feta la llei,... els qui la fan se la refreguen per l’entrecuix
Com va poder Luis Bárcenas mantenir oculta una doble comptabilitat del PP durant 20 anys? D’on sortien els diners per als presumptes pagaments de sobresous en negre? Per què ni el Tribunal de Comptes ni Hisenda no van detectar res d’irregular? La gravetat de les actuacions confessades davant el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz no només posa en un compromís el partit de Mariano Rajoy, sinó que deixa en dubte l’alambinada legislació sobre el control de les administracions públiques i els partits. La prova fefaent és l’augment de la preocupació ciutadana per la corrupció i la percepció de la classe política com a problema. Davant el sotrac dels casos de corrupció a l’arquitectura institucional, tant el Govern de Rajoy com la resta de formacions advoquen per normes i controls més estrictes. No obstant això, un repàs a la legislació vigent revela que la clau no està en més lleis, sinó a complir-les.
A PAS DE TORTUGA
Cinc anys de retard en el Tribunal de Comptes
El Tribunal de Comptes té un termini de sis mesos per emetre l’informe fiscalitzador dels comptes dels partits un cop rebuda la documentació. L’organisme fiscalitzador va aprovar el juny l’informe relatiu al... 2008. El seu president, Ramón Álvarez de Miranda, es lamentava el febrer que el departament encarregat de fiscalitzar els partits polítics només disposava fins fa uns mesos de dotze auditors. Ara n’hi ha fins a 26, amb els quals es va comprometre a aprovar els informes del 2009, 2010 i 2011 abans d’acabar l’any. El problema en el retard rau en el fet que la llei preveu que les infraccions dels partits prescriuen als quatre anys i el temps comença a córrer en el moment de la comissió de la infracció. Això significa que en cas d’haver detectat irregularitats a l’últim informe del Tribunal de Comptes, ja no hi hauria res a fer. A més, s’ofereix un tracte favorable als partits ja que els delictes fiscals per a la resta prescriu als cinc.
CONTROL LIMITAT
Sense sancions per les infraccions en el finançament
Fins a l’any passat, el Tribunal de Comptes no disposava d’autonomia per sancionar, la llei establia que era la comissió mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes l’encarregada de sancionar els mateixos partits a proposta d’organisme fiscalitzador. És a dir, diputats i senadors decidien sobre les multes als partits en les llistes dels quals havien estat elegits. Resultat: cap formación política no ha estat sancionada encara pel seu finançament des que es va aprovar la llei el 2007.
COMPTABILITAT AMB PANY I CLAU
La transparència, només com a estratègia de defensa
Un cop el Tribunal de Comptes ha emès el seu informe, la llei obliga els partits a fer públics al seu web el balanç i el compte de resultats i, en particular, la quantia dels crèdits que els han concedit i les condonacions. Els comptes del 2007 havien de ser al web des del març del 2012. La pressió dels casos de corrupció va portar partits com el PP o CiU a facilitar l’accés relatiu als seus comptes el febrer passat. Van ressenyar els crèdits vius però, en el cas
dels populars, per exemple, no hi ha detalls sobre les dates dels crèdits ni si hi va haver alguna condonació.
EN MANS DEL TRESORER
Auditories internes als llimbs
La llei de finançament de partits del 2007 els obliga a disposar d’un sistema de control intern que garanteixi l’adequada intervenció i comp tabilització de tots els actes i documents de què es derivin drets i obligacions econòmiques. L’informe s’ha d’enviar al Tribunal de Comptes cada any. El 2008, cap partit no el va remetre. Això sí, la resposta del PP a les acusacions que es realitzaven pagaments amb diner negre va ser anunciar aquesta mateixa auditoria interna –l’externa mai no es va realitzar– dels seus comptes. A Catalunya, el president Artur Mas va plantejar l’adscripció d’un auditor permanent de la Sindicatura de Comptes a cada partit. El cas és que tant Mas, en la seva compareixença en el Parlament pel cas Millet, com els secretaris generals del PP da
vant el jutge Ruz pel cas Bárcenas, van assenyalar els seus corresponents gerents o tresorers com responsables dels comptes de CDC i el PP, afectats ara per investigacions judicials.
DONACIONS, EL GRAN CALAIX
Recursos sense identificar als partits i les fundacions
La llei de finançament de partits permet la possibilitat de les donacions anònimes, encara que limitava la quantitat a 60.000 euros, fins al 2007, i a 100.000 euros en l’actualitat. A més, no poden realitzar-se per contractistes de l’administració i, des del 2012, que siguin perceptors de subvencions. El 2008, els partits van rebre 6,4 milions de donacions privades. Luis Bárcenas va relatar al jutge que el partit ocultava la procedència de les donacions i es trossejaven
a l’hora d’ingressarles en els comptes del partit perquè no superessin la quantitat dels 60.000 euros permesos. D’aquesta manera quedaven lluny del control del Tribunal de Comptes. Segons els papers de Bárcenas, el PP va registrar entre el 2002 i el 2007 fins a 56 ingressos de quantitats inferiors al límit legal permès que corresponien, suposadament, a donacions il·legals per valor d’1,3 milions. A més, moltes de les empreses donants recollides en la documentació de l’extresorer són contractistes de l’administració, la qual cosa també està prohibit per la llei. Una altra assignatura pendent en el control de les finances dels partits són les seves fundacions. Estan sotmeses a un règim de vigilància similar, però es beneficien de certs avantatges com que les donacions a un projecte concret que sigui de comú interès entre el donant i la fundació no seran considerades com a tals. A la pràctica, aquesta excepció serveix per saltar-se els límits actuals de 100.00 euros.
Que els partits assumeixen el control del Tribunal de Comptes com un tràmit en la seva existència ho demostra l’últim informe fiscalitzador de l’organisme, corresponent a l’exercici 2008. Cap de les 22 formacions polítiques auditades no va complir amb l’obligació que estableix la llei de finançament de partits del 2007 de remetre al Tribunal un informe sobre el control o auditoria interna sobre els seus comptes. El 2008, els partits van percebre un total de 299,5 milions d’euros en subvencions públiques, dels quals 237,3 es van destinar al seu funcionament ordinari i els 62,2 restants a finançar els processos electorals d’aquell any. A més, van ingressar 44,7 milions de quotes i aportacions d’afiliats i simpatitzants i 6,4 milions més en donacions privades. L’informe també revela que 15 formacions van presentar un patrimoni net negatiu aquell any, és a dir, es trobaven en fallida tècnica, començant per CDC amb un patrimoni negatiu de 10,7 milions i 8 milions en el cas d’Unió. També IU tenia saldo negatiu de 7,9 milions. El Tribunal també va denunciar donacions opaques d’1,9 milions a les fundacions vinculades a CDC i Unió.
18-VIII-13, I. Garcia Pagan, lavanguardia