, lavanguardia

El Govern balear continua endavant en la implantació del polèmic decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) malgrat l’oposició multitudinària de la comunitat educativa. La implantació definitiva d’aquest sistema va quedar consumada ahir amb la preceptiva convalidació de la norma al Parlament, on el PP va fer valer la seva folgada majoria absoluta. Els 34 diputats conservadors van anul·lar els 24 vots negatius de l’oposició, mentre davant la Cambra entre 4.000 i 5.000 persones, segons els sindicats, protestaven contra aquesta política educativa.

La d’ahir va ser una jornada tensa en el Parlament. La validació del TIL es va endarrerir fins al migdia i va acabar entrada la tarda després d’un debat enverinat. L’oposició va forçar la votació nominal dels diputats, amb l’esperança de buscar algun desmarcatge entre els membres més moderats del PP, cosa que no va succeir.

Els conservadors van tornar a defensar la idoneïtat de la norma i dels temps d’implantació. “El decret del TIL no està en discussió, és plenament vigent i s’aplicarà en el 2013”, va concloure la consellera d’Educació, Joana Maria Camps. Els portaveus dels grups de l’oposició, PSOE i MÉS, van anunciar que derogaran la norma si accedeixen al govern en les eleccions autonòmiques del 2015.

Les postures entre el Govern i els organitzadors de la vaga indefinida continuen enfrontades. No obstant això, l’Executiu ha mostrat el primer gest des de l’inici de la protesta: accepta negociar l’aplicació del decret per al curs 2014-2015, però no ara. Els sindicats són escèptics davant l’oferiment, que es materialitzarà aquesta tarda a la taula sectorial d’Educació, ja que el nucli del conflicte té a veure amb l’aplicació per a aquest mateix any. A més, recorden, la justícia va suspendre el calendari d’aplicació del decret i unes instruccions posteriors per a aquest curs.

En els últims dies, sindicats i oposició han anunciat una bateria de recursos contra el TIL davant instàncies com el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) o el Tribunal Constitucional. S’espera que aquests dies el primer es pronunciï sobre les al·legacions de les centrals sindicals a l’últim decret llei que el Govern va aprovar in extremis per esquivar una primera resolució adversa. La intenció dels recurrents és que la justícia suspengui l’esmentada norma i que, amb això, s’acabi gran part de la confusió jurídica que hi ha ara en els centres.

Amb el futur del sistema pendent dels tribunals, l’activitat a les aules continua majoritàriament paralitzada per setè dia consecutiu. La incidència de la vaga va experimentar ahir un repunt, segons els sindicats, i va arribar entorn d’un 67% de participació. El Govern, al contrari, la va rebaixar al 15%. Els professors han organitzat torns rotatoris per poder mantenir la incidència de la vaga. Alhora, es prossegueix amb les accions coordinades amb els pares perquè els alumnes no vagin a classe. El Govern va tornar a insistir ahir en els perjudicis que la protesta està suposant per als alumnes i va criticar que es posi els nens “al mig” del conflicte.

El pas dels dies ha accentuat la solitud del Govern, que ha trobat l’oposició dels experts en matèria de llengües i ensenyament als seus plans . La Universitat de les Illes Balears (UIB) va denunciar ahir en un comunicat la “precipitació” en la implantació del trilingüisme i que no hi hagi “garanties que la formació dels professors sigui adequada”. Per part seva, el Consell Escolar de les Balears, màxim òrgan consultiu en l’ensenyament no universitari, reclama el Govern que iniciï un diàleg amb la comunitat educativa.

En els últims dies el moviment ha rebut el suport de diverses personalitats com Lluís Llach, Miquel Barceló o Maria del Mar Bonet. Alguns d’ells han donat obres per a la “caixa de resistència” de la vaga, que suma ja 107.000 euros i que es preveu utilitzar principalment a partir de la setmana que ve.

Fins ara, la Plataforma Crida, una entitat que agrupa docents, pares i alumnes en defensa de l’educació pública, ha aconseguit vendre més de 20.000 unitats de la samarreta de la marea verda. S’espera que la xifra augmenti significativament aquests dies en vistes a la manifestació convocada per a diumenge vinent i que els sindicats esperen que sigui massiva.

25-IX-13, E. Carranza, lavanguardia

Verónica Hernández, miss Balears l'any 2009 Verónica Hernández, miss Balears l'any 2009

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, no només ha canviat la plana major del seu govern mitjançant canvis de consellers. També ha aprofitat per introduir canvis en el departament de Presidència, que inclouen la contractació de Verónica Hernández, de 25 anys, que va ser Miss Balears l'any 2009. Hernández cobrarà 50.023 euros anuals, als quals cal sumar les dietes.

Hernández és llicenciada en periodisme i en comunicació audiovisual, estudis que va acabar l'any passat. La nova cap de la secretaria de Presidència balear, segons publica el dBalears.cat, "va realitzar part dels seus estudis de disseny a Munic, per la qual cosa domina l'alemany, a banda de l'anglès. Ha realitzat diversos cursos de disseny i de màrqueting en línia a través de la Fundació AFIM i la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid".