quan l’Executiu passa per sobre del Judicial, per a fer enginyeria lingüística
El conflicte generat per la implantació del trilingüisme va camí de convertir-se en un dels més greus dels que es recorden en l’ensenyament a les Balears. Ahir, en només unes hores de diferència, es van succeir dues decisions de gran transcendència. A primera hora del matí es coneixien dues resolucions judicials que anul·laven el calendari d’aplicació d’aquest sistema, per ser nul de ple dret i haver-se aprovat sense la supervisió dels agents socials. Al migdia, el Govern de José Ramón Bauzá anunciava un decret llei urgent per mantenir la seva entrada en vigor, desatenent els jutges i provocant un ampli rebuig en sectors socials i educatius.
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha estimat en part els recursos dels sindicats STEI i UGT, que havien impugnat el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), al·legant defectes procedimentals i perjudicis per a professors i alumnes per la precipitació en la seva aplicació. Els magistrats no entren en el fons de la qüestió, limitant-se a assenyalar que els models plurilingües estan àmpliament reconeguts per diverses normatives a Espanya. Tanmateix, tomben l’estructura jurídica construïda pel Govern per a la posada en marxa.
El tribunal retreu a l’Executiu que les dates d’implantació per a aquest curs, que afectaven tres nivells de primària i un de secundària, es concretessin amb un simple annex al decret, en lloc d’un instrument jurídic de rang superior que permetés opinar a les entitats. Subratllen que la norma, “de transcendental importància per a tots els agents de la comunitat educativa”, s’ha aprovat sense negociació col·lectiva i sense haver consultat amb el Consell Escolar de les Balears i el Consell Consultiu. Aquest últim òrgan, compost per experts juristes, ja va advertir irregularitats en la reglamentació. El TSJIB afegeix sobre això que “el fi no justifica els mitjans”.
El Govern de Bauzá, que s’ha mostrat implacable en l’aplicació del trilingüisme, va decidir mantenir el procediment, que ara els magistrats censuren. En una de les dues interlocutòries, es reconeix que la suspensió “produeix perjudicis per a la comunitat educativa”, si bé s’apunta que “majors i més greus danys es deriven del manteniment de l’aplicació de l’annex”. En les dues resolucions hi ha hagut un vot particular discordant amb la posició majoritària del tribunal.
La consellera d’Educació, Joana Maria Camps, va reconèixer únicament un “error procedimental” i va defensar l’aprovació d’un decret in extremis per solucionar les deficiències i mantenir el TIL. “Tot ho fem pels nostres nens i per millorar les seves competències lingüístiques”, va adduir Camps, que va negar que l’Executiu pretengui esquivar la Justícia. Tanmateix, amb el nou marc aprovat ahir, s’evita l’obligació de consultar amb els agents socials. A més, s’aclareixen punts de l’articulat que havien generat confusió. Sindicats, entitats civils i partits de l’oposició van denunciar ahir “l’autoritarisme” del Govern i van exigir la dimissió de Camps.
La decisió del Govern ha caldejat l’ambient al sector docent, que manté la convocatòria de vaga indefinida als centres no universitaris a partir del proper dia 16, tres dies després de l’inici de curs. Unes 10.000 persones estan cridades a secundar les aturades després de la convocatòria doble dels sindicats STEI i CC.OO. i de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. Dimecres passat, un 95 per cent dels 903 professors que van votar en assemblees, van donar el seu suport a la vaga; prèviament, més de 5.000 havien donat suport a la consulta. El col·lectiu denuncia la precipitació amb el trilingüisme, l’augment de les ràtios i la suspensió de feina i sou de tres directors d’escoles de Menorca.
7-IX-13, E. Carranza, lavanguardia