assalt a la Biblioteca d’Alexandria: primer foren els cristianistes, ara, els islamistes

No era la primera vegada, però probablement tampoc no serà l’última. El 14 d’agost, mentre morien gairebé 700 seguidors de l’enderrocat president Muhammad Mursi al Caire, un grup marxava dispers als voltants de la Biblioteca d’Alexandria per manifestar el seu descontentament contra el govern interí del general Abdul Fattah al-Sissi.

Alguns bibliotecaris havien estat advertits de possibles incidents impulsius; el 2011 ja van haver de protegir el lloc utilitzant escuts humans per salvar les lleixes de la depredació durant 18 dies que es van fer molt llargs. Una mesura extrema que no s’ha pogut repetir aquests dies perquè sempre la sorpresa és òrfena i avui predomina una enorme divisió entre els treballadors i el director, Ismail Serageldin, una autoritat que va sobreviure a l’ensorrament de Hosni Mubarak.

Tot va succeir un dimecres càlid, amb una lleu brisa; a Egipte hi havia 83 milions d’habitants polaritzats i desconcertats davant el rumb incert que havia pres la transició política que va començar a la plaça Tahrir i va omplir d’esperança els admiradors de la primavera àrab, convertida ara en un estiu sagnant.

Als carrers d’Alexandria, la segona ciutat més important, arribaven notícies dels enfrontaments a la capital i altres regions, mentre la ràbia acumulada augmentava; ja se sabia que algunes fraccions, en revenja, havien calat foc a 23 monestirs i esglésies de cristians coptes als districtes de Delga, Deir Mawas i Al-Minya. A Suez van cremar les escoles catòliques i franciscanes; a Luxor, botigues amb objectes cristians. El preludi d’una guerra civil, religiosa, ètnica, com la de Síria o Mali.

Després d’un primer intent fallit, al vespre va succeir l’inevitable quan es va saber que algunes mesquites com la de Rabaa alAdawiya cremaven en flames i una multitud va començar a vandalitzar la moderna edificació de la Maktabat en-Iskandariya o Bibliotheka Alexandrina; van pintar grafitis als murs, van traspassar la plaça central, van trencar els quioscos de les llibreries pròximes, van arribar a la sala de conferències, van destrossar el que van trobar al seu pas i després van començar a llançar pedres contra els vidres de l’entrada.

Contra tota lògica, l’eco va precedir el crit; alguns policies van caure ferits i llavors va ser possible entendre que alguns manifestants estaven disparant i van provocar el pànic fins que les forces de seguretat van poder aturar els disturbis i van impedir que es cremessin les col·leccions.

Ja a la matinada només quedava una biblioteca fantasma, envoltada per blindats antimotins, centenars de policies, i les instal·lacions tancades, plenes de runa, fum, pedres i vidres.

Un comunicat de la direcció del centre va lamentar que l’onada de violència afecti “una institució neutral” afirmant que “l’heroic comportament del personal”, juntament amb la policia, ha protegit l’edifici “de la irracionalitat”.

A la ciutat, entusiastes seguidors van esclafir a plorar pensant en el que podia passar i que, per desgràcia, pot continuar passant, perquè la lluita tot just ha començat i la desestabilització és més gran sense mitjancers ni diàleg. De fet, la confirmació d’una mala notícia va ser la denúncia del dia 15 d’agost que va fer el ministre del consell d’antiguitats, Muhammad Ibrahim, que va assenyalar que el Museu Malawi havia estat saquejat, arrasat i que n’havien extret béns culturals increïbles. Segons la informació de fonts d’Interpol, bandes criminals globals aprofiten la situació per fer saquejos massius d’antiguitats als assentaments, com ja van fer a l’Iraq, Síria, el Iemen i l’Afganistan.

El temor que existeix no és infundat perquè, a més, Egipte, a la seva manera, és una antologia de la història de la humanitat. D’Egipte van sortir, igual que va partir Moisès cap a l’exili, els papirs per divulgar Homer i Aristòtil; d’allà va venir la creació del còdex. A Egipte es va traduir al grec la Bíblia i se’n va elaborar la primera versió canònica. A Egipte es va mesurar la mida de la Terra i Ptolemeu va proposar el model de l’univers que es va mantenir vigent fins a Copèrnic...

Una altra raó per a la cautela i la suspicàcia és el passat recent de devastació. El 18 de desembre del 2011 va ser incendiat l’edifici de l’Acadèmia de Ciències, que acollia 200.000 materials des del segle XVIII i obres com Description de l’Égypte.

L’agressió recent contra la nova Biblioteca d’Alexandria no ha estat tan sols contra una institució, sinó contra una concepció sobre el coneixement compartit que avui té el seu millor reflex a internet. L’actual estructura, oficialment inaugurada el 2002, va ser un homenatge concebut entre el poble egipci i la Unesco a la singular biblioteca que hi va haver a la ciutat que retia homenatge al conquistador Alexandre el Gran, que va ser la més famosa i la més gran durant segles.

També, és veritat, va ser un dels llocs més perseguits i atacats en totes les seves etapes. La primera biblioteca va ser creada per Demetri de Falèron al segle III a. C. En un primer moment el rei Ptolemeu va creure que podia reunir 500.000 rotllos de papir, però aquest magnífic esforç va ser enfosquit per una successió interminable d’incendis o assassinats: el fundador va ser assassinat, així com la bibliotecària i matemàtica Hipàtia.

18-VIII-13, F. Sáez, lavanguardia