forçats a l’assassinat dels més estimats, a l’uxoricidi, per la prohibició del suicidi assistit

Un home de 86 anys va matar a primera hora del matí d’ahir la seva dona, de 83, a ganivetades al pis que compartien a la localitat asturiana de Piedras Blancas, a prop d’Avilés, i després es va suïcidar llançant-se pel terrat del seu domicili. Encara que al principi es va indicar que es tractava d’un cas més de violència de gènere, en les hores posteriors la hipòtesi principal apuntava que l’homicidi va estar motivat per la greu malaltia que patia la dona, que estava postrada al llit des de feia més de set anys perquè tenia alzheimer. No és el primer cas, a més, a Espanya, en el qual una persona mata la parella perquè està greument malalta, sense que consti en les estadístiques com a crim masclista.

Malgrat que el matrimoni tenia una filla que anava cada dia a ajudar el matrimoni a aixecar-se i a preparar l’esmorzar, veïns del poble comentaven ahir l’escassa atenció en matèria de suport a la dependència que tenia la parella, ja que la llei molt difícilment presta ajuda a aquest tipus de malalts.

Aquesta circumstància va ser comentada negativament en saber-se la notícia per responsables d’organitzacions vinculades a la prestació per dependència, que critiquen les importants retallades pressupostàries que estan patint aquest tipus de prestacions.

El gendre dels avis, que va anar a visitar-los, es va trobar el seu sogre mort a l’asfalt i la seva sogra al seu dormitori amb ferides mortals d’arma blanca. Uns minuts abans, al voltant de les vuit del matí, agents de la policia havien arribat al lloc dels fets després d’haver rebut una trucada que alertava de la presència del cos inert d’un home al mig del carrer.

   La residència on vivia el matrimoni és una zona de classe mitjana de Piedras Blancas. L’home estava jubilat des de feia més de quinze anys i estava totalment dedicat a la cura de la seva dona. Fonts veïnals van indicar que l’home ja estava molt esgotat de cuidar diàriament la seva dona, però mai no havia esmentat la possibilitat d’estalviar-li més patiments. Pel que sembla feia un any aproximadament que no sortia de casa. La dona estava en una fase molt avançada de l’alzheimer i ja feia bastant temps que no reconeixia els seus familiars.

18-VIII-13, V. González, lavanguardia