perquè no sabem anglès després de 12 anys d’assignatura obligatòria?
- quan l’Executiu passa per sobre del Judicial, per a fer enginyeria lingüística
El que ha passat a Balears en aquest inici de curs fa pensar. El Govern de Bauzà vol una escola plurilingüe, o almenys això diu. No és que això sigui dolent, al contrari. Que els nens surtin de l’ESO dominant el català, el castellà i l’anglès és un objectiu davant el qual difícilment es pot estar en contra. Bauzà s’ha estavellat contra la paret educativa perquè ha pres la via de les presses i la imposició. El problema és que el seu discurs ha perdut així tota credibilitat en deixar al descobert que el seu interès real és que es parli menys en català.
Ara que a Catalunya començarem a provar de debò el plurilingüisme, Rigau hauria de tenir els ulls ben oberts a l’experiment Bauzà. Els estudiants a Balears rebran en anglès assignatures troncals, encara que no les entenguin ni en castellà ni en català. Bauzà ha passat el corró i no ha deixat que siguin els claustres els que elegeixin ni les matèries ni el ritme.
A Catalunya, sense nou conflicte a la vista per la immersió lingüística, el model és un altre. Aquí els nens, i de moment només els de 50 centres educatius de primària i secundària, rebran “unitats de contingut de matèries no lingüístiques” en anglès, per exemple, a la classe d’educació física. Si funciona, el pla s’estendrà a tots els centres i es farà en anglès fins i tot un 18% del currículum. El 2018 la meitat dels alumnes haurien d’assolir el nivell B1 –una mica per sota del First Certificate– quan acabin l’ESO.
Dues experiències diferents, un mateix dubte: tenen els docents prou preparació? El propietari d’un First Certificate o equivalent està capacitat per impartir una assignatura en anglès a xavals d’ESO i batxillerat? La resposta de Bauzà i Rigau és que sí. Però de quin anglès parlem?
Tots hem patit professors que creiem que ensenyaven en suahili. És clar que hi ha hagut millores en els darrers anys, encara que tíbies tenint en compte els resultats. Seria injust negar els esforços d’una part del professorat en millorar la seva formació, però el B2, el mínim que s’exigeix, no deixa de ser un nivell mitjà. Permetin-me, mediocre. Res a veure amb el títol en Filologia Anglesa, l’Advanced o el Proficiency, que acrediten un domini de la gramàtica i la pronunciació.
És obvi que no tota la culpa és del docent. No n’hi ha prou amb les tres hores setmanals del currículum actual, l’anglès resulta difícil per als parlants de llengües romàniques i és un gran error permetre que quan l’alumne surt de l’escola no tingui cap altre contacte amb l’idioma en el seu entorn. Fins i tot sent tot això cert, no explica que un de cada quatre estudiants acabi l’ESO sense el coneixement mínim. Si l’escola vol ser trilingüe, que comenci per identificar l’arrel del problema. L’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, també deia que dominava l’anglès i ja coneixen el seu discurs de Buenos Aires.
12-IX-13, S. Quadrado, lavanguardia