malpaso

Fins i tot en les crisis més profundes i en les societats més descompostes, es produeixen naixements, i solen ser tinguts en compte com a mesurador de l’esperança col·lectiva. El món editorial n’assistirà a un, a començaments del mes que ve, quan arribin a les llibreries els primers títols de Malpaso, un nou segell independent en castellà amb seu a Barcelona.

El catàleg del seu primer trimestre és, sens dubte, atractiu. D’una banda, el literari, la segona novel·la d’Eduardo Lago, Siempre supe que volvería a verte, Aurora Lee –la primera, Llámame Brooklyn va ser premi de la Crítica 2006–; i els relats pòstums de Kurt Vonnegut, La cartera del cretino. D’altra banda, el de la no-ficció, a la col·lecció Ensayo Combate, No pasarán. Contra la econo--

mía caníbal, del sindicalista francès (nascut espanyol) Édouard Martin, que va saltar de la seva infantesa a Sierra Nevada a una vida adulta negociant amb Sarkozy i la patronal gal·la; a la col·lecció Cultura Popular, les memòries de les condemnades Pussy Riot (Desorden púbico) i les de Johnny Ramone (Commando); i també altres memòries, de bevedor, firmades per Kingsley Amis (el pare de Martin), Sobrebeber. Rere tota aquesta oferta, s’amaguen les arts de dos editors amb experiència: Julián Viñuales (ex-Global Rythm) i Malcolm Otero (ex-Barril & Barral, exRBA, ex-Destino), que són, respectivament, publisher i director editorial de l’invent. L’amo –o accionista àmpliament majoritari– és l’empresari mexicà Bernardo Domínguez C, que es manté de moment al marge dels focus públics.

Els nois de Malpaso són pioners en una mesura que la lògica indica que s’haurà d’anar estenent tard o d’hora: la compra del llibre en paper té inclosa la descàrrega de l’edició electrònica.

Res no pot aturar la vida. Ja ho diuen ells, parafrasejant Joyce, en la cita que obre el seu primer butlletí de novetats: “Els errors són els portals del descobriment”. Benvinguts.

17-IX-13, Xavi Ayén, lavanguardia