l’Institut de Ciències Fotòniques, excepció excel·lent, model a copiar

L’Institut de Ciències Fotòniques és el primer del món en l’àmbit de la física i l’astronomia, segons un nou rànquing mundial, el Mapping Scientific Excellence. Està en el número 1 d’una llista en la qual als vint primers llocs apareixen dues institucions d’investigació catalanes més, l’Icrea i l’Institut de Física d’Altes Energies, i quinze centres dels Estats Units, un de canadenc i un d’alemany. I no sembla una casualitat que els tres instituts catalans comparteixin model: tots tres busquen finançament privat o públic internacional per dur a terme investigacions que impacten en la vida real dels ciutadans. I a científics de tot el món amb els talents més atrevits i excel·lents que poden fitxar. Per l’Institut de Ciències Fotòniques, amb seu en un modern edifici de Castelldefels, pul·lulen 300 investigadors que volten els trenta anys i que procedeixen d’una trentena de països. El que fan és molt valuós per a molts altres científics d’arreu. En això es basa el seu èxit.

L’Institut de Ciències Fotòniques és el primer del món per la capacitat d’impacte dels seus treballs en l’àmbit de la Física i l’Astronomia. L’institut, que duu a terme investigacions capdavanteres sobre aplicacions del grafè en mòbils i càmeres, sobre nous materials en energia fotovoltaica o en nanomedicaments per al diagnòstic precoç del càncer, aquest any és el número u del món, segons un nou rànquing d’excel·lència científica, el Mapping Scientific Excellence. La llista l’elaboren investigadors de la Max Planck Society, l’Institut de Tecnologia de Suïssa i la Universitat de Granada.

“Ser el primer del món potser és una mica producte de la casualitat, perquè va de dècimes, i potser l’any que ve serem els tercers, però sí que reconec que el que fem té impacte al món, que els altres consideren valuosa la nostra feina i que formem part del grup capdavanter”, explica el director de l’institut, Lluís Torner. “I el que és brutal és que hi hagi tres centres catalans a la llista dels primers: l’Icrea, el tercer, i Institut de Física d’Altes Energies de l’Autònoma, a la posició 18”, assenyala Torner. Entremig, tot centres dels Estats Units i un del Canadà.

L’Icfo, situat al campus de Castelldefels, està vinculat a la Politècnica; l’Icrea (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) és una fundació sense barreres, que contracta investigadors d’excel·lència de tot el món que s’integren a equips de les diverses universitats, i l’IFEA, dedicat a física de partícules, està adscrit a la Universitat Autònoma. I tots plegats comparteixen model de funcionament.

L’èxit científic i com a institució que proclama aquest primer lloc mundial de l’Icfo en el rànquing és un indicador de present, assegura el director, no la seqüela dels anys de bonança. “El nostre èxit mai no ha estat basat en recursos de l’Administració, perquè els aconseguim de fora i de manera molt eficaç. Per cada euro del Govern, n’aconseguim dos de recursos privats i públics europeus. Tripliquem. I encara que hi hagi retallades continuem endavant amb inversions privades, com la de la fundació Cellex”.

Les seves línies d’investigació –ara mateix hi ha uns 300 investigadors a l’institut de Castelldefels, procedents d’una trentena de països– pretenen sempre tenir un fort impacte en el desenvolupament científic. “És la nostra vocació, fem coses que puguin arribar a tot el món o coses que interessin molt una empresa”, descriu Lluís Torner.

En el camp de les energies renovables, per exemple, treballen sobre nous materials per a l’energia fotovoltaica, la que és capaç de captar i transformar la del sol de manera molt eficient. Una altra àrea especialment potents en aquests moments és l’estudi d’aplicacions del grafè en tecnologia de càmeres, mòbils i vídeo, un mineral en què la Comissió Europea aboca mil milions d’inversió per als pròxims deu anys, una part dels quals a l’Icfo. Una altra faceta és el desenvolupament de nanomedicaments en associació amb altres centres d’investigació mèdica. D’aquesta col·laboració en sortiran eines per al diagnòstic precoç de determinades formes de càncer.

“Tenim gent espectacular”, resumeix amb orgull Torner. “Talents de 30 o 31 anys, amb unes ganes!”. En els onze anys que té de vida, l’institut ha guanyat dotze premis del Consell Europeu d’Investigació.

10-VIII-13, A. MacPherson, lavanguardia