(silenciada i amagada) dualisexualitat: Estats Units, malament; Regne Unit, bé
“Als EUA se’ls aplica cirurgia, perquè creuen que els facilitarà la vida.
M’interessava aquesta contradicció: els pares mutilen un fill moguts per l’amor.
Els hospitals britànics fan el contrari: prohibida la cirurgia, és una agressió innecessària.
Es pot esperar a veure què vol fer aquesta persona d’adult.
Aquesta gent és així i cal acceptar-la. No és cap disminució”.
A partir del novembre la llei alemanya permetrà als pares deixar en blanc la casella “sexe” en omplir un certificat de naixement. La possibilitat s’ha pensat per incloure els nens que neixin amb característiques sexuals hermafrodites, és a dir, alhora masculines i femenines, que no permeten una classificació clara.
Les anomalies genitals i diverses variants d’inter-sexualitat afecten en diversa mesura fins a un de cada 2.000 nens, d’acord amb un informe de l’American Journal of Human Biology. En alguns casos aquestes anomalies poden portar confusió o suscitar dubtes sobre el sexe d’un nen. Segons dades estudiades per la premsa alemanya, a Alemanya es produeixen anualment uns quatre-cents casos de nens el sexe dels quals no pot ser definit clarament pel metge en el moment del naixement.
El canvi legislatiu s’ha fet a través d’una esmena introduïda al Codi Civil, després que el tribunal constitucional alemany creés jurisprudència en sentenciar que si una persona “sent profundament i així ho viu” un sexe determinat, pugui triar per si mateixa la seva identitat sexual.
Aquesta novetat permetrà a la gent de sexe indeterminat no ser classificada prematurament com a home o dona, circumstància que ha donat lloc a molts traumes i desgràcies personals, sinó decidir per si mateixa el tema una vegada hagi aclarit la seva identitat com a ésser adult i reflectir-ho així al seu certificat de naixement.
Així mateix, la llei també preveu la possibilitat de mantenir aquest aspecte indefinit, fet que ha portat alguns mitjans d’informació a utilitzar perio-dísticament el terme “tercer sexe”, del qual Alemanya seria país pioner a Europa.
Altres països, com ara Austràlia i Nova Zelanda, van introduir el 2011 i el 2012, respectivament, la possibilitat de no especificar el sexe del nounat al certificat de naixement, pel procediment de ratllar la casella corresponent amb una lletra X. La ministra de Justícia i alguns observadors auguren que aquesta novetat implicarà altres reformes.
21-VIII-13, R. Poch, lavanguardia
La britànica Abigail Tarttelin (Grimsby, 1987) respon a les preguntes amb una convicció i gestualitat que fa fàcil endevinar que, a més de narradora, és actriu professional (cinema, teatre, televisió...). Ha passat per Barcelona per presentar la seva segona novel·la, El chico de oro (Bruguera), protagonitzada per un adolescent hermafrodita o, més ben dit, intersexual, perquè, com l’autora aclareix, “la paraula hermafrodita ens remet a una criatura mítica amb els dos sexes alhora i capaç d’autofecundar-se, però no és gaire exacta per parlar de persones que viuen avui dia, amb normalitat”. La intersexualitat és molt menys èpica: es tracta d’una discrepància entre el sexe cromosòmic amb les gònades i els genitals, cosa que dibuixa una àmplia casuística de característiques masculines i femenines en una mateixa persona; la més vistosa és la que fa coincidir una obertura vaginal amb un òrgan erèctil.
La idea la va tenir després de veure XXY, una pel·lícula sobre el tema de l’argentina Lucía Puenzo. “Aquell estiu també havia llegit Sólo para mujeres de Marilyn French i Middlesex de Jeffrey Eugenides. M’interessava situar un intersexual en una família normal, anant a l’institut, i que a més fos un noi atlètic i molt atractiu, perquè en la ficció solem veure’ls en entorns llunyans, disfuncionals o mítics; jo el volia accessible”. Diversos personatges –entre ells, el Noi d’Or, en Max– narren la història en primera persona.
De seguida es va adonar del següent: “La investigació sobre el tema no m’aportava gran cosa, perquè jo volia mostrar en Max no tant en funció del seu sexe, sinó com a ésser humà, oblidar-me del gènere. És un llibre sobre ser diferent, el menys important és la causa”. L’obra planteja el debat sobre la possibilitat d’escollir el sexe com a adult. “La identitat sexual ve més definida socialment i culturalment que pels gens. Ens imposen clixés sobre el que hem de fer”.
De vegades són les societats més sofisticades les que tenen més prejudicis. “Vaig créixer en un medi rural conservador –continua–, i allà la majoria dels meus amics eren nois i no hi havia cap diferència entre nosaltres. Quan ens vam traslladar a Londres va ser un xoc, perquè, pel que sembla, el meu gènere marcava una frontera radical entre els nois i jo: m’havia de comportar d’una manera nova, i vaig començar a experimentar la intimidació sexual i l’agressió per part dels nois. Al llibre, en Max creix com a noi, però quan comença a ser maltractat, entén què és la subjugació i emergeix la seva part femenina”. Hi ha una escena molt dura, la de la violació, però l’autora creu que “no és correcte explicar una cosa així de passada”.
Saber quants intersexuals hi ha al món és difícil. “Es diu que una persona de cada 2.000, ja que és l’estadística dels hospitals nord-americans amb equips d’assignació de sexe, però no té en compte la majoria que no presenta òrgans externs tan ambigus perquè el sexe l’hagi de decidir el metge. Tenint en compte els graus menors, seria l’1%”.
La novel·la també mostra el debat sobre la cirurgia. “Als EUA se’ls aplica, perquè creuen que els facilitarà la vida. M’interessava aquesta contradicció: els pares mutilen un fill moguts per l’amor. Els hospitals britànics fan el contrari: prohibida la cirurgia, és una agressió innecessària. Es pot esperar a veure què vol fer aquesta persona d’adult. Aquesta gent és així i cal acceptar-la. No és cap disminució”.
Per què s’ambienta en un institut, on suportar la marginació sembla encara més difícil? “Sí i no –respon–, perquè alhora és un moment en què tot canvia. A aquesta edat tots ens sentim diferents i ens espanta saltar al món adult”.
21-VIII-13, X. Ayén, lavanguardia