BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Suicidi, alzhèimer i violència burocràtica", Marcelino Laruelo Roa

 

El gran escriptor austríac Stephan Zweig es va suïcidar juntament amb la seva dona mitjançant la ingesta massiva de barbitúrics. Els cadàvers van ser trobats al llit de la seva casa de Petrópolis, prop de Rio de Janeiro. Uns dies abans de tan tràgica decisió, els japonesos havien conquerit Singapur i inflingidt la major derrota de tots els temps als britànics. I tot apuntava al fet que el món anava a caure sota la fèrula de les dictadures feixistes. Des de feia anys, mentre Europa es destruïa a si mateixa, els Zweig havien hagut d'anar saltant d'un país a un altre per tractar de preservar la seva llibertat i la seva dignitat intel·lectual, els seus béns més preuats. Els va semblar que era massa patiment per a unes persones ja majors i privades de la pàtria de la llengua i la cultura. I van prendre la seva decisió.
 
   L'alzheimer i altres disfuncions mentals que afecten a tant d'ancians són malalties que evolucionen d'una forma terrible, tant per als afectats com per als familiars i afins, i les persones que conviuen amb ells. La realitat no és la que ens pinten a les televisions en ocasió de qualsevol “dia de”, quan es difonen les imatges d'ancians feliços jugant al parxís o entretenint-se amb dibuixos. En l'avanç de la malaltia, comencen arrencant-se els botons de la roba i acaben arrencant-se les seves pròpies dents, fan les seves necessitats per si, es resisteixen a menjar i beure, poden passar-se la nit donant crits i esgarrapant les parets… No és només que no recordin, és que no raonen, ni entenen ni comprenen.
 
En temps passats, tots els malalts romanien a les seves cases, fins que sanaven o morien. La creació dels hospitals, vaga dir-ho, va ser un avanç ja llunyà de la humanitat amb el qual es proporcionava una millor atenció mèdica, en un ambient més higiènic i amb una alimentació més adequada, al mateix temps que s'evitava el contagi.

L'alzheimer és una malaltia, no un assumpte de malestar o benestar social. L'alzheimer i altres alteracions mentals que afecten a tant d'ancians han de ser atesos per la Sanitat, doncs es tracta de malalts, i de malalts de malalties molt greus, degeneratives i sense cura. No es pot tolerar l'estafa massiva que les residències d'ancians hagin mutat en una mena d'“hospitals clandestins”. Un país, com Espanya, que manté destacades tropes en llocs remots d'Àsia, que organitza expedicions a l'Antàrtida, que manté esportistes d'elit i els futbolistes més cars del món, que participa en l'aventura espacial i viatja en alta velocitat, no pot permetre que els ancians que han tingut la desgràcia de tenir alzheimer o malalties similars es vegin sotmesos, a més, a patir l'evident discriminació sanitària, el maltractament i el saqueig de les seves pensions i estalvis, tot això promogut i emparat pels poders públics.

Quan Stefan Zweig i la seva dona es van suïcidar i la policia va descobrir els seus cadàvers, ni al més obtús se li va ocórrer dir, ni al més sensacionalista publicar, que tan tràgica, lamentable i trista decisió era un acte de “violència masclista”. Una persona de vuitanta-sis anys està perquè el cuidin a ell, máxime en un país amb sis milions d'aturats i tota la joventut sense ocupació. Quan un celador va matar amb lleixiu a onze ancians, un darrere l'altre, d'una residència d'Olot, no van sortir aquests hipòcrites amb cap “condemna” ni, molt menys, van adoptar cap mesura de vigilància i protecció, de la mena de les que tenen als seus despatxos i cases, perquè actes similars no poguessin repetir-se a les residències d'ancians d'Astúries.

És per tot això que, des de l'Oficina de Defensa de l'Ancià inerme per alzheimer i altres demències, si alguna cosa cal condemnar és la “violència burocràtica” i la neciesa dels governants que aboca als ancians, i no només als ancians, a prendre decisions dramàtiques i irreparables. Perquè tan alt grau de desesperació no és sinó una mostra del sistema i societat inhumanes i invivibles que des del poder tracten d'imposar-nos.

Per Marcelino Laruelo Roa
Oficina de Defensa de l'Ancià inerme per alzheimer i altres demències.

20-VIII-13, internet